Factors aparellats

 UF4.NF3. PATOLOGIA DIGESTIVA I ENDOCRINA D’URGÈNCIA 1. Patologia digestiva d’ urgència 2. Patologia del tracte urinari d’urgència 3. Patologia endocrina d’urgència 1.-PATOLOGIA DIGESTIVA D’URGÈNCIA 1.1. Hemorràgia digestiva alta 1.2. Abdomen agut 1.1. HEMORRÀGIA DIGESTIVA ALTA (HDA) Aparell digestiu: transforma els aliments en substàncies nutritives simples (digestió) perquè el Nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. La transformació és de dos tipus: Mecànica: la produïda pel moviment i trituració dels aliments Química: que és la produïda pels sucs digestius. Parts de l’aparell digestiu: • El tub digestiu: on els aliments són transformats. • Les glàndules digestives annexes són òrgans que segreguen sucs digestius. Que Descomponen els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a La sang (absorció). 1.1.1. Etiologia Causes mes freqüents: A) Úlcera pèptica (sagnat per úlcera duodenal o gàstrica): és la causa més freqüent d’HDA, Sent dues vegades més freqüent el sagnat per úlcera duodenal que per úlcera gàstrica -Factors de risc: infecció per Helicobacter pylori i l’administració d’antiinflamatoris no Esteroides(AINE). Aquests factors podrien modificar-se en un futur, degut a l’ús creixent de la Teràpia contra el H. Pylori i el desenvolupament d’AINE menys gastroerosius. B) L’hemorràgia digestiva per ruptura de varius gastroesofàgiques normalment associat a Cirrosi hepàtica, constitueix una de les complicacions més greus de la hipertensió portal, sent Responsable d’un terç de les morts en pacients cirròtics aproximadament. C) Les lesiones agudes de la mucosa gàstrica habitualment presenten un sagnat lleu. Els Factors clínics associats presa d’AINE, alcohol, o estat crític amb ventilació mecànica, Coagulopatia, lesions neurològiques greus, politraumatitzats, etc. D) Lesió de Mallory-Weiss es caracteritza per laceracions en la mucosa de l’esòfag Normalment deguda a esforços prolongats per vomitar o tossir, és freqüent en persones Alcohòliqües o amb desordres alimentaris (bulímia) E)L’hemorràgia secundària a esofagitis es habitualment és lleu. Excepcionalment, quan L’esofagitis s’associa a la presència d’una úlcera pot produir-se un sagnat que clínicament sigui Més rellevant. F)Les neoplàsies esofagogàstriques normalment es presenten en forma de sagnat crònic i L’hemorràgia aguda sol evidenciar-se en els tumors ulcerats. 1.1.2. Claus diagnostiques. Simptomatologia: 1. Melena: sang rectal, digerida, color negre, enganxosa i de pudor intens. (Poden persistir fins A cinc dies després del cessament del sagnat).Normalment es deuen a sagnat al esòfag, Estómac o duodè. 2. Hematoquèzia: sang rectal, vermellosa fosca, no digerida, de trànsit ràpid. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 2 de 18 3. Melanèmesi o vòmit en “poso de cafè”: vòmit amb grumolls negres petits, de sang Parcialment digerida. 4. Hematèmesi: vòmit de sang vermella. Les melenes, la melanèmesi i l’hematèmesi solen indicar HDA. En canvi l’hematoquèzia sol indicar HDB, no excloent l’HDA El fet que no s’observi la sortida de sang no vol dir que no hi sigui podent donar Simptomatologia de xoc, davant la qual es procedirà fent trasllat urgent. Pot haver-hi una hemorràgia interna, la reducció de la quantitat de sang circulant provoca: - Pal·lidesa, sudoració, fredor( degut a la vasoconstricció perifèrica - Alteració del nivell de consciència( per falta de sang al cervell primer amb agitació i Intranquil·litat i si això es manté passa a estupor (només respon a estímuls forts) i coma - taquicàrdia i arítmies, el pols encara que s’accelera cada vegada és més dèbil (quan la PAS es de 60 només es podria detectar pols carotidi) - hipotensió, mareig - Respiració irregular, quan la hipòxia afecta als teixits es produeix hiperventilació. - oligúria( XOC hipovolèmic greu - boca seca, pupil·les dilatades 1.1.3. GUIA D’ACTUACIÓ: 1. Guants i presentació 2. Valoració inicial ABCD, assegurar permeabilitat de via aèria i respiració. - Inicialment col·locar al malalt en PLS si vòmits, o en decúbit supí si inestabilitat Hemodinàmica. 3. Als malalts ancians es pot apreciar inestabilitat hemodinàmica amb sagnats escassos, al Contrari dels malalts joves als que l’estabilitat es pot mantenir fins i tot amb sagnats Importants. 4. Exploració - Exploració física: constants (FC, TA, FR), monitoratge i pulsioximetria. - Valoració de l’estat general, coloració de pell i mucoses, estat de consciència, buscar Estigmes d’hepatopatia (lesions cutànies, icterícia, telangièctasi, ascitis), palpació Abdominal (hepatomegàlia, tumoracions) i tacte rectal (hemorroides, fissures anals, Tumors...). És prioritari estimar la quantitat de sang i la rapidesa de l’hemorràgia, es té en compte: (Veure quadre 1) TA i FC Estat de perfusió perifèrica, si és deficient pal·lidesa, pell freda, sudoració. Signes de xoc: confusió, taquipnea,.. 5. Anamnesi , per facilitar diagnòstic, és important: - Interrogar de la presència d’hematèmesi, melenes, hematoquèzia. - Temps transcorregut des de el començament i forma de presentació - Ingesta de tòxics (ex. Alcohol, càustics…) o antiinflamatoris inclòs AAS - Ingesta de medicació que dificulti la recuperació hemodinàmica del Pacient (ex. Betablocadors) - Episodis previs d’Hemorràgia digestiva alta (HDA). - Existència o no de hepatopatia o d’altre patologia associada. - Descartar hemoptisi, epistaxi o “falses melenes” induïdes per alguns Aliments o medicaments com sulfat ferrós. 6. Oxigenoteràpia per obtenir una saturació d’O2 ≥ 95%. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 3 de 18 7. Via (14–16G) i fluids: per mantenir la TAS >100 mm Hg i la FC <100x’. A. Inicialment amb cristal·loides: Sèrum fisiològic 0,9% (SF 0,9%). B. Posteriorment amb expansors del plasma. 8. Supressió de la secreció àcida gàstrica: Pantoprazol 80 mg/iv. 9. HDA en malalt amb hipertensió portal coneguda: Somatostatina 250 µg en bolus lent (3 Minuts). 10. Valorar Intubació Traqueal (IT) si depressió respiratòria i/o del nivell de consciència. 11. Valorar col·locar una sonda nasogàstrica de calibre gruixut, en cas d’hematèmesi. No En hepatopaties per possibles varius esofàgiques. 12. Valorar el rentat gàstric amb SF, fins que el contingut sigui clar. 13. Valorar el sondatge vesical pel control de diüresis. 14. Trasllat urgent. Es pot traslladar en Trendelemburg si no hi ha contraindicació. Abrigar Per evitar hipotèrmia Paràmetre Classe I (lleu) Classe II (GREU) Classe III MOLT GREU Classe IV MASSIVA Pèrdua volèmia (%) <15 15-30 30-40 >40 FC <100 >100 >120 >140 TA Normal Normal Baixa (TAS100) Baixa (TAS-80) Diüresi >30 20-30 5-15 <5 Nivell consciència Ansiós Agitat Confús Letàrgic Perfusió perifèrica Normal Reduïda: Pal·lidesa, Sudoració i Pols dèbil Reduïda: Pal·lidesa, Sudoració i Pols dèbil Molt reduïda: Gran pal·lidesa, Pell molt freda, Sudoració En ocasions es detecten constants vitals normals en decúbit però si es sospita de Hipovolèmia, es pot realitzar: El Till test: si la TA al seure baixa ≥ 10 mm Hg en relació al decúbit (HDA Greu). Test de l’ortostatisme: Procediment - Col·loca la persona en decúbit supí 5 minuts. Mesura la seva TA i FC - Demana-li que es posi dreta. Mesura la seva TA i FC immediatament i en intervals D’un minut. Si la persona manifesta símptomes (mareig, debilitat,....) vigila que no Caigui i tornem a posar-la en decúbit. El test es considera positiu si: - Si la persona cau o gairebé, al aixecar-se o quan estigui dreta, encara que no haguem Mesurat les constants - La FC augmenta en 30 batecs per minut - Això es donarà en hemorràgies greus, en hemorràgia massiva no es fa el test, la Persona te símptomes de xoc i no s’aguantaria dreta. Algoritme actuació pacient amb HDA No demorar el trasllat a l’hospital, el tractament definitiu pot precisar Hemotransfusions, endoscòpia digestiva i/o tractament quirúrgic. • Valoració inicial: ABCD • Anamnesi i exploració • Pacient en PLS o decúbit supí • Monitor: FC, TA, ECG, SatO2 • Oxigen per SatO2>95% • Accés iv (millor 2 de gran Calibre) • Valorar sondatge vesical Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 4 de 18 Sondatge nasogàstric La sonda nasogàstrica és un tub flexible que s’introdueix en l’estómac per via nassal o bucal Amb fins preventius, diagnòstics o terapèutics. La sonda de Levin és la SNG més comú. És de poliuretà i flexible. L’extrem és de diferent color En funció del diàmetre de la sonda. La sonda de Salem és molt similar, però amb dues llums, Millora l’aspiració i evita lesions en les parets.

Tècnica de col·locació de la sonda nasogàstrica Aquesta tècnica la realitza el diplomat d’infermeria, però per poder col·laborar, s’ha de conèixer El procediment. Material necessari: - Sonda nasogàstrica del calibre apropiat - Guants - Protector per posar a sobre el pit del pacient - Lubricant hidrosoluble - Xeringa de 50 ml - Fonendoscopi - Esparadrap hipoal·lergènic - Gasses - Got d’aigua Procediment: 1. Expliqueu el procediment al pacient per alleugerir els temors i millorar la cooperació 2. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants. 3. Assentar al pacient, sempre que sigui possible. 4. Comprovar l’estat de la sonda i de les fosses nassals del pacient. El diplomat mesurarà la Longitud de la sonda. La porcíó que s’ha d’introduir es pot conèixer mitjançant la següent Referència: des del pont del nas fins al lòbul de l’orella i d’aquí a l’apèndix xifoides de l’estèrnum (NOX). Es farà una marca de la mesura a la sonda. 5. Lubricar la sonda. 6. El diplomat introduirà suaument la sonda per una de les fosses nassals en la nasofaringe Apuntat cap a baix i enrere en direcció a l’orella. HDA sense hipertensió Portal: • Sèrums:SF + expansors Plasma • Pantoprazol iv HDA amb hipertensió portal: • Somatostatina iv en bolus Trasllat a l’hospital sense demora Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 5 de 18 7. Invitar al pacient a que empassi, moment que el diplomat aprofitarà per fer progressar la Sonda suau però amb fermesa. També es pot ajudar a la deglució fent que el pacient begui Petits glops d’aigua. 8. La implantació de la sonda es comprova amb algun d’aquests mètodes: - Evidenciant la sortida de contingut gàstric. - Aspirant amb una xeringa de 50 ml i obtenint contingut gàstric. - Introduint uns 50 cc d’aire per la sonda amb la xeringa i auscultant al mateix temps L’àrea gàstrica amb el fonendoscopi. Si la sonda està a l’estómac se sent el soroll de L’entrada d’aire. - Col·locant l’extrem de la sonda en un vas d’aigua. Si es veuen bombolles en el moment De l’expiració és que està en un bronqui i s’ha de retirar. 9. Fixar la sonda amb esparadrap de manera còmoda i segura, evitant fer pressió sobre les Fosses nassals.

Rentat gàstric La pràctica del rentat gàstric consisteix en la introducció d’una sonda, de calibre gruixut i Multiperforada en l’extrem distal, que es portarà fins l’estómac per evacuar sang, tòxics o Qualsevol altre tipus de substància mitjançant la irrigació i aspiració de petits volums de líquid. La quantitat del líquid irrigat no sobrepassarà els 2000-3000 ml. En l’adult. Funcions: confirmar el sagnat, definir l’activitat i gravetat del mateix, prevenir la dilatació Gàstrica i evacuar la sang i çoàguls existents, a més de preparació per l’examen endoscòpic. . S’ha d’evitar l’aspirat enèrgic perquè es poden produir petites erosions a la mucosa gàstrica. Tècnica del rentat gàstric • S’inicia un cop comprovada la correcta col·locació de la sonda gàstrica. • Introducció de la quantitat apropiada de líquid (solució salina isotònica) a temperatura tèbia 37ºC , per evitar hipotèrmia. Si el líquid s’introdueix mitjançant sistema actiu, s’infondrà Directament amb la xeringa connectada a la sonda gàstrica. • Massatge suau a la zona de l’epigastri per facilitar la remoció de les substàncies a eliminar. • Aspiració suau del líquid instil·lat mitjançant xeringa (sistema actiu) o drenatge per gravetat (tancant la connexió a la bossa de fluid i obrint la bossa de drenatge mitjançant sistema Passiu). Es pot utilitzar també el mètode de sifó baixant la sonda per sota del nivell de l’estómac del Pacient i deixant-la refluir a un recipient. La quantitat de líquid drenat ha de ser Aproximadament igual al líquid irrigat per evitar dilatació gàstrica o el pas de tòxics cap a Duodè. • L’eficàcia del rentat es pot complementar amb l’adició de solucions especials (carbó activat, Catàrtics, substàncies pel control del sagnat) si estigués indicat. • Realitzar els cicles precisos fins que el drenatge sigui clar. La quantitat total aproximada sol Ser entre 2-3 litres. Quantitats superiors poden produir alteracions hidroelectrolítiques i Distensió gàstrica. Tamponament esofàgic Es fa mitjançant l’ús de sondes amb balons esofàgics i gàstrics que realitzen una pressió Directa sobre la variu sagnant Existeixen dos tipus bàsics de baló: -els que tenen només un gran baló gàstric ( Linton-Nachlas ) - i els que tenen tant baló gàstric com esofàgic (Sengstaken-Blakemore i Minnesota ). El tamponament és una tècnica efectiva que permet el control de l’hemorràgia en Aproximadament el 90% dels casos, en canvi, la prevalença de ressanat és alta, (35-50%) dels Pacients, el que suggereix que el tamponament és efectiu mentre s’exerceix compressió. Per Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 6 de 18 Això es considera al tamponament com una mesura temporal, mentre es realitzen plans per un Control més estricte de l’hemorràgia. El baló de Sengstaken-Blakemore és el més utilitzat habitualment a l’hora del control de L’hemorràgia per varius. 1.2. ABDOMEN AGUT Introducció El terme abdomen agut és una síndrome que es caracteritza per dolor abdominal d’instauració Recent, fins ara no diagnosticat, de menys d’una setmana d’evolució. El dolor abdominal és un símptoma que pot aparèixer en la majoria de trastorns Intrabdominals, també pot aparèixer com a manifestació principal de malalties localitzades fora De la cavitat abdominal i de malalties sistèmiques. Tipus de dolor abdominal: A) Segons l’origen: Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 7 de 18 - Dolor visceral: S’origina en els òrgans abdominals. Es de caràcter sord i mal localitzat. En ocasions apareix com una sensació de plenitud abdominal. També pot ser de tipus Còlic (com una retorsió), acompanyant-se de nàusees, vòmits, pal·lidesa i sudoració. - Dolor parietal: S’origina en estructures de la paret abdominal. S’agreuja amb els Moviments i augmenta amb la palpació. - Dolor referit: Es percep en regions anatòmiques diferents a la zona d’estimulació. Per Exemple, es pot tenir dolor a l’espatlla dreta i patir una colecistitis o un còlic biliar, o tenir Dolor a la boca de l’estómac i acabar tenint a les poques hores un procés d’apendicitis Localitzant el dolor a la fosa ilíaca dreta. B) Segons les característiques del dolor: - Dolor tipus còlic: intens però intermitent. Té períodes de disminució del dolor amb altres En que adquireix una elevada intensitat. Es pot acompanyar de simptomatologia Vegetativa (pal·lidesa, pell freda, sudoració) a més d’agitació (el pacient es mou tractant De buscar la postura antiàlgica). - Dolor terebrant: dolor que produeix una sensació de perforació. - Dolor peritoneal: com el terebrant però més intens, que augmenta amb els moviments i La palpació. El pacient es manté immòbil per evitar el dolor. Pot arribar a una contractura Difusa que es coneix com abdomen en taula que dificulta l’exploració. Avaluació clínica Inicialment i abans de procedir a la valoració sistemàtica del pacient hem de fer una valoració Inicial general del malalt (A, B, C, D): valorar la permeabilitat de la via aèria, la dificultat Respiratòria, descartar alteracions hemodinàmiques (hipotensió, mala perfusió perifèrica, Taquicàrdia), alteració del nivell de consciència. Una cop descartats signes que indiquen la gravetat del quadre, independentment de la seva Etiologia, podem iniciar la valoració sistemàtica del pacient: Anamnesi • Antecedents patològics: - Medicació (com a causa o modificació de la clínica). - Intervencions quirúrgiques. - Episodis similars previs. - Hàbits tòxics. - Data última menstruació. - Antecedents cardiològics. - HTA. - Diabetis Mellitus. - Altres. • Simptomatologia: - Característiques del dolor: O Tipus de dolor O Localització inicial i irradiació (de fosa lumbar a pubis, en cinturó,...) O Forma de presentació (sobtat o gradual) O Durada prolongada (> 6 hores) O Evolució del dolor (continu, còlic) O Intensitat (moderat, intens, insofrible,...) O Factors que el modifiquen (agreujant o millorant): posició, ingesta, esforç, Deposicions,... Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 8 de 18 - Simptomatologia acompanyant: O Síndrome tòxica O Digestiva: nàusees/vòmits, pirosi, anorèxia, presència o absència de deposicions I característiques de les mateixes O Urològica O Ginecològica O Respiratòria O Cardiològica O Osteomuscular Exploració física • Descartar signes de compromís vital: Freqüència i auscultació respiratòria, freqüència i Auscultació cardíaca, polsos, nivell consciència, temperatura, coloració de pell i mucoses. • Exploració abdominal: L’examen abdominal ideal s’ha de realitzar en un ambient tranquil i Amb el pacient en posició de decúbit supí. S’ha de fer de forma sistemàtica i ordenada: - INSPECCIÓ: És el primer pas d’un examen abdominal. S’ha de prestar atenció a: Lesions cutànies, cicatrius cirurgia prèvia, distensió abdominal, peristaltisme de Lluita, hernies i eventracions, ferides, hematomes, circulació col·lateral. - AUSCULTACIÓ: - PERCUSSIÓ: Aquest pas pot ser molt útil en la demostració de signes peritoneals. - - PALPACIÓ: Són moltes les dades que es poden obtenir amb una palpació correcta de L’abdomen: O Defensa muscular (localitzada o difusa). O Masses, visceromegàlies, massa pulsàtil. O Descompressió dolorosa. O Globus vesical. O Maniobra de Blumberg: descompressió dolorosa a fosa ilíaca dreta. O Maniobra de Murphi: dolor a la palpació en hipocondri dret en inspiració. • Examen i tacte rectal: exploració del recte-anus-perineu (facultatiu). • Examen ginecològic i dels orificis herniaris. Actualment s’admet que els signes físics Romanen tot i l’administració d’analgèsia i sedació al pacient ansiós. Per tant, davant un pacient Amb dolor intens o ansietat es poden administrar, sense que suposi un retard diagnòstic, Antiinflamatoris no esteroides o opiacis de curta durada. Diagnòstic diferencial La valoració anterior ens ha de permetre establir la gravetat i orientar un diagnòstic de Presumpció, descartant al menys una sèrie de situacions que necessiten d’una actuació Médico-quirúrgica immediata: - Síndrome coronària aguda (SCA). - Aneurisma fissurat d’aorta. - Ruptura esplènica. - Ruptura d’embaràs ectòpic. - Perforació víscera buida. - Oclusió intestinal. - Irritació peritoneal. - Sospita d’isquèmia intestinal. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 9 de 18 La resta de causes més freqüents que poden causar dolor abdominal es poden dividir en: • Origen intraabdominal: Apendicitis, pancreatitis, colecistitis, diverticulitis, còlic nefrític, còlic Biliar, gastroenteritis aguda, pielonefritis, dispèpsia ulcerosa, embaràs ectòpic, malaltia Inflamatòria pèlvica. • Origen extraabdominal: Pneumònia, infeccions de vies respiratòries altes sobretot en nens, Cetoacidosi diabètica, insuficiència suprarenal. Neuritis postherpètica. Schönlein-Henoch. Intoxicació per ingesta de bolets. És important tenir en compte que si s’és capaç d’orientar un malalt amb un abdomen agut dins D’un d’aquest diagnòstics: dolor abdominal inespecífic (34%), apendicitis (28%), colecistitis Aguda (10%), estarem orientant 3/4 parts dels malalts amb abdomen agut. Comparació entre les causes més freqüents de dolor abdominal: TRASTORN INICI LOCALITZACIÓ DESCRIPCIÓ IRRADIACIÓ INTENSITAT Apendicitis Gradual Inici Periumbilical, Després en FID Continu FID ++ Còlic biliar Ràpid HD Constrictiu Escàpula ++ Pancreatitis Ràpid Epigastri en Cinturó fins Esquena Esquena ++++ Diverticulitis Gradual FIE Continu Cap +++ Úlcera pèptica Perforada Brusc Epigastri Urent Cap +++ Obstrucció Intestinal Gradual Periumbilical Còlic Cap ++ Isquèmia/Infart Mesentèric Brusc Periumbilical Molt intens Cap +++ Ruptura Aneurisma aorta Brusc Abdominal, flanc, Lumbar Punyent Esquena, flanc +++ GEA Gradual Periumbilical Espasmòdic Cap Malaltia Inflamatòria Pèlvica Gradual HE o FIE, pèlvic Continu Part alta de la Cuixa ++ Ruptura Embaràs Ectòpic Brusc HE o FIE, pèlvic Intens Cap ++

Pancreatitis Úlcera perforada Colecistitis Còlic biliar Apendicitis Diverticulitis Malaltia inflamatòria pelvis Ruptura embaràs ectòpic Obstrucció intestinal Isquèmia mesentèrica GEA Ruptura Aneurisma aorta Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 10 de 18 DOLOR ABDOMINAL AGUT A L’ADULT • Apendicitis: inflamació aguda i progressiva de l’apèndix cecal. - Causa: obstrucció aguda, quasi sempre és per un fecalit ( matèria fecal dura) o progressiva Del apèndix (per una inflamació local, generalment per un procés infecciós). -Si no es detecta i tracta oportunament pot evolucionar a la gangrena i acabar en una Perforació, generant una peritonitis que pot arribar a ser fatal. Afecta a ambdós sexes a Qualsevol edat però és més freqüent en nens escolars i adults joves. -Història: Dolor abdominal d’inici difús periumbilical que es desplaça a FID, pèrdua de la gana. -Exploració: Prostrat, alerta, defensa a FID, encara que pot ser difusa. -Tractament: Trasllat Hospitalari. • Còlic nefrític: Pot ser degut a moltes causes, encara que la més freqüent es la litiasi urinària (90%). Dolor d’inici brusc i intensitat creixent, generalment intermitent i paroxístic que acostuma a Començar a la fossa lumbar o flanc corresponent, amb irradiació cap a la regió genitocrural Homolateral. -S’acompanya d’agitació, ansietat, taquicàrdia, suor freda, hipertensió, nàusees, vòmits . -És freqüent la presència d’hematúria, que pot ser microscòpica o macroscòpica. La durada del quadre és molt variable, des de pocs minuts a hores. És molt freqüent la seva Recurrència en dies posteriors, fins l’expulsió, en cas d’origen litiàsic. -Exploració: Percussió lumbar positiva. No signes d’irritació peritoneal a l’exploració abdominal Amb possible defensa localitzada. Microhematúria. -Tractament: Analgèsic i antiinflamatori. Si febre o dolor rebel trasllat hospitalari. • Còlic biliar i Colecistitis: La causa més freqüent és la presencia de càlculs a les vies biliars. -Història: Dolor abdominal intens, còlic o continu, a hipocondri dret (HD), irradiat a l’esquena o Espatlla. Es pot acompanyar de vòmits. Febre en la colecistitis. -Exploració: Defensa i dolor a la palpació de HD. Es poden trobar signes d’irritació peritoneal. -Tractament: Trasllat hospitalari. • Pancreatitis: La pancreatitis aguda és una greu malaltia inflamatòria, de caràcter no bacterià Que resulta de l’autodigestió del pàncrees pels enzims que secreta el propi òrgan. - La majoria dels pacients amb pancreatitis aguda exhibeix una evolució clínica autolimitant i Relativament lliure de complicacions majors; però al voltant de 1/5 part dels casos degenera en Pancreatitis necrotitzant, entitat d’alta mortalitat. -En el nostre medi la majoria de les pancreatitis agudes són d’etiologia biliar; el segon factor Etiològic més comú és l’alcohol. -Historia: Dolor a epigastri-hemiabdomen superior irradiat en cinturó amb nàusees i vòmits Acompanyants. -Exploració: Variable des de defensa a la palpació fins a signes clars d’irritació peritoneal. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 11 de 18 -Tractament: Trasllat hospitalari. • Gastroenteritis aguda: És una inflamació i/o disfunció intestinal produïda per un agent Infecciós o les seves toxines. -Es caracteritza per una síndrome diarreica, acompanyat o no de vòmit i dolor abdominal. -El procés és més freqüent i greu en els nens que en l’adult sà. -Exploració: Prostració, peristaltisme augmentat, signes de deshidratació. -Tractament: Antitèrmics. Dieta astringent. Hidratació oral. • Isquèmia intestinal/mesentèrica: Es defineix com un dèficit circulatori (total o parcial) Respecte als requeriments intestinals. És una entitat subdiagnosticada, doncs només és possible reconèixer quan debuta Catastròficament com infart, o quan el clínic sospita la seva presència davant una història de Dolor abdominal crònic i progressiu. El diagnòstic precoç aconsegueix millorar el pronòstic, però Encara la mortalitat és propera al 70%. -Història: Dolor abdominal sovint difús, intens, no modificable que es pot acompanyar de Vegetatisme. -Exploració: Abdomen tou i depressible, no signes d’irritació peritoneal, sorolls conservats. Rectorràgia. -Tractament: Trasllat hospitalari. • Embaràs ectòpic (trencament): Un embaràs ectòpic és aquell en el que l’òvul fecundat S’implanta fora de l’úter. La ruptura o trencament pot suposar una important hemorràgia amb el Conseqüent perill. -Història: Dolor a hipogastri i foses ilíaques, accentuat amb el trencament. -Exploració: Signes de sagnat, taquicàrdia, hipotensió, diaforesi, pal·lidesa. Irritació peritoneal Amb defensa i distensió, possible reflex del dolor a espatlla dreta. -Tractament: Trasllat Hospitalari. • Dolor abdominal inespecífic: És la causa més freqüent de dolor abdominal. - No símptomes ni característiques suggestives de cap patologia aguda. -Exploració: No troballes suggestives d’atenció mèdica o quirúrgica immediata. -Tractament: Observació al domicili. GUIA D’ACTUACIÓ • Valoració inicial: ABC amb especial atenció a l’estat hemodinàmic del pacient. • Realitzar anamnesi meticulosa, accentuant les característiques del dolor: origen, forma De instauració, cronologia, intensitat, naturalesa, topografia i irradiació, factors Desencadenants i que alleugen, resposta a tractaments previs i símptomes Acompanyants. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 12 de 18 • Fer exploració ràpida i seqüencial: inspecció, palpació, percussió i auscultació, intentant Descartar causes d’abdomen agut quirúrgic que precisin trasllat sense demora, i reflectir El canvi d’aquesta exploració després de l’analgèsia. • L’objectiu és garantir l’estat general del pacient, fins que s’estableixi el tractament Definitiu, si procedeix, mitjançant antibioteràpia o cirurgia. • Monitoritzar: TA, FC, FR, ECG (descartar origen cardiovascular del dolor) SatO2 i Temperatura. Hemodinàmicament estable Quan TAS > 90 , FC < 120, sense altres signes clínics de shock. • Administrar oxigenoteràpia a baix flux. • Canalitzar una via venosa amb perfusió de manteniment amb SF. • Valorar administració d’analgèsia en el dolor sever. • Si existeix dolor de tipus còlic i/o antecedents de patologia biliar, administrar Antiespasmòdic: Butilbromur de Hioscina iv (Buscapina®, 20 mg/1ml ampolla) a dosis De 20 mg en 100 ml de SSF en 5-10 minuts. • Si existeixen vòmits, administrar antiemètics: Metoclopramida iv (Primperan®, 10 mg/2 Ml ampolla) a dosis de 10-20 mg (1-2 ampolles). • Si se sospita úlcus pèptic, administrar: O Omeprazol iv (Omeprazol®, 40 mg) a dosis de 40 mg diluïts en 100 ml de SF Perfosos en 20-30 min; • Valorar col·locació de sonda nasogàstrica a bossa. • Trasllat en USVA, en posició antiàlgica o de major comoditat pel pacient sobre la llitera. INFECCIONS DEL TRACTE URINARI (ITU) Introducció La funció principal de l’aparell urinari és la de controlar les concentracions De la major part dels líquids de l’organisme, així com excretar o eliminar els productes Metabòlics finals. Està format per: Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 13 de 18 - 2 Ronyons: encarregats de la filtració de la sang. - 2 urèters: que són els tubs que porten l’orina des del ronyó fins a la bufeta. - Bufeta urinària: és una bossa que emmagatzema l’orina fins que arriba el Moment de la seva evacuació. - Uretra: és el tub que surt de la part inferior de la bufeta i comunica amb l’exterior A través del meat urinari. Una infecció del tracte urinari ( ITU) és una infecció en qualsevol part de les vies Urinàries. L'orina normal és estèril. Conté fluids, sals i deixalles, però està lliure de Bacteris, virus, i fongs. Quan microorganismes, generalment bacteris del tub digestiu, S'aferren a la uretra i comencen a reproduir-se, ocorre una infecció. La major part de les infeccions són causades per una classe de bacteris, Escherichia Coli (E. Coli), que habiten normalment en el còlon. En la major part dels casos, els Bacteris comencen a créixer a la uretra i sovint es desplacen a la bufeta causant una Infecció. Si la infecció no es tracta ràpidament, els bacteris poden ascendir a través Dels urèters i infectar els ronyons. Alteracions en la diüresis: Diüresis = 1ml/min. = 1500 ml/dia • Políúria: emissió d’orina > a 1500 ml/dia que generalment s’acompanya D’augment de set. Pot ser fisiològica (augment en la ingesta, emocions), o Patològica (I.R.C., diabetis insípida, reabsorció d’edemes). • Oligúria/Anúria: emissió d’orina < a 500 ml/da o la supressió total d’orina en 24 H. És sempre patològica i les causes poden ser renals (necrosis tubular agua), Pre-renals (deshidratació, hemorràgia intensa) o post-renals (càlculs o tumors Que obstrueixen la pelvis o els urèters). • Pol·laciúria: miccions freqüents, de poc volum i imperioses. Símptoma comú Que acompanya a la majoria de les afeccions genitourinàries. • Disúria: dificultat per orinar que es manifesta amb una disminució en la força del Xorro, dolor a l’orinar o retard a l’evacuar. No es símptoma de malaltia renal si no De trastorn a les vies urinàries inferiors. • Nictúria: inversió del ritme diürètic. Eliminar més volum urinari de nit. Pot ser Manifestació d’una insuficiència renal o cardíaca per la reabsorció d’edemes Degut al decúbit. • Enuresi: micció nocturna i involuntària que ocorre durant el son en nens > a 3 Anys. Incontinència urinària: miccions involuntàries que generalment es donen Amb l’esforç i en adults. • Tenesme vesical: desig reiterat d’orinar sense sensació d’evacuació completa. • Retenció aguda d’orina (Raó): impossibilitat de buidar la bufeta urinària, Acumulant-se l’orina en el seu interior. • Hematúria: orina color vermell per la presència de sang. Macrohematúria és la Que es detecta fàcilment a simple vista i microhematúria només es detecta amb Una tira reactiva o amb un sediment urinari. • Colúria: presència de pigments i sals biliars a l’orina. • Piúria: presència de pus a l’orina. Indica infecció important. Infeccions més freqüents ● Uretritis Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 14 de 18 Diagnòstic: Disúria i exsudat uretral. És una malaltia de transmissió sexual (MTS) per La qual cosa haurem d’interrogar el pacient sobre les conductes de risc, els contactes Sexuals i les MTS prèvies i realitzar una exploració física completa per detectar Adenopaties, tumoracions, ulceracions genitals i manifestacions sistèmiques de Malalties com l’hepatitis i la sida. En la dona és infreqüent la presència de símptomes. Tractament: Antibiòtic. Sempre s’ha de tractar la parella sexual, tant si presenta o no Simptomatologia. ● Cistitis Diagnòstic: Afecta fonamentalment la dona jove, sexualment activa. En el nostre àmbit El diagnòstic es basa en la clínica, per la presència d’una síndrome urinària, i en la tira Reactiva d’orina positiva. La síndrome urinària es caracteritza per disúria, pol·laciúria, Tenesme vesical i dolor suprapúbic. Pot acompanyar-se de febrícula i hematúria. La tira Reactiva d’orina mostra leucocitúria, hematúria i nitrits +. En una dona jove amb una Síndrome urinària, s’ha de fer el diagnòstic diferencial amb una vulvovaginitis, que es Manifesta amb leucorrea, irritació i pruïja vulvar, i amb una uretritis, quan hi hagi Història de promiscuïtat i clínica de disúria lleu, d’inici gradual, de més d’una setmana D’evolució. Tractament: Antibiòtic. ● Prostatitis aguda Diagnòstic: La clínica sol ser d’inici brusc i es caracteritza per febre amb calfreds, Associada a dolor a nivell de la regió lumbosacra i/o perineal, afectació de l’estat General i importants molèsties miccionals (disúria, pol·laciúria i retenció aguda d’orina En algunes ocasions). El tacte rectal (TR) s’ha de fer sempre, és molt dolorós i la Pròstata està augmentada de mida. No realitzarem mai massatge prostàtic. En la tira Reactiva d’orina s’observa leucocitúria i nitrits +. Tractament: 1. Si hi ha bon estat general, en pacients de menys de 65 anys, sense comorbiditat ni Signes de sèpsia, podeu prescriure inicialment una fluoroquinolona. S’ha d’administrar Analgèsics i garantir una bona hidratació. 2. En la resta de pacients es procedirà al trasllat a urgències hospitalàries. ● Pielonefritis aguda (PNA) Diagnòstic: L’espectre clínic oscil·la entre una sèpsia greu i una síndrome urinària amb Lleuger dolor lumbar. El quadre clínic més habitual cursa amb febre alta d’inici brusc Amb calfreds i afectació de l’estat general, acompanyada de dolor a nivell de fossa/es Lumbar/s. Generalment pot aparèixer clínica urinària baixa, i associar-se a nàusees, Vòmits i diarrea. L’associació amb dolor còlic irradiat a engonal ens farà sospitar la Presència de litiasi renal. A l’exploració física la percussió lumbar és positiva i la tira reactiva d’orina presenta Habitualment leucocitúria i nitrits. Tractament: Només en un cas clar de PNA no complicada (malalta jove amb bon estat General, sense antecedents de pielonefritis prèvies ni patologia de base, no Embarassada i que accepti el control del metge de família), iniciarem tractament amb Antibiòtic. S’ha d’administrar antitèrmics i garantir una hidratació adequada. En la resta de pacients es procedirà al trasllat a urgències hospitalàries. Sondatge vesical És el mètode que consisteix en introduir una sonda per diversos fins a través de la Uretra fins la bufeta urinària. És una maniobra invasiva, potencialment traumàtica, no Exempta de riscos i que representa una agressió a l’esterilitat del tracte urinari inferior. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 15 de 18 La sonda vesical és un catèter que pot ser de diferents materials (làtex, silicona, Plàstic,...), diversa elasticitat (flexible, rígida, semi-rígida,...) i mides. També poden una o més llums o vies: - 1 via: presenten un canal pel drenatge de l’orina. - 2 vies: són les més utilitzades. Un canal pel drenatge i un altre per inflar el Globus d’auto retenció. - 3 vies: iguals que les de 2 vies afegint un altre conducte addicional per la Irrigació de rentats vesicals. Existeixen molts tipus de sondes, però les més utilitzades són la sonda de Foley que és flexible i de 2 o 3 vies; les sondes de silicona són les que tenen millor tolerància en Sondatges prolongats i les sondes per sondatges intermitents com la de Nelaton o Robinson. Material: guants estèrils i no estèrils, sondes vesicals tipus Foley del número adequat, Talla estèril, gasses estèrils, xopador, xeringa de 10 ml, ampolla amb 10 ml de sèrum Fisiològic o aigua bidestil·lada, solució antisèptica, bossa col·lectora, lubricant. Tècnica: • Col·locar al pacient: O Si és una dona en decúbit supí amb els genolls separats i flexionats. O Si és un home en decúbit supí. • Posar-se els guants no estèrils i col·locar el xopador sota els glutis del pacient. • Rentar amb aigua i sabó o sèrum fisiològic la zona genito-urinària. • Desinfectar amb abundant solució antisèptica: O En la dona els llavis majors i menors. O En l’home retreure el prepuci netejant la zona del gland. • Retirar els guants i col·locar una gasa estèril en els genitals. • Preparar el camp estèril, depositant en la talla la xeringa carregada amb 10 ml De sèrum salí o aigua bidestil·lada, gasses i la sonda vesical. • Lubricar les gasses, sense contaminar-les. • Col·locar-se els guants estèrils. • Agafar la sonda vesical i obrir la funda per la zona puntejada de l’extrem distal. • Comprovar la permeabilitat de la sonda i la integritat del globus. • Trencar la zona puntejada de l’extrem proximal i lubricar la punta de la sonda. • Amb la mà no dominant exposar l’orifici de la uretra: O En la dona, separant els llavis majors. O En l’home, retirant el prepuci. • Amb la mà dominant (estèril), introduir la sonda progressant a través de la uretra Fins comprovar la sortida d’orina. O En la dona, la uretra és molt curta, per això introduir només la meitat de la Llargada total de la sonda. O En l’home, començar el sondatge amb el penis en posició vertical, Descendint lentament a la seva posició anatòmica a mesura que es va Introduint la sonda. • Inflar el baló de la sonda amb 10 ml de sèrum salí o aigua bidestil·lada. • Retirar la sonda lentament, fins notar resistència (amb això es comprovarà que El globus està ben situat), i posteriorment, tornar a introduir la sonda uns 2 cm. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 16 de 18 • En l’home col·locar el prepuci en la posició normal. • Fixar la sonda a la cuixa del pacient per evitar traccions brusques. Consideracions especials: • No permetre un buidat ràpid de la bufeta. Pinçar la sonda en arribar a uns 400 Ml, per tornar a pinçar als 10 minuts. Pinçar i despinçar per evacuar 200 ml Cada 10 minuts. • La bossa de recollida de diüresis ha d’estar sempre per sota de la bufeta. DIABETES MELLITUS Introducció El pàncrees és una glàndula que té una doble funció: - Exocrina: secreta suc pancreàtic a l’intestí necessari per la digestió. - Endocrina: secreta 2 hormones importants i d’efectes contraris: la insulina i el Glucagó. La insulina és una hormona que facilita l’entrada de glucosa a les cèl·lules, el que fa Que disminueixi la glucèmia, i també és necessària per que la glucosa es pugui Emmagatzemar en forma de glucogen al fetge. El glucagó és una hormona que té l’efecte contrari a la insulina, és a dir, augmenta la Glucèmia trencant el glucogen hepàtic i alliberant glucosa quan es necessita. Diabetis mellitus La diabetis mellitus (DM) és un conjunt de trastorns metabòlics, que afecta a diferents òrgans i teixits, dura tota la vida i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa A la sang: hiperglucèmia. La causen diferents trastorns, sent el principal la baixa Producció de la hormona insulina o per un inadequat ús per part del cos, que Repercutirà en el metabolisme dels hidrats de carboni, lípids i proteïnes. Els símptomes principals de la diabetis mellitus són: emissió excessiva d’orina (políúria), augment anormal de la necessitat de menjar (polifàgia), increment de la set (polidípsia) i pèrdua de pes sense raó aparent. La diabetis mellitus és un trastorn endocrino-metabòlic crònic, que afecta la funció de Tots els òrgans i sistemes del cos: el procés mitjançant el qual es disposa de l’aliment Com a font energètica per l’organisme (metabolisme), els vasos sanguinis (artèries, Venes i capil·lars), la circulació de la sang, el cor, els ronyons i el sistema nerviós (cervell, retina, sensibilitat cutània i profunda, etc.). Classificació L’Organització Mundial de la Salut reconeix tres formes de diabetis mellitus: tipus 1, Tipus 2 i diabetis gestacional (ocorre durant l’embaràs), cada una amb diferents causes i Incidència: • Diabetes Mellitus tipus 1 o insulinodepenent: es caracteritza per debutar en joves i Presentar una disminució o absència de producció endògena d’insulina degut a la Destrucció autoimmune de les cèl·lules β del pàncrees. Sense un tractament adequat Amb insulina, aquests pacients poden desenvolupar una cetoacidosi diabètica. • Diabetis Mellitus tipus 2: generalment es desenvolupa a adults de més de 40 anys; Aquests pacients produeixen insulina però aquesta presenta una resposta disminuïda a La glucosa. No són insulinodepenents tot i que pot ser necessari el tractament amb Insulina. • Diabetis Mellitus gestacional: apareix en 1 de cada 10 dones embarassades. L‘embaràs és un canvi en el metabolisme de l’organisme, ja que el fetus utilitza L’energia de la mare per alimentar-se. Això comporta tenir disminuïda la insulina, Provocant aquesta malaltia. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 17 de 18 Les complicacions més freqüents de la Diabetis Mellitus són: la cetoacidosi diabètica, La situació hiperosmolar fins al coma hiperosmolar i la hipoglucèmia. Claus diagnòstiques Cetoacidosi Diabètica (CAD) Es caracteritza per la presència d’hiperglucèmia, d’una diüresi osmòtica que pot Provocar deshidratació i pel desenvolupament d’una acidosi metabòlica. Sovint es Presenta en gent jove. Entre les causes més freqüents està la manca de tractament, transgressions Dietètiques, infeccions (especialment respiratòries i/o urinàries), altres malalties Intercurrents, interaccions de fàrmacs o estrés. Trobarem: Glucèmia elevada, superior a 250 mg/dl, cetonúria, signes de deshidratació, Polidípsia, políúria, pèrdua de pes, taquipnea, respiració de Kussmaul, alè característic (com laca d’ungles o esmalt), dolor abdominal, nàusees, vòmits i alteració del nivell de Consciència. Coma Hiperosmolar La glucosa roman a l’espai extracel·lular creant un gradient osmòtic responsable de la Deshidratació cel·lular. Es produeix una diüresi osmòtica resultant de la glucosúria amb una pèrdua important De potassi. La gent gran té més predisposició a patir aquesta patologia. Factors precipitants: Fàrmacs (corticoides, betablocadors, diürètics, fenitoïna), Nefropatia concomitant, hipertensió, sagnat digestiu i congestió cardíaca. Clínicament, destaca una hiperglucèmia molt important, habitualment superior a 600 Mg/dl i alteració del sensori: estat confusional, letargia, fins i tot coma. Hipoglucèmia (<50 mg/dl) És la complicació més freqüent del tractament farmacològic de la diabetis. És important Una actuació ràpida per evitar dany cerebral irreversible i, si hi ha dubte entre hipo i Hiperglucèmia, actuar com si fos hipoglucèmia. Factors precipitants: errors en el tractament, exercici, canvis alimentaris, estrés, alcohol I interaccions medicamentoses. Clínicament presenten sudoració, tremolors, mal de cap, palpitacions, irritabilitat, Incapacitat per concentrar-se, confusió, dèficits neurològics focals, convulsions, Agressivitat. GUIA D’ACTUACIÓ • Valoració inicial: ABCD • Anamnesi orientada cap a antecedents, tractament i factors precipitants. • Determinar glucèmia capil·lar. Tractament de la cetoacidosi diabètica i de la situació hiperosmolar: 1. Oxigenoteràpia per obtenir una saturació d’O2 ≥95%. 2. Suport ventilatori si cal. Considerar IT si fracàs respiratori. Pacients amb antecedents De pneumònia o cardiopatia poden presentar una Síndrome de Distress Respiratori de L’Adult (SDRA). 3. Rehidratació. A) Es calcula una pèrdua de volum de 5 litres. Cal administrar sèrum fisiològic 10-20 Ml/kg/h. B) La correcció agressiva i excessiva amb fluids així com de les alteracions de la Glucèmia i la natrèmia, poden desencadenar un edema cerebral. 4. Administrar bolus iv 0.15 UI/kg d’insulina ràpida. 5. Monitoratge electrocardiogràfic. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut de Vic

Codi imprès: Versió: Nom del registre 18 de 18 6. Cal tenir en compte que aquests pacients poden presentar una depleció de potassi (hipokalièmia) i una acidosi metabòlica. En absència de dades analítiques, el Tractament serà de suport. 7. Valorar sondatge vesical. 8. Trasllat a un centre hospitalari. Tractament de la hipoglucèmia: 1. Reposició de glucosa oral o iv depenent del nivell de consciència (Glucosa 50%: 0,25 G/kg iv lent). 2. Criteris de trasllat en la hipoglucèmia: - Persistència d’alteració del nivell de consciència. - Hipoglucemiants orals. - Insulines d’acció retardada. - Ideació autolítica amb insulina o hipoglucemiants orals. - Intolerància a la ingesta de sòlids i líquids. - Patologia de base que requereixi trasllat. Algoritme actuació complicacions Diabetis • Valoració inicial: ABCD • Anamnesi i exploració • Determinar glucèmia Capil·lar • Monitor: FC, TA, ECG, SatO2 • Oxigen per SatO2>95% • Accés iv • Sèrum Fisiològic 1000ml • Insulina ràpida iv en bolus • Valorar sondatge vesical Hipoglucèmia (<50mg/dl) Nivell de consciència Conservat Sí No Glucosa oral: suc, Llet,…, ensucrat • Accés iv • Glucosa iv: Glucosa 50% No resposta Hiperglucèmia elevada Amb símptomes que pugui indicar Cetoacidosi diabètica o Situació hiperosmolar Trasllat a l’hospital Criteris de trasllat