Les falles de transformació són un límit de tipus

Orògens

Són alineacions de muntanyes i poden ser de diferents tipus:
1.Arcs dilles. Són dorigen tèrmic. Es produeixen en una zona de subducció amb una placa cavalcant oceànica. En aquestes zones es formen sismes i volcans. Les illes es formen per lengruiximent de la placa cavalcant oceànica i pel vulcanisme. Es formen fosses en ser una zona de subducció. Exemples: Açores, Hawai.
2.Tèrmics: la placa cavalcant és continental. Tal com hem explicat abans, lempenyiment de la placa subduent sobre la cavalcant, origina serralades (plecs) a la cavalcant. Exemple: els Andes.
3.Col·lisió entre dues plaques continentals. Com que no es poden enfonsar per la seva poca densitat, es pleguen i formen orògens. Exemples: Himàlaia, Pirineu.
4.Intraplaca. Si col·lideixen 2 continents o plaques, la pressió es pot transmetre cap al seu interior i pot aixecar zones que abans estaven deprimides com les conques sedimentàries.

Deformacions de les roques

Els esforços compressius i distensius a què està sotmesa lescorça donen lloc a tres tipus de deformacions en les roques:
-Deformació elàstica: És una deformació reversible. Les roques es deformen en experimentar una sacsejada brusca, però després recuperen la forma inicial. El pas dones sísmiques genera aquesta mena de deformació.
-Deformació plàstica: Consisteix en el plegament de les roques i és irreversible; normalment té lloc quan estan sotmeses a esforços de compressió intensos durant milions danys. Hi ha dos tipus bàsics de plecs:
-Anticlians: Les capes més modernes envolten les més antigues. Si el pla axial és vertical, els flancs apunten cap avall i la xarnera queda a dalt. El nucli està format per les capes més antigues.
-Sinclinals: Les capes més antigues envolten les més modernes. Si el pla axial és vertical, els flancs apunten cap amunt i la xarnera queda a baix. El nucli està format per les capes més modernes.
-Deformació fràgil: Correspon a la ruptura de les roques. Té lloc quan les roques suporten un esforç compressiu o distensiu superior al que poden absorbir amb una deformació plàstica o elàstica.

Diàclasis

Són ruptures de les roques en què els fragments no shan desplaçat.

Falles

Les falles són ruptures de les roques en què hi ha una dislocació dels blocs o llavis. El pla de factura sanomena pla de falla.
Tipus de falles:
-Normals o directes: Es forcen per esforços distensius. El llavi enfonsat recolza sobre el pla de falla i hi llisca a sobre; és a dir, el pla de falla sinclina cap al llavi enfonsat.
-Inverses: Soriginen per esforços compressius. El llavi enfonsat és sota el pla de falla o, el que és el mateix, el pla de falla sinclina cap al llavi aixecat.
-Transformants: La falla es forma per esforços de cisallament. No hi ha moviment vertical dels blocs, sinó només horitzontal. El pla de falla acostuma a ser quasi vertical.

Teoria Gaia

La teoria Gaia considera que la biosfera, el conjunt dels éssers, és una entitat autoregulada amb capacitat de controlar les característiques físiques i químiques del medi ambient del planeta per adaptar-les a les seves necessitats.

Els riscos geològics

Un risc és una situació en què un procés geològic pot ocasionar danys sobre les persones o sobre els seus interessos. Hi ha dos tipus de riscos:
-Riscos deguts a processos externs: Són les inundacions, les revingudes torrencials, la sequera...
-Riscos deguts a processos interns: Són la sismicitat, lactivitat volcànica...
Mesures contra els riscos geològics:

-Mesures de previsió: Estan destinades a saber en què consisteix el risc, com es pot materialitzar i quines zones en resultarien afectades.
-Mesures de prevenció: Són les destinades a evitar que el risc es materialitzi o a minimitzar-me els danys si sarriba a materialitzar.
-Mesures de predicció: Estan destinades a saber amb la màxima antelació possible el moment i el lloc on es materialitzarà el risc.