Família petrificada

Tema 4: La família com agent socialitzador

La família és la uniat social básica des de la qual els individus s'integren dins altres estructures socials. La famíli és, per a la majoria de persones, el primer context de desenvolupament on el nin iniciará la seva construcció com a persona i on establirá les seves primeres relacions amb els altres i amb al món que l'envolta. La qualitat de les relacions interpersonals que visqui dins aquest context deixarán una emprenta significativa en el seu ésser individual i social.

El concepte tradicional de família fa referéncia a un agrupament nuclear fomrat per un home i una dona units en matrimoni, més els fills en comú que comparteixen una mateixa residéncia. Aquesta concepció de família no resulta avui en dia suficient per reflectir la realitat d'una institució que ha patit importants transformacions.

Actualment hi ha diverses formes familiars  que s'han esdevingut com a producte de canvis en la societat. A partir d'aquest fet, podem definir la família com la uníó de persones que comparteixen un projecte visual d'existència en comú, on es generen forts sentiments de pertinença i s'estableixen intenses relacions d'intimitat, reciprocitat i dependència.

Així, podem dir que la família té les següents funcions:

-Assegurar la supervivéncia dels fills, el seu creixement i la seva socialització bàsica en termes de comunicació, diàleg i simbolització.

-Aportar un clima d'afecte sense el qual el desenvolupament psicológic no resulta posible

-Actuar com a font d'informació i models d'identificació que permetin al nin comprendre i interpretar la realitat física i social.

-Facilitar el trànsit de l'infant cap a altres contexts educatius i de socialització extra familiar per afavorir la coheréncia entre els diversos contexts on el nin està inmers.

Teoría del capital cultural: Per Conèixer l'impacte de les idees de Bourdieu dins de la Sociologia de l'Educació Podríem començar indicant l'eclecticisme de les seves fonts teòriques: d'una Banda, és palesa la importància d'una herència funcionalista-marxista en la Seva concepció del sistema escolar com un òrgan integrat dins la societat que Compleix determinades "funcions de reproducció social". Bourdieu va Observar que el sistema escolar "no dóna el que promet, ja que no posa els Mitjans per aconseguir la igualtat d'oportunitats que proclama ni per formar Els estudiants per a les professions per a les quals suposadament els Prepara". Dins l´interior de la institució escolar les relacions Pedagògiques es fonamenten en un constant "malentès", en una Esbiaixadatransmissió d'informació Arbitrària i sectàriaon es reproduirien "els privilegis i els dèficits que els alumnes porten a l'escola fruit del Seu origen social. El sistema escolar, per tant, reforçaria i "certificaria" les desigualtats socials prèvies dels estudiants pel Que fa a la facilitat per tenir èxit en els estudis i a la disposició per Seguir estudiant.NSegons Bourdieu, aquesta dinàmica (aculturació) és un acte de violència simbòlica, Entesa com una imposició cultural de significacions que es presenta com a Legítima i que amaga les relacions de força sobre la qual es fonamenta. Així, Bourdieu veu l'escola com una institució que practica la violència simbòlica al Servei de les classes dominants, donant legitimitat al seu domini dins i fora De l´escola. El sistema escolar exerciria la violència simbòlica a través dels Continguts que imposa (imposició d´arbitraris culturals i lingüístics afins a Les classes dominants.), en la manera d'imposar-los (abstracció, Intel·lectualisme i formalisme acadèmic) i d'avaluar-los (sobrevalorant les avaluacions sumatives i quantitatives i la memòria com a procés cognitiu més rellevant).

Concepte de capital cultural:

Bourdieu entén per "capital" els recursos que es posen en joc per obtenir beneficis a Llarg termini. Hi ha diferents "capitals" en funció del camp social on es vulgui "invertir". Entenem el “camp social” com un mercat de béns simbòlics O materials on el capital que s´empra és el que pot optimitzar les condicionals Inicials per poder progressar. La societat disposa de diferents camps d´acció, Que amb el pas del temps han anat aconseguint autonomia, per promocionar Socialment als seus integrants. Així, el capital cultural són tots els recursos de Naturalesa intangible que només es poden aconseguir aprehenent determinades Significacions. En aquest cas, no s´ha d´entendre el capital cultural com els Recursos econòmics que la família dedica a l´educaciói a la cultura sinó a qualitats intangibles com El llenguatge o les actituds que impregnen la vida familiar.

Per