Fallades de mercat, eficiència i intervenció del sector públic
Sistemes econòmics i fallades de mercat
Una fallada de mercat és una assignació ineficient dels recursos derivada dels mecanismes d'elecció propis del mercat lliure. Sol produir-se per manca d'informació, externalitats o per l'existència de càrtels i un nombre limitat d'empreses privades que condueixen a processos de privatització i regulació.
Tipus de sistemes econòmics
- Economia de mercat pur: Les decisions són individuals i voluntàries; la variable més rellevant és el preu.
- Economia planificada centralment: Els recursos són assignats per les autoritats públiques; la variable rellevant són els vots i les decisions polítiques.
- Economia mixta: Combina decisions individuals privades amb decisions públiques.
- Organitzacions No Governamentals (ONG): Entitats sense ànim de lucre que actuen al marge del mercat pur i de l'Estat.
Diferències entre l'Estat i el mercat
- Legitimitat indirecta: L'Estat obté el seu poder a través del procés electoral.
- Capacitat coercitiva: L'Estat pot obligar al compliment de les normes i lleis.
- Incidència generalitzada: Les decisions públiques afecten tothom.
Política econòmica: conceptes i instruments
La política econòmica utilitza diversos instruments com ara subministrar informació als agents econòmics mitjançant lleis, modificar incentius i controlar o prohibir determinades activitats. Aquests instruments canvien les preferències, els preus relatius, la renda i les possibilitats d'actuació dels agents.
- Vessant positiu: Intenta comprendre i explicar per què els fets econòmics són d'una determinada manera.
- Vessant normatiu: Identifica què s'hauria de fer per aconseguir l'eficiència i el benestar òptim.
Economia del benestar i criteris d'eficiència
L'economia del benestar és una teoria normativa que analitza com s'han de gestionar els recursos públics i privats.
Criteri d'eficiència en el sentit de Pareto
L'òptim de Pareto permet avaluar l'assignació: una situació és eficient si permet millorar el benestar d'algú sense empitjorar el de cap altre individu.
Teoremes fonamentals de l'economia del benestar
- Primer teorema: S'assoleix una assignació de recursos eficient quan l'estructura del mercat és perfectament competitiva (el preu relatiu és igual al cost marginal, P = CMg, amb minimització del cost marginal).
- Segon teorema: Qualsevol assignació de recursos eficient en el sentit de Pareto es pot generar a través d'un mecanisme competitiu mitjançant la redistribució de la riquesa inicial (per exemple, a través d'impostos), sense interferir directament en el funcionament dels mercats competitius.
Tipus d'eficiència econòmica
L'eficiència econòmica busca obtenir el major nombre de béns amb els recursos disponibles (maximitzar els outputs derivats dels inputs), minimitzant costos i maximitzant la utilitat subjecta a la restricció pressupostària del consumidor.
- Eficiència assignativa: Utilitza els recursos justos per a la demanda existent. Assoleix l'òptim de Pareto quan la Relació Marginal de Substitució és igual a la Relació Marginal de Transformació (RMS = RMT).
- Eficiència productiva: Produeix al mínim cost possible per a un nivell donat de producció. L'eficiència assignativa no implica necessàriament eficiència productiva. Es compleix quan la Relació Marginal de Substitució Tècnica (RMST) és igual al quocient entre les productivitats marginals dels factors productius utilitzats, coincidint amb la ràtio entre els seus preus.
- Eficiència interna (o en X): Millora l'organització interna i elimina les ineficiències derivades de la burocratització.
- Eficiència administrativa: Minimitza els costos de gestionar la política pública, establint mecanismes de responsabilitat, control i millora en la presa de decisions.
Equitat, elecció social i distribució de la renda
L'equitat persegueix una distribució justa de la renda, l'eliminació de la pobresa, la reducció de les desigualtats, un millor accés als béns i serveis bàsics i l'evitació de caigudes dràstiques en la renda.
Elecció social i corbes d'indiferència
La corba de possibilitats d'utilitat fixa el conjunt d'oportunitats dels individus i indica el nivell màxim de benestar de què gaudeix un individu tenint en compte el benestar dels altres. Les corbes socials d'indiferència mostren les combinacions de benestar entre tots els habitants; l'equilibri s'assoleix en el punt de tangència. A causa de la utilitat marginal decreixent, a major consum addicional, menor és la utilitat obtinguda.
- Utilitarisme: Cerca maximitzar la suma total d'utilitat de tots els individus.
- Rawlsianisme: Maximitza el benestar de l'individu que es troba en la pitjor posició social.
- Utilitarisme ponderat: La reducció del benestar dels pobres només està justificada si augmenta la utilitat de manera proporcionalment compensatòria (representat mitjançant funcions com U₁ + U₂ + U₁ · U₂).
Quantificació dels efectes distributius
- Índex de pobresa: Mesura la població per sota del nivell de renda crític.
- Bretxa de pobresa: Quantitat de renda necessària perquè els individus arribin al llindar de pobresa.
- Índex de Gini i corba de Lorenz: Mesura de desigualtat expressada com
IG = Σ(pᵢ - qᵢ) / Σpᵢ, on pᵢ correspon als decils de població i qᵢ als decils de renda. - Ràtio S80/S20: Relació entre la renda del 20% més ric i el 20% més pobre.
Influència en el consum i fallades del govern
Mecanismes d'influència en el consum
El sector públic pot incidir en el comportament mitjançant la persuasió moral, l'educació, l'efecte renda, l'efecte substitució (a través d'impostos i subvencions) i els controls directes.
Fallades del govern
Davant d'un model ideal amb informació suficient, capacitat tècnica i neutralitat en l'elecció d'objectius, les fallades reals del govern s'expliquen per:
- Restriccions del sector públic a l'hora de contractar i remunerar empleats.
- Restriccions d'equitat en el disseny de polítiques públiques.
- Informació incompleta o asimètrica.
- Impossibilitat de celebrar contractes complets i tancats.
- Absència de competència en l'àmbit administratiu.
- Teoria del votant mitjà: Els partits polítics intenten apropar-se al centre per maximitzar vots. Això pot generar un efecte d'indiferència (augment de l'abstenció perquè els partits semblen iguals) o un efecte d'alienació (abstenció dels electors dels extrems).
Avaluació de projectes públics
Anàlisi Cost-Benefici (ACB)
Mesura l'impacte socioeconòmic dels projectes públics per decidir-ne la conveniència, maximitzant el benestar social net mitjançant el Valor Actual Net (VAN) social:
VAN social = -I + Σ [(Bₛ - Cₛ) / (1 + i)ᵗ]
Anàlisi financera privada
Avalua el projecte estrictament des de la rendibilitat privada del capital, viable només si els ingressos superen els costos comercials (VAN privat > 0):
VAN = -I + Σ [(p - c) · Qₜ / (1 + i)ᵗ]
Benefici Anual Equivalent (BAE)
Homogeneïtza el VAN de projectes amb diferent vida útil a través de la fórmula BAE = Y · S, on Y és el benefici anual mitjà (VAN / T) i S és el factor d'actualització temporal basat en la taxa de descompte.
Competència, monopolis i regulació
Motius de la privatització
La privatització s'ha impulsat quan les fallades del govern s'han considerat més greus que les de mercat, reforçada per l'experiència dels països pioners, la reducció de motius estratègics o militars, la innovació tecnològica i la integració europea.
Política de defensa de la competència
- Competència passiva: Elimina disposicions legals que obstaculitzen l'entrada i la concurrència.
- Competència activa: Investiga i sanciona pràctiques contràries a la competència aplicades pels tribunals de defensa de la competència.
Ineficàcies del monopoli respecte a la competència perfecta
El pas de competència perfecta a monopoli produeix una pèrdua irrecuperable d'eficiència i de benestar (l'augment del benefici monopolístic no compensa la reducció de l'excedent del consumidor):
- Ineficiència assignativa: El preu és superior al cost marginal (P > CMg). El monopolista produeix fins on IMg = CMg, venent a un preu més alt i amb menor quantitat.
- Ineficiència productiva: Es produeix amb costos superiors al cost mitjà mínim (CMg > mínim CMe), ja que la manca de pressió competitiva impedeix expulsar les empreses ineficients.
- Ineficiència tècnica: Falta d'incentius per innovar i invertir en millores de productivitat.
Estructures monopolístiques i competència limitada
- Monopoli natural: Una sola empresa abasteix el mercat a causa d'elevats costos fixos i una demanda limitada. Requereix producció pública, concessió administrativa o regulació.
- Monopoli legal: Una empresa opera amb caràcter exclusiu per imperatiu legal (per exemple, tabacs o gestió d'aeroports). Es pot liberalitzar eliminant barreres d'entrada o fixant preus màxims.
- Competència limitada: Presència d'empreses dominants o oligopolis mesurats a través de ràtios de concentració i de l'Índex de Herfindahl-Hirschman (HHI) (suma del quadrat de les quotes de mercat). Inclou pràctiques com la política de campions nacionals, que afavoreix grans corporacions reduint la rivalitat domèstica.
Mesures de regulació de preus en monopolis
El sector públic intervé per cobrir fallades, protegir sectors clau, mantenir empreses en fallida, garantir la cohesió social i el servei universal, o recaptar rendes mitjançant:
- Preu de primer ordre: Fixació de P = CMg (eficiència assignativa, pot generar pèrdues en monopoli natural).
- Preu de segon ordre: Fixació de P = CMe (assegura benefici nul sense necessitat de subvenció pública).
- Tarifa de doble tram: Preu compost amb una quota fixa i un preu unitari variable:
P = (F / N) + c. - Tarifa en blocs: Preus diferents segons trams de consum basats en la disposició a pagar.
- Regulació per taxa de retorn: Es fixa un percentatge màxim de benefici sobre el capital invertit.
- Regulació de preu màxim (Price Cap): Increment màxim de preus indexat com a
IPC - X, on X reflecteix els guanys estimats de productivitat. - Competència per comparació (Yardstick Competition): Simulació de condicions competitives prenent com a referència l'empresa més eficient del sector.
- Subhastes per a la concessió: Licitació de contractes per facilitar que el mercat sigui disputable sense barreres d'entrada o sortida.
El poder de mercat es reflecteix en la capacitat de fixar un marge sobre el cost marginal (P - CMg > 0), i depèn de la quota de mercat, l'elasticitat de la demanda, la intensitat de la competència i l'existència de barreres d'entrada.