Els factors del canvi social: economia, cultura i ideologia

El factor econòmic

El factor econòmic es considera cabdal per explicar els canvis socials. Aquest factor és conegut també com a infraestructura econòmica. El fet que els mitjans de producció siguin de propietat privada, o que aquesta propietat estigui distribuïda d’una manera més o menys igualitària, té una influència decisiva en la definició de la societat.

Aquesta infraestructura econòmica està sotmesa a una transformació contínua. La societat va canviant com a conseqüència d’aquests canvis en l’economia.

El factor cultural

Els valors culturals són una manifestació de la infraestructura econòmica. Els valors culturals poden ser tant un estímul per al canvi com una resistència a aquest. Hi ha maneres de pensar molt tradicionals que fan d’aquests valors un bastió contra el canvi, ja que converteixen els trets culturals de la seva societat en una cosa intocable i gairebé sagrada. El pensador Max Weber va posar en relleu la influència que van tenir els valors religiosos en el desenvolupament i l’evolució de la societat capitalista.

El factor ideològic

Una ideologia és un sistema d’idees i de judicis, explícit i generalment organitzat, destinat a descriure, explicar, interpretar o justificar la situació d’un grup o d’una col·lectivitat, i que, inspirant-se àmpliament en uns valors, proposa una orientació concreta a l’acció històrica d’aquest grup o d’aquesta col·lectivitat.

Les ideologies poden ser:

• Revolucionàries o reformistes (promotores del canvi).
• Conservadores i reaccionàries (resistents o contràries al canvi).

En les societats democràtiques, les ideologies són diverses i responen a interessos de grup o de classe social. En les societats autoritàries, hi ha una ideologia que imposa la seva hegemonia i les ideologies dissidents subsisteixen de forma més o menys clandestina i subversiva.

Fins i tot en les societats més obertes, hi ha ideologies situades al marge de la legalitat, que empren mitjans de lluita que contravenen les lleis. La ideologia del terrorisme, per exemple, és contrària als drets humans i a la legislació establerta; i la ideologia del moviment okupa o de l’antimilitarista tampoc no estarien dins la llei, ja que practiquen l’objecció de consciència a la propietat privada immobiliària i a l’existència dels exèrcits.