Factors polítics de les colonies industrials

5.4  L’administració colonial i els seus efectes (conseqüències)

4.1L’administració colonial

Es donaren tres formes de domini colonial:

1-Les colònies: estaven sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora (ex. El Congo Belga)

2-Els protectorats: les potències colonials controlaven la política exterior i l’explotació de les riqueses, mentre que les autoritats natives s’ocupaven de la política interior (ex. França i Espanya en El Marroc)

3-Les concessions: eren territoris que pertanyien a un país independent però les potències occidentals hi aconsegueixen avantatges comercials (ex. Xina)

4-Els dominis: són colònies de poblament com el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda

4.2Els efectes (conseqüències) de la colonització

1-El xoc dels imperialismes: la cursa colonial va augmentar les tensions entre les potències europees (ex. El xoc entre els imperis britànic i francès a Àfrica). A més altres potències estaven descontentes, com Alemanya, que creia que el seu Imperi no corresponia amb la importància del seu país

2-Una nova administració: els colonitzadors introduïren una nova administració moderna, però varen delimitar els territoris sense considerar les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions, la qual cosa serà una font de conflictes sobretot a partir de la descolonització

3-L’explotació econòmica: els colonitzadors s’apropiaven les terres i les convertien en grans plantacions (de cafè, te, sucre...) o bé explotaven la riquesa mineral del subsòl. La població nativa proporcionava mà d’obra barata i estava sotmesa sovint a situacions d’explotació pròximes a l’esclavitud. A més les autoritats no fomentaven la industrialització de les colònies, ja que només hi cercaven una font de matèries primeres barates i un mercat on vendre els seus productes industrials

4-Una societat racista: a les colònies amb un clima semblant a les metròpolis els indígenes eren desposseïts de les terres i es convertien en una minoria marginada o eren sotmesos a una política d’extermini (ex. Els aborígens d’Austràlia i Nova Zelanda). A altres llocs (ex. Algèria o l’Índia) colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades i distintes: la població occidental era un grup reduït, però controlava l’economia i els càrrecs més alts de l’administració. La població nativa vivia una situació de pobresa i manca de drets a excepció de la minoria que col·laborava amb els colonitzadors

5-El ressentiment cap a l’Occident: l’expansió colonial va imposar la civilització occidental mentre que les cultures autòctones foren menysvalorades. Això juntament amb la marginació a què foren sotmesos, va provocar el ressentiment de les poblacions natives cap als occidentals