Família monofilial

Acolliment familiar:

és una figura jurídica mitjançant la qual famílies i persones es fan càrrec, de manera temporal o permanent, de la criança i l’educació d’infants en situació de desprotecció, amb la finalitat q es desenvolupi  en un medi adequat.
 figura jurídica per la qual se cedeix la guarda durant un període de temps determinat (tenen la guarda però no la tutela!)-
No hi ha finalitat adoptiva, sinó que la prioritat és el retorn de l’infant a la família d’origen. -
No trenca els vincles amb la família biològica; l’infant ha d’estar en contacte.

(pq és una cosa temporal, per això no es pot trencar aquest vincle)b

Les famílies acollidores reben suport tècnic i supervisió del procés, especialment en els moments + complicats, com ara l’inici de la convivència, les primeres visites amb la família biològica... (pq siguis família acollidora abans as fet un procés i reps suport tècnic) - L’acolliment no és remunerat, però, en funció d les necessitats de la família i del menor, s’estableixen ajudes econòmiques i compensacions, a fi q l’economia familiar no en resulti gaire afectada.

(si donen diners es pq realment ho necessitaran)

3.6.1. MODALITATS D’ACOLLIMENT:

(hi ha 2 “categories” segons:  família acollidora o intenció de l’acolliment)

A) SEGONS LA Família ACOLLIDORA --

Segons q hi hagi vincle familiar entre la família acollidora i el nen acollit o no, podem diferenciar entre(2 tipus):  

1) Acolliment en família extensa

Es confia la guarda del menor a algun familiar de la família extensa (avis, oncles,etc). És l’opció d’acolliment prioritària.   

2) Acolliment en família aliena:

el menor conviu per un període de temps determinat amb una família preparada per a aquesta tasca q no pertany a la família biològica.

B) SEGONS LA INTENCIÓ DE L’ACOLLIMENT—tenint en compte les necessitats dels nens i la finalitat de l’acolliment, podem diferenciar (6 tipus): 

1) Acollim. D’urgència:

infants de 0-6 anys i pot anar de 3 a 6 mesos, mentre es realitza l’estudi de la família d’origen. 

2) Acollim. Simple:

es temporal, mentre s’intervé en la família d’origen pq resolgui els seus problemes, ja q la finalitat és q el menor pugui tornar. La durada màxima es de 2 anys. 

3) Acollim. Permanent:

acolliment de llarga durada, d’uns quants anys, i en molts casos fins a la majoria d’edat del menor.
Es fa aquest acollim. Quan els problemes de la família d’origen són estructurals i de difícil solució (adiccions, condemnes llargues,problemes psicològics,etc). El seu caràcter permanent permet q, per atribució judicial, s’atorgui a la família d’acollida facultats tutelars.

(fins q no el treguin tindran la tutela)

4) Acollim. Preadoptiu:

acollim. Definitiu d’un menor per part d’una família, com a mesura de protecció prèvia a l’adopció. Es produeix un cop s’ha descartat definitivament la possibilitat q el menor torni amb els pares biològics. Es tracta d’un període previ de convivència, generalment d’1 any, entre el menor i la previsible família adoptiva, amb la finalitat de comprovar q les relacions q van establint preveuen un bon desenv. Dels lligams familiars ( “jo l’adopto”, però ell també t’ha d’adoptar a tu).

5) Acollim. De caps de setmanes i vacances:

la intenció és que el menor passi els dies festius i les vacances en un ambient familiar. Aquest tipus d’acollim. és el q es produeix anualment amb l’arribada d’infants d’altres països amb condicions difícils, com és el cas dels sahrauís. A les famílies acollidores se les anomena famílies col·laboradores

. (objectiu es q vegin coses normalitzades però la part emocional no la gestionen prou bé)

6) Acollim. De menors amb necessitats específiques:

és un tipus particular d’acolliment destinat a infants q necessiten una atenció específica ( a causa de problemes de salut, discapacitats, trastorns de comportament, etc). Les famílies acollidores reben suport i formació especials, així com també ajudes econòmiques.

3.6.2. EL PROCÉS D’ACOLIMENT:

La constitució de l’acollim. Familiar requereix el compliment d’uns requisits i uns tràmits q han de garantir la idoneïtat de la família per atendre adequadament el menor del qual se’ls atorgarà la guarda. Els procediment depenen de cada comunitat autònoma, però en general són similars i es poden resumir en les fases següents:

Informació—Sol·licitud—Aprovació o desestimació—Assignació—Acoblament—Seguiment

INFORMACIÓ:

  en principi tothom pot optar a l’acolliment. S’ha d’adreçar a la conselleria de Benestar Social o de Família de la seva comunitat autònoma o a les institucions col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF), on rebrà la info necessària.

SOL·LICITUD:

Bàsicament, hi ha de figurar les dades personals i les causes que motiven la voluntat de fer l’acolliment

La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels  docum. Q acrediten els requisits indispensables per optar a l’acolliment, q generalment són(3):

Certificat d’antecedents penals

Informe mèdic de salut física i psíquica en relació amb la capacitat de prestar una atenció adequada a un menor;

I Certificat d’empadronament

APROVACIÓ O DESIGNACIÓ DE LA SOL·LICITUD:

Un cop presentada la sol·licitud, s’activa el procés de valoració, q determina la idoneïtat o no per accedir a l’acolliment. Aquest procés inclou, com a mínim, 2 entrevistes individuals i una visita i entrevista al domicili de la persona o família sol·licitants. Alguns dels aspectes q es valoren són els següents:  - Estabilitat emocional i absència de malaltia física o psíquica q impossibiliti l’atenció del menor. - Temps i possibilitat de dedicació. - Mitjans econòmics suficients i habitatge en condicions adequades. - Suport familiar i social a la tasca educativa. - Voluntat, interès i motivació per l’acollida de tot el grup familiar amb el que el menor haurà de conviure.

- Acceptació de la història, la identitat i la cultura del menor

- Si és el cas, acceptació de la relació del menor amb la família biològica i voluntat de facilitar el retorn.            Amb les dades obtingudes s’elabora un informe psicosocial referent a la unitat familiar. A continuació, es comunica als interessants si la sol·licitud s’ha aprovat o denegat. 

ASSIGNACIÓ:

En aquesta fase s’informa a la família de les característiques del menor, de la seva història, de l’estada al centre, de les seves possibilitats, així com també de la família d’origen i de les condicions de l’acolliment. Dir q proposta q fan respon sempre a l’interès del menor, en funció d les seves necessitats i particularitats. 

ACOBLAMENT:

Període en q un menor s’integra en una família acollidora. Es fa com un calendari  q inclou 1ªvisita, en q la família i el menor es coneixen, i activitats (excursions i sortides amb pernoctació).Aquest període s’allarga fins q el menor i la família o persona acollidora estan preparats per començar a conviure, sense que això signifiqui un greuge per cap d’ambdues parts.  
*Aquest període és molt important , ja que en pot dependre l’èxit de l’acolliment, és necessari q el menor se senti vinculat a la família q exercirà les funcions prenatals i viceversa ( q ell serà el fill)

SEGUIMENT:

quan menor ja s’ha integrat en el nou entorn, es fa un seguiment i una supervisió tant del nen com de qui acull; es tracta de donar-los suport necessari per preveure i resoldre adequadament situacions problemàtiques q es poden produir. Si malgrat l’assessorament la relació no funciona, es cancel·la l’acolliment i l’infant torna al centre de protecció esperant nova família o altres mesures. 
3.6.3.L’ADOPCIÓ: institució jurídica d’integració familiar que, per mitjà d’una decisió judicial, crea entre adoptant i adoptat un vincle de filiació idèntic al dels fills biològics. Fora d’excepcions regulades, l’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre adoptat i família biològica. A +, un cop feta l’adopció és irrevocable

 Adopció procés + senzill q la nacional pq només ho permet en següents casos:

Els infants han estat abandonats i els pares biològics són desconeguts;
Els pares biològics consenten l’adopció
; Un jutge ha retirar la pàtria potestat als pares biològics.  En qualsevol cas per accedir a l’adopció nacional és necessari passar prèviament per l’acolliment preadoptiu.  Adopció internacional a + dels processos i requisits del propi país, s’han de tenir en compte els del país d’origen del nen.      

3.4. EL PERSONAL DEL CENTRE:

  Cada comunitat i centre, tenen Projecte educatiu de centre i el Reglament de règim intern.  L’ institució és educativa!.

3.4.1 L’equip docent:

L’equip educatiu està format per director i els educadors.

Funcions són:

-Assumir i transmetre calors i criteris pedagògics del PEC.
-Establir uns objectius i una metodologia de treball comuns (tots han d’educar =)
- Unificar criteris d’actuació entre tots els membres de l’equip.
- Vetllar per la coherència de les intervencions educatives.
- Organitzar la vida quotidiana del grup.
- Preparar i planificar activitats individuals i de grup amb els menors.
- Transmetre informació sobre els menors i estudiar els casos. -
Facilitar un espai q serveixi per avaluar, reflexionar i donar suport a la tasca educativa individual dels membres de l’equip en un ambient de diàleg i respecte.                                                                                             

EL DIRECTOR:

assumeix guarda menor per delegació de la instància a la q correspon per llei.

Funcions específiques:

-Ocupar-se de la gestió economicoadministrativa i del personal.
-Dirigir, coordinar i supervisar el programa d’atenció residencial, impulsant la planificació o l’avaluació.
-Coordinar les actuacions de l’equip educatiu.                                                              

EDUCADORS:

majoritàriament són diplomats en educació social, però en determinats centres hi ha l’educador infantil q té la funció de reforçar la tasca de l’educador social
.

Per tant els educadors són els professionals q treballen en l’atenció directa amb els infants i adolescents, i els responsables de la correcta intervenció educativa en la vida diària i del procés d’observació de les seves manifestacions. Educador infantil no se li assignen tutories però tenen funcions: -
Tenir cura de la correcta alimentació dels menors i fomentar-los bons hàbits alimentaris. -Treballar els hàbits d’higiene. Ensenyar-li els infants a vestir-se, despullar-se, dutxar-se,etc., i interioritzar els hàbits higiènics que els permeten integrar-se en la societat de manera eficaç. -Ajudar el menor a desenv. La seva vida diària ex: fent els deures. - Corregir l’infant quan tingui un comportament inadequat i premiar-lo quan ho consideri convenient. -Ajudar els educadors socials en les activitats programades. Participar en la mesura del que sigui possible en les programacions i involucrar-se en el seu compliment. -Informar de les observacions sobre l’evolució del menor o de les incidències que li semblin significatives. - Participar en les reunions de l’equip educatiu. *

Tingues-ho en compte

Si bé la confidencialitat és un requisit fonamental del treball amb menors, s’ha d’extremar quan els infants tenen problemes familiars.

3.4.2. ALTRES PROFESSIONALS:

Cuina, neteja, administració.....Tot i que no participen directament en la intervenció socioeducativa del menor, és important que siguin conscients del context educatiu en el qual compleixen la seva funció, per la qual cosa han de conèixer els principis de funcionament de la institució i actuar en conseqüència.
El voluntariat: personal col·laborador, en cap cas no ha de fer funcions que corresponguin al personal del centre no n’ha d’assumir les responsabilitats.                                    

3.1.Centres de protecció de menors:

Per separar un menor de la família biològica és necessari q els equips q s’encarreguen del cas informin al jutge pq autoritzi la separació i traslladi a l’autoritat competent l’assumpció de la tutela. Generalment la separació del nucli familiar suposa l’ingés en un centre de protecció de menors, és a dir centre d’acolliment residencial de menors on assumeixen prèviament la tutela o guarda. EL director té la guarda.

El centre de protecció de menors assumeix la responsabilitat del desenv. Integral dels infants q atenen, per tant han de garantir:  satisfacció adecuada de les necessitats biològiques, afectives i socials en ambient de seguretat i protecció. I també potenciar experiències d’aprenentatge i garantir l’accés als recursos socials en les mateixes condicions q qualsevol altre nen.                                                                   

Equips tècnics són els encarregats de valorar els casos, treballar amb la família biològica i prendre les decisions + convenients (solucions q millor s’adapten a la situació i necessitats del menor).          
Tipus de centres o programes:  Cada comunitat autònoma als centres els diuen de dif manera ,2 tipus en funció de la finalitat:
centres d’acolliment i centres residencials.

1)
--> Centres d’acolliment o programes d’atenció immediata.  Serveis residencials d’estada limitada destinats a donar resposta a situacions q requereixen l’adopció de mesures urgents de separació immediata del menor del seu nucli familiar, a causa de la situació d’alt risc en q es troba.

La permanència en aquests centres està associada al termini necessari per realitzar la valoració i l’estudi, i depèn de casa comunitat, però no sol passar dels 6 mesos. Funcions parentals (“la guarda”): -Educació integral -Satisfacció de les necessitats bàsiques ( higiene, roba, allotjament, descans i lleure). -Cura de la salut física i mental. /  Caràcter transitori dels centres d’acolliment pq menor només si està fins q es pren alguna mesura respecte futur i per prioritat són:  -Retorn amb família biològica -Acolliment familiar (família extensa o aliena) - Acolliment residencial.    
En definitiva centres d’acolliment funció d’efectuar la valoració i el diagnòstic del cas, així com també de responsabilitzar-se de la guarda i educació del nen.
2
)

--> Centres residencials o programes d’atenció residencial:

Funció d’oferir un recurs alternatiu a un medi familiar molt deteriorat. Igual com els centres d’acolliment, també assumeix la guarda dels menors i l’exercici de les funcions parentals i contribuir al seu procés educatiu i desenv personal.      El centre residencial ha de treballar perquè el nen torni amb família biològica. En el cas dels joves de 16-18 anys una altra opció alternativa a l’acolliment residencial són els pisos tutelats.

3

-->Centres o programes de primer acolliment o acolliment d’urgència :

Per nens immigrants, aquest el temps serà + petit i és d’acolliment. El procediment sol ser el següent: generalment, quan són localitzats per les forces de seguretat, els menors són traslladats a centres de primer acolliment o acolliment d’urgència, on reben atenció immediata. Al centre es valora situació i s’inicia procediment  per obtenir documentació individual i iniciar tràmits pq torni amb família d’origen , o si s’aprova la inserció, s’estudia proposta + adequada per integrar-los en centre de protecció ordinari per a menors, des d’on es planifica la seva reinserció sociolaboral.  

4

--> Centres o programes específics d’atenció a la diversitat:

Els centres han de tenir les condicions especials, professionals i instrumentals adequades per a un acolliment terapèutic q pot ser temporal, preveient que hi haurà un retorn a la normalització, o permanent, si així ho exigeix la situació del menor.
Equips destinats a menors molt dependents, greument afectats i amb trastorns severs, q exigeixen programes específica durant la seva estada residencial i fins i tot +18 anys.