La família de Carles IV

La família de Carles IV.

1.- DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol: La família de Carles IV.

Autor

Goya Lucientes, Francisco de (1746-1828).

Cronologia

1800-1801.

Estil:

Neoclassicisme (sense oblidar que Goya és difícilment classificable en un isme determinat).

Tècnica

Oli.

Suport

Tela; 2,28 m. X 3.36 m.

Localització actual

Museu del
Prado, a Madrid.

Tema:

retrat realitzat per encàrrec de Carles IV, en què els retratats són tractats sense cap tipus dadulació. Goya apareix darrere, immers en la penombra, com un observador independent i en clara al·lusió a Las Meninas de Velázquez.

2.- ANÀLISI FORMAL.
.- Elements plàstics.

La pinzellada de Goya es mostra vigorosa i solta, mentre que el dibuix assoleix molt poca importància. Laspecte cromàtic dels vestits és molt treballat i es basa en els blancs i els daurats que harmonitzen amb les tonalitats vermelles i blaves. Destaquen, per damunt de la resta, el daurat luxós de la vestimenta de la reina María Lluïsa i el roig de la de linfant Francesc de Paula.
El pintor il.Luminà la part dreta del quadre i deixà que laltra fos envaïda per una penombra des de la qual el seu rostre mira cap a lobservador. Aquest contrast de llum ajuda a accentuar la brillantor de vestits, joies i condecoracions.

.- Composició

La família de Carles IV és un retrat col·lectiu que, tot i algunes semblances amb Las Meninas de Velázquez, comparteix també punts en comú amb el retrat neoclàssic(ordenació vertical de les figures humanes a la manera dels frisos,manca de moviment,etc.), però no pot ser reduït a aquest estil ja que renuncia al dibuix acurat i treballa detingudament el color i lestudi psicològic dels personatges.
Lobra és ambientada a linterior dalgun saló de palau decorat amb dos grans quadres no identificats. Els personatges reials estan distribuïts en tres grups: en el central apareixen el rei i la seva esposa amb els seus dos fills petits, María Isabel I Francesc de Paula; en el de lesquerra, el futur Ferran VII, acompanyat de la seva futura muller -que en no saber-se encara qui seria, amaga el rostre- i darrere un germà seu i la germana del rei; en el de la dreta, podem apreciar la presència del germà del rei i de dues filles -Carlota Joaquima i María Lluïsa-, el gendre i el nét dels reis. A la banda esquerra superior sobserva el mateix Goya davant dun quadre.
La composició és superficial (està centrada en el primer pla) i tancada (tots els elements sadrecen al centre del quadre).
La poca profunditat atorgada a lescena i la gran quantitat de personatges que hi apareixen potencien la sensació de manca despai.

.- Estil

Aquesta tela de Goya pertany a letapa en què lautor era ja el primer pintor de cambra del monarca, càrrec que li reportà una situació econòmica força folgada.
Durant aquests anys desenvolupà una intensa tasca com a retratista de la família reial i daltres personatges de la cort.

Goya combínà la percepció penetrant sobre els personatges amb una pintura lliure i esquemàtica que confereix a les seves obres una vivacitat inusual, lluny del Naturalisme tradicional de lart pictòric espanyol.
Aconsellat pel pintor alemany Mengs, estudià les obres de Velázquez disponibles a les col·leccions reials, i procurà reproduir en els seus quadres la llum, latmosfera i la manera lliure de pintar del sevillà.
Goya trigà unes quantes dècades abans no assolí un estil plenament original.
La maja desnuda ( que pertany a la mateixa etapa que La família de Carles IV) del pintor Aragónès va servir de referència a Manet per crear Olímpia i a Picassó per als seus nus reclinats. Fins aleshores lúnic antecedent de nu femení en lart espanyol havia estat La Venus del mirall del seu admirat Velázquez.
Goya és considerat liniciador de la pintura moderna. Malgrat ser titllat de neoclàssic per lèpoca que li tocà viure, la seva pintura fou tan original que és realment inclassificable en un moviment concret. Pel tractament que féu del color es guanyà ladmiració de Delacroix, el gran ROMàntic francès.
Els impressionistes reconegueren en el pintor espanyol un precedent dels seus contrastos cromàtics i les seves pinzellades soltes. I amb la deformació de la realitat dalgunes obres Goya savançà als expressionistes.
Goya va reconèixer sempre que havia tingut tres mestres: Velázquez, Rembrandt i la natura. La influència de Las Meninas de Velázquez ja ha estat esmentat anteriorment. De Rembrandt, malgrat que la seva influència va estar principalment present en el gravat, recull a la perfecció el joc de clarobscurs que sobserven sobretot a la meitat esquerra de la tela; i pel que fa a la natura, es pot intuir la seva voluntat realista, que lallunya de qualsevol artificiositat.

3.- INTERPRETACIÓ.
.- Contingut i significació.

Goya realitzà el quadre per encàrrec del mateix rei Carles IV. Per dur-lo a terme va haver de fer esbossos de cadascun dels tretze membres de la família reial per separat.
La gran incògnita que planteja aquest llenç és esbrinar quina era la intenció del pintor en fer-lo: caricaturitzar la reialesa espanyola?, o potser només retratar-la tal com era, sense cap tipus dadulació? Alguns comentaristes han afirmat que Goya, el qual tot i treballar a la cort se sentia més a prop del poble i dels il·lustrats, aprofità locasió per fer una sàtira de la família reial. No sembla probable que fos així, ja que els reis van acceptar de bon grat la tela. Segurament lartista fou fidel als models i penetrà amb subtilesa en la psicologia dels personatges sense prejudicis pejoratius, tractant-los com a simples mortals, per moltes joies i condecoracions que portessin.
Tant el rei Carles IV, que és caracteritzat com algú sense energia i la decisió pròpies dun rei absolutista, com el seu fill Ferran, hereu al tron, són representats una passa més endavant que la resta de membres, segurament com a símbol de la seva preeminència. Tampoc no és casual que la reina, coneguda per la seva vanitat i les seves intrigues, se situï al centre del quadre amb un tarannà dominant. La figura per la qual el pintor mostra més simpatia és la de linfant Francesc de Paula, la qual cosa sadiu amb el seu conegut afecte pels nens.
Malgrat agrupar-los en un sol quadre com una gran família, les desavinences familiars havien de marcar una de les etapes més tristes de la història dEspanya.
Goya es retrata a si mateix, en un racó de lescena, a la manera dun observador independent.

.- Funció

Aquesta tela, concebuda com un retrat de família, segurament havia de decorar alguna de les estances del Palau Reial.