Família de corda fregada

Títol: les quatre estacions.
Concert Nº3, en Fa Major, Op. 8, RV 293, La tardor. 1r Movimient. Autor Vivaldi fou compositor i violinista italià nascut en 1648. Va Estudiar amb el seu pare en la catedral de Sant Març de Venècia. Es Va ordenar sacerdot. Època: S.XVIII (1725), estil Barroc, Gènere : Profà, instrumental, Melodia: en aquest moviment, los camperols Canten i ballen, la collita ha sigut bona. Un d´ells s´ha Emborratxat amb el vi i s´amadorra. El moviment s´inicia amb una melodia dansa de camperols on el tutti interpreta una frase de tres Compassos a base de corxeres en tònica i dominant, repetida en eco forte-
Piano el solsita repeteix el tema utilitzant també el contrast Dinàmic i l´orquesta conclou la secció inicial tal i como va Començar, en la part 32-56 el violí limita el moviment inestable Del borratxo amb una successió d´arpegis, modulacions, tresets, Trills i escales en un ample rang de tessitura per a descriure el Seu estat d´embriaguesa, mentre que fragments de la dansa i arpegis En el ripieno puntuen el llarg solo. El ritornello torna expandint i Sincopant el motí 57-67. El violí retorna amb els seus vaivens en Semifuses 67-77 i després d´escoltar la dansa 77-86 un sobtat i Tranquil larguetto indica el Seu somni tranquil 89-105. El moviment finalitxa amb

l´encara Més sonrollós ritornello 106-115. Tiempo allegro ràpid. Ritme Vigorós compàs Quaternari 4/4. Forma : concert solista. És el 1r Dels trets moviments ràpid-lent.Ràpid tal i com és preceptiu en la Forma concert, alternen passatges del tutti on l´orquestra executa El ritornello amb passatges de caràcter virtuosístic del solo o Concertino (violi solista).Tonalitat: Fa major. Textura: melodia Acompanyada, la melodia principal està en la veu superior, Corresponent al violi solista i al violí I . Aquesta està Sostinguda per la veu del baix continu realitzat pel violoncel, Contrabaix i clavicèmbal. Les veus intermèdies serveixen de Farciment harmònic. Timbre: Obra per a violi solista i orquestra de Corda fregada i baix continu. Dinàmica: de terrasses. Efecte d´eco Aconseguit mitjançant el contrast entre l´execució d´una melodia forte i a continució Piano. Observacions: intengren una sèrie de dotze concerts publicats Al voltant de 1725.