Fanny (1929) eva

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en español con un tamaño de 2,54 KB

CARLES SOLDEVILA
És un home de lletres noucentista que va poder viure del que escrivia gràcies a la infraestructura cultural creada per aquest corrent. Provinent de una família burgesa es dedica al periodisme amb estil lleuger i penetrant que li dóna una gran popularitat.
La primera novel·la és Labrandament (1917), que Josep Carner va qualificar de novel·la modèlica del noucentisme. A la seva producció hi podem observar la voluntat daprofundir en linterior dels personatges, introduint-se dins la seva psicologia, representant el primer intent de novel·la psicològica en català, on es mostra lanàlisi introspectiva duns individus obsessionats per algun problema personal. Es serveix de tècniques narratives de gran modernitat dins de la literatura del moment, tant pel tema que tracten com per la forma en què són escrites, amb un estil asèptic i equilibrat.

Destaquem les seves memòries
Del llum de gas al llum elèctric així com Fanny (1929), Eva (1933) i Valentina (1933), que presenten trets de gran modernitat dins la literatura del moment tan pel tema tractat com per la forma literària emprada. Formen una trilogia on sestudia la psicologia femenina a partir de tres noies joves, pertanyents a la burgesia. Són personatges que recullen la modernitat dels nous costums i són acollits amb bons ulls per la crítica malgrat que també senfronta a un cert escàndol, centrar en la seva immoralitat. Ell va definir sempre els seus personatges com amorals. El més important daquestes novel·les són les tècniques amb què Soldevila fa un estudi de la psicologia femenina. Cal dir també que Fanny és la primera novel·la en català que presenta un monòleg interior.


LA NARRATIVA MODERNISTA
1.1EL GÈNERE MÉS TARDÀ

Situem els inicis de la literatura modernista pels volts de lany 1892. Però, si parlem de la narrativa hem de endarrerir-nos als primers anys del segle XX.
La principal causa daquesta tardança es que lideari del primer Modernisme no savenia amb la novel·la: la poesia representava lartista ple dalegria, mentre que la prosa representava la massa grisa del poble.
La literatura catalana havia privilegiat la creació poética, la qual cosa havia impedit el desenvolupament duna tradició novel·lística sòlida.

Entradas relacionadas: