Fal·làcies lògiques: tipus i exemples

Argumentum ad populum: és una fal·làcia que pretén guanyar l'aprovació popular mitjançant una conclusió. Aquesta conclusió, més que ser el resultat d'un raonament, és el resultat de despertar les passions i l'entusiasme del públic. Exemple: publicista i demagog Fal·làcia ex populo: és una fal·làcia que afirma que allò bo o correcte és el que fa la majoria de la gent. Exemple: la pel·lícula més bona és la més vista Argumentum ad hominem: és una fal·làcia que afirma que el que diu un interlocutor no és correcte perquè ell, l'interlocutor, no és fiable. Exemple: els ocupes que diuen que els habitatges són molt cars No són fiables, perquè com que no treballen... Argumentum ad hominem circumstancial: és una fal·làcia que afirma que l'interlocutor té interessos en allò que està debatent, que és a la vegada jutge i part. Per rebatre'l ho haurem de fer utilitzant arguments incorrectes, sense atacar-lo a ell. Exemple: els iogurts en plàstic no són una font de contaminació, afirma l'empresa productora de plàstic Argumentum ad baculum: és una fal·làcia que significa apel·lació al bastó, i pot elaborar-se seguint dues estratègies diferents. Apel·lació a la força o a una amenaça subtil. Exemple: estaria bé que estudiessis, ja que si estudies i aprovés estic content, rendeixo a la feina, faig hores extres, guanyo més diners i amb això et podré comprar la moto que em demanes. Fer derivar conseqüències negatives si no s'accepta la conclusió que nosaltres proposem Exemple: si no podem aprovar el nou pla urbanístic, pujarà l'atur, hi haurà més pobresa i tot anirà pitjor Argumentum ad verecundiam: és una fal·làcia que significa apel·lació a l'autoritat, pot elaborar-se quan no tenim prou raons per argumentar, llavors recorrem a una autoritat experta en el tema que estem tractant. Exemple: és veritat que la Terra és el centre de l'univers, ja que ho va dir Aristòtil Argumentum ad ignorantiam: és una fal·làcia que es dona quan a concloem d'una cosa incerta o no demostrada la seva falsedat o al revés, deduïm que una cosa és certa perquè ningú ha pogut provar que sigui falsa. Exemple: l'existència de déu. Hi ha filòsofs que han intentat demostrar l'existència de Déu, però com no ho han aconseguit, llavors déu no existeix. Hi ha filòsofs que han intentat demostrar la no-existència de Déu, però com no ho han aconseguit, llavors déu no existeix Argumentum tu quoque: és una fal·làcia que significa "tu també" Davant d'una acusació d'una persona cap a la nostra conducta, en comptes d'argumentar, li recordem que ella també ha fet el mateix. Mitjançant la fal·làcia es tanca la discussió, però no s'aclareix la veritat de les coses Exemple: ets una persona poc endreçada, sempre que entro a la teva habitació està tot pel terra. Doncs l'àvia diu que em semblo a tu de jove, tu també ho eres Fal·làcia de les preguntes complexes: és aquella en la qual es formulen preguntes a l'interlocutor en les quals trobem un conjunt d'afirmacions que es donen per descomptades. Exemple: creus que hauries de regalar-li una corbata al president corrupte de l'associació ? Fal·làcia de la falsa causa: és aquella que parteix de la mera coincidència entre 2 fets per establir entre ells una relació de causa - efecte. Exemple: el dia que em va tocar la loteria anava vestit de groc, veus com ja t'ho dic sempre que em vesteixo de groc, tinc bona sort Fal·làcia de l'argument circular: s'anomena també petició de principi. És aquella que utilitza en les premises, de manera implícita, la conclusió del raonament. Exemple: Segons Descartes quan raonem correctament arribem a la veritat, a partir de la veracitat i bondat divines. Aquesta conclusió de l'existència de Déu es suposa en les premises