Factors i propietats del color

Factors del color:

- Font lluminosa (els objectes no tenen llum pròpia, són visibles perquè reflecteixen la llum). Receptor absorbeix i interpreta la llum reflectida. Objecte que reflecteixi la llum.

Llum monocromàtica:

Constituïda per radiacions electromagnètiques d'una sola longitud d'ona.

Llum policromàtica:

Constituïda per radiacions electromagnètiques de diferent longitud d'ona. Il·luminant A (llum artificial) A, B, D6S. Formada per diferents tonalitats cromàtiques. 6 grups principals (vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta).

L'ull, l'òrgan receptor:

Cons - percepció cromàtica. Bastonets - sensibilitat lumínica.

Objecte: Propietat de reflectir, absorbir o transmetre la llum que reben.Refleixir: Retorn d'ones de diferent longitud. Absorbir: Ones de diferent longitud que el cos no deixa reflectir. Transmetre: Propagació a través de cossos transparents. Reflexió difusa: Un raig incideix sobre superfície amb irregularitats, la llum cap a totes direccions. Reflexió dirigida: Superfície llisa i brillant. Objectes transparents: Deixen passar a través seu tota longitud d'ona i no absorbeixen ni reflecteixen. Objectes translúcids: Deixen passar només part d'aquesta llum (transmeten), absorbeixen les que no transmeten.

Color definit per les 3 característiques:

Tonalitat (matiz): Indica el color pur més proper al color que es tracta. Intensitat (lluminositat): Percentatge de llum que es reflecteix respecte de la que rep (graus d'intensitat: clar i fosc). Saturació: Indica el grau en el qual un color s'aproxima més al color pur. Per definir-la "brut", "saturat" i "net".

Barreja de colors (llum):

Primaris: Vermell, verd i blau (la suma dels 3 fan llum blanca). Secundaris: Magenta, cian i groc.

Barreja de colors substractius (pintura/tintes):

Primaris: Magenta, cian i groc (els 3 junts formen el negre i no s'obtenen per barreja d'altres colors). Secundaris: Vermell, verd i blau.

Disposició del color:

Representació correcta és la CMY (cian, magenta i groc, s'obtenen per la mescla de dos colors primaris). Cercle cromàtic: Representa colors primaris, secundaris i complementaris. Permet determinar la tendència cromàtica d'un color (tonalitat i saturació) en 2D. Per saber la intensitat d'un color hem de donar-li volum al cercle, en 3D. Colors complementaris: Oposats en el cercle cromàtic. Colors acromàtics: Blanc, gris i negre, no tenen tonalitat i la intensitat variable del fosc al clar.

Colors neutres:

Marrons, beixos i color cava.

Codi color cotxe:

Renault: Pilar de la porta. TE: Tintes especials. NV: Color perlat bicapa. MV: Color metal·litzat. OV: Color sòlid bicapa. O: Color sòlid monocapa. Nissan: Pilar porta. PSA: Pilar porta davantera o trasera. PSA antics: Torrenta amortidor. Mercedes: Pilars porta. Mercedes antics: Grabat a la xapa del motor. Mitsubishi: Capó. VAG: Maleter sota alfombrilla. Opel: Xapa negra pilar porta. Ford: Pilars porta.

Millorar igualació del color al taller:

Factors que influeixen en la desviació del color: - Tipus de material del suport. - Procés de fabricació del vehicle. - Tècnica d'aplicació. - Preparació de la mescla. - Colors complexos.

Eines per optimitzar la colorimetria en el taller:

Identificació del color: - Carta de color. - Espectrofotòmetre (software + espectre + base de dades). - Software sinnek W6000. - Ajust de color manual. Comprovació del color: Probetes d'aplicació (colors difícils). - Pistola de llum de dia. Metodologia per optimitzar la igualació de color amb l'espectrofotòmetre: Averiguar si el color és original o repintat. Reparació amb parches. Aplicació sobre probetes. Aplicació amb difuminat.