Expressions, abreviatures i etimologia llatina

Expressions llatines

• Al Cèsar el que és del Cèsar: «A cadascú el que li correspon».
• Anar llatí: «Rutllar bé».
• Arrencar-se els cabells: «Desesperar-se».
• Amor platònic: «Amor irreal».
• Cadascú sap on li fa mal la sabata: «Cadascú coneix millor que ningú els seus problemes».
• Estar en braços de Morfeu: «Dormir plàcidament».
• Estar fet una fúria: «Estar molt enfadat i agressiu».
• Tenir ínfules: «Tenir pretensions».
• Explicar una cosa amb tots els ets i uts: «Explicar una cosa detalladament, sense faltar-hi res».
• Passar als annals: «Passar a la història».
• Passar el Rubicó: «Arriscar-se».
• Perdre el fil: «Deixar de seguir el fil d'un discurs».
• Perdre l'oremus: «Desconcertar-se, perdre la memòria».
• Tots els camins porten a Roma: «Un mateix problema té moltes solucions».

Abreviatures

• c.: (circa, «al voltant de»).
• etc.: (et cetera, «i la resta de coses»).
• id.: (idem, «la mateixa cosa»).
• infr.: (infra, «més avall»).
• INRI: (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, «Jesús de Natzaret, rei dels jueus»).
• N. B.: (Nota bene, «observa bé»).
• op.: (opus, «obra»).
• PD: (Post data, «després de la data i signatura»).
• PS: (Post scriptum, «després del que s'ha escrit»).
• RIP: (requiescat in pace, «que descansi en pau»).
• SPQR: (Senatus Populusque Romanus, «El senat i el poble romà»).
• VS.: (versus, «en direcció a»).
• sup.: (supra, «més amunt»).

Mesos

• Martius: de Mart, déu de la guerra.
• Aprilis: del verb aprire («obrir»). Durant aquest mes la natura recupera la seva esplendor després de l'austeritat de l'hivern.
• Maius: de Maia, la deessa de la primavera (posteriorment els cristians van convertir aquest mes en el mes de Maria).
• Iunius: de Juno, deessa protectora dels matrimonis.
• Quintilis: era el cinquè mes. A partir d'aquest mes els noms dels mesos deriven del nombre que correspon al lloc que ocupen.
• Sextilis: el sisè mes. Més endavant aquest mes va passar a anomenar-se Augustus en honor a Octavi August.
• September: el setè mes.
• October: el vuitè mes.
• November: el novè mes.
• December: el desè mes.
• Ianuarius: dedicat al déu llatí Janus.
• Februarius: derivat de februare («purificar»). Fa referència a les purificacions públiques que es feien al final de l'any.

Dies

• Dies Lunae: dilluns.
• Dies Martis: dimarts.
• Dies Mercurii: dimecres.
• Dies Iovis: dijous.
• Dies Veneris: divendres.
• Dies Saturni: dissabte.
• Dies Solis: diumenge.

Matí, tarda i vespre

• Matí: prové de matutinus i n'han derivat mots com matinada, matinar, matinal, matiner...
• Tarda: prové de tardus («tardà, que esdevé tard») i n'han derivat mots com tardà, tardaner, tardor, tardívol...
• Vespre: prové de vesper i ha originat mots com vesprada, capvespre, vespre...

Expressions relacionades amb el temps

• A posteriori: després dels fets.
• A priori: abans dels fets.
• Ad kalendas graecas: per les calendes gregues. Amb aquesta expressió August es referia als creditors morosos que no pagarien mai, ja que les calendes eren el primer dia de cada mes en el calendari romà i no en el grec. Seria equivalent a l'expressió «la setmana dels tres dijous», que tampoc no existeix.
• Ante meridiem (abreujat a. m.): abans del migdia (meridiem en llatí).
• Ipso facto: ara mateix.
• Post meridiem: després del migdia.