L'expressionisme en els models narratius i el cinema

Models narratius: l'expressionisme

Va néixer a principis del segle XX a Alemanya. Es basa en les imatges. Cinquanta anys abans havia nascut la fotografia (amb la finalitat de captar la realitat). La pintura ja no té la finalitat de reproduir la realitat; sorgeixen les avantguardes (expressionisme, cubisme) i s'adopta una realitat interpretativa.

Idea bàsica: Es vol expressar alguna cosa que s'allunya de la normalitat, perquè es busca transmetre un significat més profund.

Context de l'art

Neix en el context de l'art amb dues idees fonamentals:

• 1833, neix la fotografia: L'art, fins aquell moment, era l'encarregat de representar les coses. Amb la fotografia, l'art deixa aquesta feina a la càmera. Es vol expressar alguna cosa més que la simple foto.
• Sigmund Freud: Freud era un científic de Viena. Creia que no n'hi ha prou amb mirar l'ésser humà per conèixer-lo. Hi ha una part de l'ésser humà no visible que, per entendre-la, hem de conèixer interiorment (hi ha dues parts: interior i exterior). El nostre "jo profund" es manifesta quan dormim. Hem d'interpretar els nostres somnis per conèixer la repressió que contenim interiorment. La societat ens reprimeix.

L'estètica expressionista

Els pintors expressionistes pintaven la realitat alterada d'una forma subjectiva. La realitat passada per l'interior de cada persona i com mostra ella, subjectivament, la seva pròpia realitat. L'audiovisual agafarà aquest expressionisme basant-se en la pintura.

La producció audiovisual s'inspira en aquestes característiques: els sentiments, l'amor, la sexualitat i el poder. Es manifesta en el moment en què dominem. Cal interpretar els somnis per conèixer la repressió que tenim interiorment.

La primera pel·lícula expressionista

La primera pel·lícula destacada és El gabinet del doctor Caligari (1919).

Tres elements fonamentals:

• Actors: Interpretació exagerada; havien d'interpretar d'aquesta manera perquè era cinema mut.
• Decorats: Irreals, amb possibles fons pintats. Estilització dels decorats: no tenen línies corbes, sinó punxegudes.
• Il·luminació: Clarobscur. Imatge contrastada amb blancs molt blancs i negres molt negres. No és una il·luminació equilibrada.

Sin City juga amb el plànol fosc i, potser, també en la interpretació. Si col·loques el punt de vista en un molt picat o contrapicat, també crees expressionisme.