Família monofilial

L’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA EN CASOS DE MALTRACTAMENT INFANTIL FAMILIAR:El maltractament infantil, és una situació d'alt risc, i quan es detecta que hi ha una situació d’alt risc, es posen en marxa tots els mecanismes de protecció i totes les mesures que hi ha per donar resposta als nens/es que estan en situació de desamparament, negligència o maltractament.

Quan es declara això, la Llei posa en marxa les següents mesures de protecció: 1 Família acollidora. 2 Adopció fámilia aliena. 3CRAE. 4Treballar amb la família mentres el menor està a casa (Llei dels dos anys). El primer que s'ha de tenir en compte és l'interès del menor i, seguidament es treballarà amb la família per tal de que es pugui recuperar i finalment poder reunificar a la família. -L'Educador Social i el maltractament infantil: L'equip encarregat és l'EAIA, és un equip interdisciplinat; format per: Psicòleg/a.Pedagog/a.Treballador/a social. Educador/a socialÉs fa un pla de millora per la família (educador)
I la seva intervenció té les quatre fases següents: Apropament al nucli familiar → hi ha un objectiu priòritari de la nostra intervenció; guanyar-se la confiança de la famìlia, establir una relació d'ajuda, aquesta és la nostra estratègia bàsica. L’educador a d’apropar-se a la família com una persona de suport i no com un enemic (l’EAIA ja el controla en moltes ocasions). Gràcies a la empatia, la confiança, amb habilitats de comunicació que fomentin la percepció per part de la família d'ajuda; l'educador ha de fer que la família percebi aquesta figura professional com un tècnic que acompanya en aquest procès de canvi i de millora. Es pot establir un estil agressiu, passiu o assertiu; per establir una relació d'ajuda hem d’intentar utilitzar un estil assertiu. Amb els pares garanteix l'acompanyament amb èxit. És un dels factors claus que es més efectiu per la reunificació familiar. 1- Planificació conjunta, conducció indispensable per establir un pla de treball on s'haguí conservat i quedi per escrit els objectius que es vulguin aconseguir, els compromisos de la família vers els canvis, es pacta la temporalització, etc. Tot això forma part del pla de treball de manera conjunta, d'aquesta manera s'aconsegueix perquè les famílies estiguin mes motivades al canvi (formen part de la presa de decisions); i que facin una autoreflexió i autoavaluació. 2- Concertació i partenalitat: el tècnic i els pares es fiquen en situació igualitària (partener), la relació és de més a tu, l'actitud es del mateix nivell. És quan la planificació es fa tant bé que la situació es més ideal; concretan tot el que es desideix, pactant-ho amb conscens entre uns i els altres. 3- Entrevista: l'educador fa servir l'entrevista tècnica tant de manera formal com no formal.Les entrevistes es poden convinar, és poden fer entrevistes individuals (són les que es fan amb qualsevol membre de la família), entrevistes de diada (amb dos persones, normalment amb els pares; però aquestes son mes complicades, ja que sempre falta algun membre) i també trobem les entrevistes grupals (és quan es fan amb tots els membres de la família). 4- Visites a domicili (treball a domicili): es obligatòria per aconseguir canvis en lo que són habilitats i competències parentals. Quan parlem de famílies negligents, aquesta visita es necessària perquè l'aprenentatge parental es fonamental.

 També, es treballa aspectes conductuals de manera general, de manera reflexiva... Perquè permet fer com a mediador (organització horària...).  L'educador juga molt amb l'entrevista i la visita a domicili. 5- Grups educatius (grups parentals): recursos que proporciona el medi, on es treballa les competències parentals. A les estratègies em de sumar les xarxes de recursos, és a dir, cobrir necessitats de caire mes personal, socioeconomics,... (recursos mèdics si fa falta, recursos econòmics (diners, psicòleg, cursos d'atur...). 6- Recursos del medi: l'educador busca, assessora i orienta a la família perque busquin el suport social que siguin mes adequats a les seves necessitats. Alguns d'aquests recursos poden ser ajuts economics, tant en l'àmbit escolar, aliments, de recursos estraescolars, assossiacions... Xarxes secundàries no formals. 7- Derivació: és quan s'envia a Serveis Socials, al qual els usuaris no poden anar sols, és a dir, han de ser derivats i/o adreçats per un altre professional. 8- Coordinació treball en xarxa: tots aquells recursos i professionals que estan sent servits per fer suport a la família. Requereix que estiguin en contacte per definir i ficar en comú les metes a treballar amb la família. 9- Observació: es fa sempre; ha de formar part de tot i desprès s'ha d'anotar tot d'una manera sistemàtica (s'ha de registrar tot).Promoció de capacitats: 1 Binomi, ajuda, control: L'educador és l'encarregat des de la d'EAIA, una visió doble:* Controlar, supervisar, prendre mesures per protegir a l'infància en tots els casos que hi ha maltracte o negligència, és a dir, la relació amb la família .Es una relació de control.* També és l'equip encarregat en ajudar a la família (atenció familiar), aquesta perque sigui més efectiva l'hem enmarcat en la relació d'ajuda, com veuen a la família la figura del professional acaba marcan la avaluació de les famílies amb la cura dels seus fills ( hi han estudis que ho demostren).Intentar com a mínim que la relació sigui d'ajuda, d'empatia però no acceptant la situació de maltractament. 1. Corresponsabilitat icomplementarietat serveis i professionals: Intentar organitzar els Serveis entorn a la família. Coordinació dels professionals que treballen amb la família (objectiu comú).2.Corresponsabilitat família- i xarxes formals i no formals: Implicar a la família al procés (conjunt) i xarxes formals i no formals = FACTORS DE PROTECCIÓ.3. Aspectes Psicodinàmics: Actituds dels educadors davant dels maltractadors: -Acceptar la marginalitat dels usuaris. - Preservar un espai mental en front el maltractament (separar allò professional d’allò personal).- Intervenir de forma flexible. - No crear dependència en els usuaris.- No Fiançar la violència dels pares maltractadors (no respondre a la violència).- Prendre una posició clara en front el maltracte.- Ser concret amb els usuaris.- Veure els usuaris tal i com són.Estratègies- Reeducació i remediació: Ensenyar nous procediments i habilitats als pares. Meidar entre conflictes familiars (educador).- Redefinició: Autoreflexió, es vol afavorir que els pares reflexionin sobre les seves maneres de fer- Acompanyament i recolzament: sense crear dependència.- Comprensió, orientació i guia: cap als serveis.