Què fa un productor musical? Funcions i evolució tècnica

Què és un productor musical?

El productor musical planifica el procés (timings, metodologia), tria el repertori, supervisa la preproducció (maquetes), fa els arranjaments i supervisa tant la gravació com l'edició, la mescla i la masterització. Diferència clau: El productor no és el compositor; el compositor crea la peça, el productor l'arregla i li dona forma.

Els 4 perfils del productor segons Frith i Burgess

• Mediador tecnològic: El "facilitador" entre el músic i la màquina.
• Guru sonor: Pren les decisions clau del so (ex: Glen Ballard).
• El 5è membre: Té una incidència profunda en el grup (ex: George Martin amb els Beatles).
• Signe de distinció: Un consultor de prestigi (ex: Rick Rubin).

El productor com a compositor (1960)

Figures clau

• Phil Spector: Es va formar amb Leiber i Stoller i va ser el creador del revolucionari concepte Wall of Sound entre 1960 i 1964. Enregistrava la banda junta a la sala per obtenir una densitat sonora massiva, duplicant els instruments i incorporant una secció rítmica ampliada.
• Brian Eno: Principal impulsor de la concepció de l'estudi com a instrument musical, on el procés de manipulació tecnològica forma part de la creació mateixa.

El desenvolupament tecnològic i el productor com a autor

El productor contemporani passa a ser considerat un autor. El concepte clau d'aquest canvi és el pas de la "il·lusió de la realitat" (intentar que el disc soni com un concert) a la "realitat de la il·lusió" (crear sons que només poden existir gràcies a la tecnologia de l'estudi).

Tècniques fonamentals

• Edició en cinta (tape editing): Permet tallar i enganxar trossos de gravació per estructurar la cançó.
• Overdubbing: Utilitzar sistemes multipista per sobregravar noves pistes d'àudio mentre el músic n'escolta una de prèvia.

Aplicacions de l'overdubbing

• Densitat sonora: Sobreposar exactament el mateix so per fer-lo més gruixut.
• Densitat harmònica: Sobregravar una segona, tercera o quarta veu/instrument per crear harmonies complexes.

La música enregistrada adquireix preeminència sobre la música en directe.

El productor en el discurs del rock

Els productors han guanyat reconeixement, però sovint han estat menystinguts perquè no són la imatge pública i perquè als artistes els fa por perdre l'autoritat (com va passar amb The Beatles).

Producció musical: clàssica vs. moderna

• Clàssica: Els instruments no porten cadascun un micròfon, s'agrupen per tipus i es grava en directe (banda).
• Moderna: Cada instrument es pot gravar per separat amb el seu micròfon corresponent. Es grava per parts amb pistes aïllades.

El sistema multipista

És un sistema d'enregistrament sonor que permet treballar amb diverses fonts sonores (pistes) de manera independent però sincronitzada.

• 1930-1960: Es prova gravar sobre disc (cilindres de cera) amb baixa qualitat. Es consolida el 1960.
• Les Paul: Treballa en la gravació sobre disc i crea el primer sistema multipista de 2 pistes.

Avantatges i desavantatges

• Avantatges: Control individual de volum, EQ i panoràmica. No cal que toqui tota la banda alhora ni fer-ho d'una sola presa (punching-in). L'arranjament pot variar i un sol músic pot tocar tots els instruments.
• Desavantatges: Requereix una infraestructura complexa (molts micròfons, cables, etc.) i pot ser difícil plantejar la cançó si els músics toquen separats.

Cinta magnètica (1951)

Tecnologia que va permetre la manipulació física i temporal de l'àudio, introduint dos conceptes clau:

• Pitch shift: Capacitat de modificar l'afinació (precursor de l'autotune).
• Time stretch: Modificar la velocitat o la durada de la gravació.

Evolució històrica: 1960-70 (2, 4 i 8 pistes), 1980-90 (VHS), 1990 (DAW).