Fàrmacs i medicaments: definició, funcions i vies d'administració

Resumen

Aquest document explica els conceptes bàsics de la farmacologia: què és un fàrmac i un medicament, quines funcions poden complir i de quins components estan formats (principi actiu i excipient). També repassa les vies d'administració, tant les mediates o indirectes com les directes o parenterals, amb els seus avantatges i inconvenients, i introdueix la forma farmacèutica.

Puntos clave

Fàrmac: substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, que modifica el funcionament d'un organisme viu.
Medicament: fàrmac o barreja de fàrmacs preparats per administrar-se a éssers vius per tractar, prevenir o diagnosticar malalties.
Funcions dels medicaments: tractament de malalties, prevenció, restauració o modificació de funcions fisiològiques i establiment d'un diagnòstic.
Principi actiu: component que exerceix l'acció terapèutica; excipient: component sense funció terapèutica que serveix de vehicle o dona estabilitat.
Vies mediates o indirectes (oral, sublingual, bucal, tòpica): el fàrmac travessa la pell o les mucoses fins a la cèl·lula diana.
Vies directes o parenterals (intravenosa, intramuscular, subcutània, intradèrmica): el fàrmac s'introdueix a l'organisme amb una agulla i actua ràpidament.
La forma farmacèutica és la presentació del medicament (per exemple, comprimits orals o gotes òtiques), també anomenada forma galènica.

Ponte a prueba

FÀRMAC

Substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, capaç de produir modificacions en el funcionament d’un organisme viu.

MEDICAMENT

Un medicament és un fàrmac o una barreja de fàrmacs preparats per ser administrats a éssers vius i que s’utilitzen per el tractament, prevenció o diagnòstic de malalties.

Un medicament pot ser una única substància o una combinació de diferents, que compleixin una de les següents funcions:

Tractament de malalties: Antibiòtics
Prevenció de malalties: Vacunes
Restauració o modificació de funcions fisiològiques: Insulina
Establiment d’un diagnòstic mèdic: Proves al·lèrgiques

Els medicaments es composen de dos tipus de substàncies:

PRINCIPI ACTIU: component del medicament que exerceix l’acció terapèutica que s’atribueix al medicament.
EXCIPIENT: component del medicament que s’afegeix als principis actius, per tal de servir de vehicle, facilitar la seva preparació, donar-li estabilitat, o modificar les seves propietats organolèptiques... No tenen cap funció terapèutica.

VIES D’ADMINISTRACIÓ

VIA D’ADMINISTRACIÓ MEDIATA O INDIRECTA

El fàrmac travessa la pell o mucoses fins arribar a la cèl·lula diana.

Via oral
Les avantatges de la via oral són:
- Administració còmode
- La medicació pot ser administrada pel propi pacient
- En cas d’intoxicació es pot actuar amb un rentat gàstric
Aquesta via no es pot usar en pacients que estiguin inconscients o semiinconscients.
Via sublingual i bucal
La via sublingual, el medicament s’administra sota la llengua perquè la seva acció sigui immediata, doncs les venes sublinguals condueixen directament a la vena cava superior i no passa per digestiu. La via bucal, el medicament s’introdueix a la boca entre les genives i els llavis. (per aquesta via, antiinfecciós o antisèptics)
Via tòpica
L’aplicació del medicament és sobre pell i mucoses (ATENCIÓ! Oftàlmica, òtica i nasal també ho són).

VIA D’ADMINISTRACIÓ DIRECTA O INJECTABLE (VIA PARENTERAL)

És la via d’administració del fàrmac en la que aquest és introduït en l’organisme a través d’una agulla. Per aquesta via el medicament instaura la seva acció ràpidament.

Presenta inconvenients com:

La dificultat de l’aplicació, el dolor. Necessita de personal qualificat per a la seva administració.
Els perills de contaminació bacteriana.
En cas d’intoxicació és impossible extraure el que ja s’ha introduït.

Existeixen diferents vies parenterals i les més destacables són:

Via intravenosa (IV) en la vena
Via intramuscular (IM) El medicament s’injecta al múscul, preferiblement gluti mig o cara externa del braç
Via subcutània (SC) El medicament introduït sota la pell, sense arribar al múscul.
Via intradèrmica La punció es fa a la dermis. La prova de la tuberculina i la del diagnòstic de reaccions al·lèrgiques utilitzen aquesta via.

FORMA FARMACÈUTICA

Forma en que el fabricant presenta el medicament i la forma en que aquest ha de ser administrat. (Per exemple, comprimits orals, gotes òtiques...)

També s’anomena forma galènica

Les formes farmacèutiques es poden agrupar en funció de les vies d’administració en les següents categories:

Via oral
Via inhalatòria
Via parenteral
Via cutània
Via oftalmològica i òtica
Via nasal i bucal
Via rectal i vaginal
Altres vies (sublingual, percutània...)

Preguntas frecuentes

Quina és la diferència entre fàrmac i medicament?

Un fàrmac és qualsevol substància capaç de modificar el funcionament d'un organisme viu. Un medicament és un fàrmac o una barreja de fàrmacs preparats per ser administrats amb finalitat de tractament, prevenció o diagnòstic.

Quina és la diferència entre principi actiu i excipient?

El principi actiu és el component que produeix l'efecte terapèutic. L'excipient s'afegeix per servir de vehicle, facilitar la preparació o donar estabilitat, i no té cap funció terapèutica.

Quins inconvenients té la via parenteral?

Té dificultat d'aplicació i dolor, necessita personal qualificat, presenta perills de contaminació bacteriana i, en cas d'intoxicació, és impossible extreure el fàrmac ja introduït.