Factors aparellats en un estudi epidemiològic de cas control
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,09 KB
ADDUCTE amb l'ADN: Això vol dir que el tòxic o metabòlit reactiu ha atacat a l'ADN mitjançant un enllaç nucleòfil-electròfil covalent. Això dificulta la lectura d'informació i, les polimerases no podran llegir i quan arribin a la regió afectada, o bé aturen la replicació de l'ADN o bé, en comptes d'introduir guanina insereix citosina.
Es pot reparar trencant el troç dolent i tornanta transcriure.
Així doncs, el tòxic és un genotòxic perquè actua sobre el material genètic i, és mutàgen. La formació d'adductes és un dels mecanismes d'inducció a càncer.
El nucleòfil és l'ADN i, l'electròfil és el tòxic.
La IARC (Agència Internacional per la investigació de càncer) és qui s'ha encarregat de classificar a X com a cancerígen 2A, un òrgan que forma art de la OMS (és a dir, la classificació és vàlida a nivell mundial).
- Grup 1: Cancerígen per humans. Evidència suficient en humans.
- Grup 2A: Probablament cancerígen per humans. Evidència limitada en humans i suficient en animals.
- Grup 2B: Possiblement cancerígen per humans. Evidència inadequada en humans i suficient en animals.
- Grup 3: No classificable com a carcinògen per humans. Evidència inadequada en animals i humans.
- Grup 4: Probablement no cancerigen. Evidència inadequada en humans i no suggereix càncer en animals.
Test Ames:
- Salmonella + tòxic+ S9 (activació metabòlica)
- Salmonella + tòxic - S9 (no activació metabòlica)
Les bacteries d'extenen sobre una placa d'agar amb una petita quantitat d'histidina i el compost químic del qual volem determinar si és mutàgen. Aquesta petita quantitat d'histidinaen el medi de cultiu permet a les bacteries crèixer per un temps inicial i tenir l'oportunitat de mutar. Quan la histidina s'esgota, nomes les bacteries que hagin mutat seran capaces de sobreviure i crèixer.
El tòxic doncs, ha produit mutació (activació metabòlica) sobre el mateix locus que expressa per His, de manera que algunes colònies poden crèixer
La fracció S9 és una solució que es prepara amb cèl.Lules de fetge d'un mamífer (normalment un rossegador, rata). S'utilitza en el test d'Ames per evaluar el potencial mutagènic de compostos químics. Serveix per imitar les condicions metabòliqües dels mamífers, de manera que es pot evaluar el potencial mutàgen dels metabòlits. Aquesta fracció hepàtica conté sistemes enzimàtics del fetge, i es capaç de metabolitazr com ho faria un mamífer.
La IDA és la ingesta diària admisible, és a dir, una dosi de refèrncia per sota la qual podem estar exposats sense cap tipus de risc toxicològic per a la majoria de la població (dosi segura).
La dosi de referència s'estableix mitjançant el NOAEL (dosi més elevada en la qual no s'observen efectes) experimental i, aplicant factors d'incertesa per tenir en compte que els individus humans poden ser més sensibles que els animals de laboratori. Aquests factor també tenen en compte la variabilitat interindividual.
Dosi de referència= NOAEL/100
El disseny de l'estudi epidemiològic és un estudi de cohorts, en què la selecció dels individus és fa segons el grau d'exposició (exposats o no), tal com diu l'enunciat. Aquest tipus d'estudi es segueix durant molt temps fins que apareix el factor de risc d'interés (l'enunciat dius que dura 25 anys).
(*) A diferència, l'estudi de casos i controls selecciona els subjectes en funció tinguin (casos) o no (control) una determinada malaltia (efecte d'interés). Un cop seleccionats, s'investiga si els casos van estar exposats i es compara amb els controls.
Odds Ratio/RR: Donat que l'interval de confiança està per sobre d'1, podem dir que hi ha risc. No obstant, una vegada determinat l'Odds Ratio observem que és mé sgran que 1 i per tant, podem confirmar que hi ha un risc associat al factor analitzat (el factor analitzat s'associa amb una major presència de càncer).
El polimorfisme és una variació per un gen; ja sigui en la seqüència de l'ADN o en els cromosomes, que apareix en alguns individus d'una mateixa espècie. Fa referència a l'existència de múltiples al.Lels per un gen, de manera que es presenta activitat enzimàtica diversa.
Un polimorfisme pot no tenir cap efecte si es localitza en una regió no codicant de l'ADN, però si el trobem en una regió codificant o reguladora, és probable que hi hagi conseqüències en el fenotip. Això explica la variabilitat entre els individus d'una mateixa espècie.
La majoria de cancerígens no actuen directament sinó que necessiten una activació metabòlica prèvia per exercir els seus efectes. La "dosis efectiva" dependrà principalment de l'acció d'enzims activadors com CYP P450.
No tots els gens que formen CYP són iguals (polimorfisme), e manera que es formaren proteïnes diferents que tindran activitat metabòlica diferent cap als tòxics.
Així doncs, les variacions interindividuals en el metabolisme d'aquests compostos activadors, pot determinar la susceptibilitat de càncer.
En el risc NO carcinògen si el resultat és menor que 1 podem garantir que No hi ha risc.
En el risc Carcinogènic, hem de tenir en compte que és una probabilitat i que en un principi no ha de suposar un risc. Assumint tot el que s'ha assolit per l'avaluació del risc, el resultat és que per cada 10.000 habitants en aquestes condicions d'exposició, poden aparèixer 7 casos.