Factors condicionants de la velocitat

Factors Mecànics /Tipus d’articulació.  /Flexibilitat múscul  lligamentosa. 

,2 o 3 plans de moviment. 

Factors Emocionals Individu nerviós: més to muscular i menys flexibilitat. 

Individu tranquil: menys to muscular i més flexibilitat. 

Factors Exteriors Temperatura: els habitants dels països càlids són més flexibles que els dels freds. /Edat (qualitat regressiva): com més edat, menys flexibilitat. /Costums socials: la forma de vida incideix en la flexibilitat més gran o més petita d’algunes regions /orporals. Per exemple, la peculiar forma de seure dels orientals provoca més flexibilitat de l’articulació coxofemoral.

La classificació més general de la flexibilitat és la de Fleishman, que la classifica en: 

- Flexibilitat estàtica o passiva, en relació amb el grau de flexibilitat assolit amb moviments lents i portats a terme amb ajut. 

- Flexibilitat dinàmica o activa, que és la implicada en la gran majoria de moviments i/o elements tecnicopràctics de qualsevol esport o activitat física que es practiqui. 

- Flexibilitat absoluta, referida a la capacitat màxima de moviment d’una articulació. 

- Flexibilitat de treball, que és el grau de moviment necessari per executar un moviment amb èxit. 

- Flexibilitat residual, que és el nivell de moviment, sempre superior al de treball, que l’esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa, un problema que pot afectar la coordinació dinàmica general del moviment o de la seva expressivitat.

ESTIRAMENTS 

Cal recordar que la durada de l’estirament per tal que sigui eficaç és d’entre 12 i 20 segons. Els estiraments els podem classificar en: 

-
Estiraments passius, són els produïts per una força externa (per exemple, la gravetat o l’ajut d’un company o d’una companya) 

- Estiraments actius, són els produïts per la mateixa força de contracció muscular. També es poden anomenar estiraments amb rebots. 

L’aplicació d’un sistema o un altre depèn dels aspectes següents: • La persona a qui va dirigit (sexe i edat). • La regió corporal a millorar. • L’objectiu de l’estirament (escalfament o sessió específica de flexibilitat). 

EL PNF (facilitació neuromuscular propioceptiva) és el segon sistema per millorar la flexibilitat, i s’aplica en tres fases: 

• Estirament del grup muscular fins al límit, durant 10-30 segons. 

• Contracció del múscul a fi de generar tensió, durant uns 10 segons. 

• Estirament, nou estirament fins al límit articular, durant 10-15 segons.

- En el àmbit del sistema nerviós: 

• La velocitat de transmissió dels impulsos nerviosos. Es mesura el temps que transcorre des de la captació d’un estímul fins a la resposta motriu.      - En el àmbit del sistema muscular: 

• El tipus de fibres musculars. Es calcula el percentatge de fibres ràpides i el de les lentes que té una persona, mitjançant una biòpsia muscular. Si el percentatge de les primeres és superior al de les segones, indica que aquesta persona serà més ràpida que un altra que el tingui inferior. Les fibres musculars poden ser: blanques o ràpides, vermelles o lentes i intermèdies o mixtes. 

• La força dels músculs. 

- En el àmbit biomecànic: 

• L’execució tècnica. Per exemple, en les curses la freqüència i la longitud de les passes condicionen la velocitat de desplaçament. 

- La edat i el sexe: 

 En els nois, la velocitat augmenta amb l’edat, i són significatives les diferències en els períodes d’11 a 13 anys i de 15 a 18. 

• En les noies, l’evolució és més irregular; la velocitat es desenvolupa. 

CLASSES DE VELOCITAT:

Velocitat de Reacció - És el temps que passa des de l’aparició de l’estímul fins a l’execució de la contracció muscular. 

- Temps de reacció simple: es determina mesurant el temps que passa entre la presentació d’un estímul i la realització d’una acció o resposta molt simple i/o coneguda. L 

proves de velocitat. - Temps de reacció dissimilatiu: la persona ha d’escollir, segons el tipus d’estímul, entre diverses respostes possibles. Per exemple, un porter d’handbol ha de decidir, calculant prèviament la trajectòria de la pilota, quin membre del seu cos utilitzarà per interceptar-la. 

Velocitat Gestual 

És la capacitat de la fibra muscular de contraure’s en el mínim temps possible. 

Els factors que influeixen en aquesta contracció muscular són:  - La força o capacitat de crear tensió. La velocitat de contracció serà més gran com menys resistència, externa o interna, trobi el múscul. 

- La freqüència i la intensitat de l’estímul. Una freqüència i una intensitat més grans possibilitaran l’excitació d’un nombre més elevat de fibres ràpides. 

- L’augment de la temperatura local. Millora la condició funcional de la fibra muscular per un augment del flux sanguini, a causa de la dilatació de les artèries i vènules. 

Velocitat de Desplaçament És la capacitat de recórrer una distància curta en el mínim temps possible.

SISTEMES D’ENTRENAMENT:

Sistemes fraccionats _Són aquells que es caracteritzen per dividir la càrrega de l’entrenament en parts i pauses de recuperació entre 

- Entrenament interval·lic. Consisteix a repetir esforços d’intensitat submàxima (75-90% possibilitats de  la persona), separats per una pausa de descans (2 minuts aproximadament), en la qual la recuperació de la persona és incompleta. Hem de tenir al voltant de 120 pulsacions per minut per començar un nova recuperació. 

100% x 12 segons 

__________________ = 15 segons 

80%

- Repeticions. Consisteix a repetir esforços d’intensitat màxima o submàxima (95-100%), separats per una pausa de recuperació total (al voltant de 90 pulsacions per minut). Es tracta de fraccionar una distància gran en diverses parts. D’asquesta manera l’esportistaes pot recuperar i millorar la seva elocitat. 

ENTRENAMENT:EL JOC DEL MOCADOR 

Objectiu: millorar la velocitat de reacció simple i la velocitat de desplaçament. 

Sistema: fraccionat /Mètode: intervàl·lic /Organització: dos equips amb els jugadors numerats. /Descripció:

- Exercici 2 Objectiu: millorar la velocitat contràctil. /Sistema: fraccionat. 

Mètode: repeticions. 

Descripció: llançar a la cistella de bàsquet el nombre més gran possible de pilotes en un minut. Cada lançament val un punt i, si es fa bàsquet, dos. Guanya el jugador que aconsegueix més punts.