L'expressió rítmico-musical en la infància: guia completa

L'expressió rítmico-musical

Per fer possible cada aprenentatge, cal mostrar cada element per separat perquè els infants l'assimilin bé i puguin diferenciar-los quan estiguin en conjunt.

2. Les qualitats del so

2.1 El tempo i la durada

• Tempo: variació de la velocitat amb què s'interpreta un ritme. Tres nivells: lent, normal i ràpid.
• Durada: longitud d'un estímul o so. Dues variables: llarg i curt.

Per interpretar els diferents conceptes del ritme, s'usen els elements del llenguatge musical:

• Figures musicals: símbols que assignen a les notes musicals la seva durada. A partir de 2 anys es pot introduir la blanca i la semicorxera com a moviments més lents i més ràpids respectivament.
• Compàs: mesura de temps que serveix per determinar el ritme. Compassos binaris (s'utilitzen en les cançons infantils) i compassos ternaris.

2.2. La intensitat

• Intensitat: qualitat del so basada en el contrast fluix-fort.
• Reguladors: pas d'un so fluix a un so fort i a la inversa.

2.3. L'altura

Altura: es refereix a l'escala musical o al registre que s'utilitza en cantar. És la qualitat que més costa d'entendre als infants pel seu grau d'abstracció. És important fer reflexionar als nens/es sobre el fet que els homes tenen la veu diferent de la de les dones, de la mateixa manera que varia el so que fan els diferents animals (un gos gran o un gos petit). Així s’identifiquen els sons alts com aguts i els sons més baixos com a greus.

2.4. El timbre

Timbre: és la qualitat del so emès per una veu o instruments, la qual cosa permet diferenciar-la d'altres veus o instruments de la mateixa natura.

3. El ritme

3.1.1. La descoberta del ritme

Ritme: fenomen repetitiu produït amb una freqüència més o menys regular durant un període de temps. Capacitat educativa imprescindible que es pot establir correctament en una edat primerenca. La realització d'activitats rítmiques adequades:

• Facilitaran aprenentatges com la prelectura, el càlcul i un bon desenvolupament psicomotriu.
• Contribueix a prevenir possibles dificultats motrius, espacials i de lateralitat.

Seqüència en l'adquisició del ritme:

• El domini del ritme intern: el ritme és la base del desenvolupament natural de l'infant. El ritme intern s'expressa de manera espontània i és propi de cada infant.
• L'aprenentatge del ritme extern: el ritme extern és el que es produeix en l'entorn, i per tant necessitarà un aprenentatge. Per contribuir a l'assimilació (a partir dels 5 o 6 mesos) (utilitzar instruments de percussió i organitzant l'espai) (seran útils els cants i les peces musicals que tinguin una estructura rítmica clara, com les marxes i les cançons de falda).
• La conquesta de l'espai i l'expressió de ritmes: a partir dels 15 mesos, l'infant incorpora l'espai adquirint capacitat per adaptar el seu cos als ritmes més diversos, mitjançant el moviment del cos; llenguatge corporal, musical i plàstic.

3.1.2. Ritme i pulsació

• Pulsació: és la base del ritme i es pot identificar. Impulsos iguals, regulars i definits. L'educador infantil pot crear pulsacions directament amb els dits, amb les mans o amb l'ajuda d'un instrument. La pulsació pot ser més lenta o més ràpida, però sempre ha de tenir la mateixa cadència.
• De la pulsació al ritme: el ritme ve marcat per les figures musicals. Aquestes coincideixen amb les síl·labes de la lletra de la cançó. El ritme no és monòton, sinó que segueix la tonada de la cançó.
• La improvisació i la creativitat: cal deixar aflorar els aspectes creatius que tots els infants porten a dins i que s'han de despertar des de petits, potenciant-los la creativitat.

3.1.3. Etapes evolutives. Tècniques i procediments

• Durant el primer any de vida: serà bàsic el treball de la pulsació:
  • Marcar amb els dits les cançons i els ritmes en diferents parts del cos del nen.
  • Marcar el tempo normal o lent segons els ritmes que interpreti o amb la intenció amb què ho faci.

b) Dels 12 als 24 mesos: continuar treballant la pulsació.

c) Dels 24 als 36 mesos: introduir més instruments, incrementar dificultats de les activitats: marcar la pulsació, interioritzar melodia, incorporar determinades ordres mentre segueixen la pulsació.

4. Sons i silenci

4.1. La descoberta del so

• Procés d'assimilació dels sons: objectiu principal de l'educació musical en les primeres etapes és la descoberta del so, anar despertant-li l'oïda i desenvolupar-li capacitat de memòria i identificació auditiva.
• Tipus de sons que cal treballar a l'aula:
  • Sons realitzats amb el propi cos: escoltar la pròpia veu, imitar-la, picar de mans...
  • Sons del seu entorn: descobreix sons que té al seu voltant i els introdueix al seu repertori.
  • Sons onomatopeics: són els que utilitzen per imitar els animals.
  • Sons de la natura: vent, foc, mar... útils per explicar un conte.

4.2. El silenci

La seqüència so-silenci: L’educació del silenci ha estat un dels eixos principals de l’ensenyament de Maria Montessori. Per a ella, el silenci és el control de la inhibició voluntària dels moviments, associa la immobilitat amb el silenci i la mobilitat amb el so. L’educació del silenci és primordial per poder iniciar qualsevol activitat, per la qual cosa cal crear un clima de silenci i expectació. L’actitud expressiva de l’educador/a és vital per trobar aquest clima.

5. Els instruments i l'orquestra

Percussió, corda i vent.

5.1. Classificació

• Manera d'interpretar:
  • Percudint-los o copejant.
  • Agitant-los.
  • Bufant.
  • Fregant o picant (les cordes).
• Material de què estan fets:
  • Instruments de membrana (recoberts de pell).
  • Instruments de metall.
  • Instruments de fusta.
  • Instruments de corda.

5.2. Les famílies d'instruments

• La família de la percussió:
  • Percussió petita (triangles...).
  • Percussió de plaques (xilòfon).
  • Secció de percussió (el bombo, caixa).
• La família de corda:
  • Instruments de corda fregada (4 cordes fregades amb arc).
  • Instruments de corda puntejada (puntejant les cordes amb els dits).
  • Instruments de corda percudida (a l'interior té uns martells que quan es toquen les tecles amb els dits copegen les cordes).
• Família de vent:
  • Vent de metall.
  • Vent de fusta.

6. L'audició musical

Són un bon recurs tant per treballar les qualitats del so com els diferents instruments, fer servir com a nucli d'una activitat.

6.1. L'audició com a procés de relaxació

La relaxació per mitjà de la música és un aprenentatge, com a tal, ha de ser ensenyada, a partir de 6 mesos. Els infants s'han de col·locar en silenci, en un ambient de foscor, estirats panxa enlaire, mentre l'educadora els acaricia seguint el ritme de la música. És recomanable escoltar audicions dues vegades al dia durant una setmana, cal que es tracti de la mateixa audició.

6.2. L'audició i el desenvolupament emocional

L'audició també contribueix a desenvolupar la part emocional de l'infant, es pot treballar com és la música: trista, alegre, dolça...

6.3. Audicions descriptives

Són audicions que comporten una implicació pel que fa a l'execució de moviments i representacions, és a dir, en què l'infant és el protagonista. Els dos tipus d'audicions, les passives i les actives, han de coexistir i s'han de complementar.

6.4. L'audició i l'òpera

L'òpera és un gènere que pot estar present en l'etapa infantil ja que no tenen cap tipus de prejudici. La manera de presentar-la i la motivació seran crucials perquè els infants l'entenguin. Es pot reforçar amb titelles, contes i ninos. Se'ls pot explicar la història completa amb contes i oferir-los l'obra per fragments curts.

7. L'educació vocal i el cant

La veu es pot considerar el primer instrument de producció de sons. Estimular i desenvolupar la part vocal és feina de l'educador i també de tots els membres de la família. La veu de l'educador és un model que l'infant ha de seguir:

• Parlar en tessitura correcta.
• Respectar els ambients de silenci.
• Educar-los perquè s'escoltin entre ells.
• El crit i la veu crispada són els enemics principals del cant.
• La veu ha de ser natural i càlida, compatible amb una actitud somrient i relaxada.

La cançó infantil: és un vehicle de comunicació i expressió que estimula la memòria i l'atenció, provoca canvis en l'estat emocional i comporta un aspecte lúdic i de socialització.

7.1. Tècniques vocals en l'educació infantil

Mantenir una posició corporal correcta, bufar, aspirar, retenir l'aire i expirar, i treballar la ressonància i l'articulació. És bàsic tenir cura de la veu i ensenyar als infants, des de petits, a utilitzar-la correctament.