Expressió i comunicació
Enviado por airun y clasificado en Magisterio
Escrito el en catalán con un tamaño de 16,66 KB
1.4.LA LITERATURA INFANTIL à tota manifestació escrita/narrada q s’adequa a l’etapa de desenvolupament de l’infant i és acceptada x ell mateix com a pròpia. Funcions – *serveix de vehicle de comunicació/expressió.*és un mecanisme transmissor de cultura i valors.*acosta l’infant al món q l’envolta.*fa gaudir l’infant i li estimula la imaginació i la creativitat. Gèneres literaris-*POESIA (plaer del ritme i la rima – cantarelles,rodolins,endevinalles). *NARRATIVA (conte). *TEATRE (paraula acompanyada del gesti representació). *MATERIAL DIDÀCTIC (unir propòsits pedagògics i una finalitat artística). *NOVES TECNOLOGIES (tecnologies d’aprenentatge i comunicació). EL CONTE COM A RECURS el conte té un valor educatiu intrínsec ineludible(educatiu+plaent). Valor educatiu del conte - ELEMENTS LINGÜÍSTICS (estructura narrativa. Aproximació al coneixement de la paraula – de l’entonació fins estructures sintàctiques) ELEMENTS EXPRESSIUS (es desenvolupa la interpretació de l’infant en tota la seva aplitud. ELEMENTS PSICOLÒGICS (veu com es poden afrontar/resoldre conflictes) ELEMENTS CONDUCTUALS I SOCIALS (contribueixen a aprendre hàbits de la conducta) ELEMENTS SIMBÒLICS I IMAGINATIUS ( permeten desenvolupar la fantasia) ELEMENTS AMBIENTALS (fan referència al lloc on s’esdevenen les accions del conte). Valor lúdic del conte – fa despertar en l’infant la curiositat,imaginació,potencial intel·lectual. Acostumen a sentir fascinació especial per tots els elements fantàstics presents en la majoria dels contes. Elements fantàstics del conte -*temporalitat *animisme *metamorfosi *essers invisibles o fantàstics. Característiques del conte contat: *q el relat estigui situat en un marc concret i estable. *q tingui tonades o expressions rimades q es puguin repetir i convidin a intervenir. * q el relat sigui ternari (tres situacions, tres personatges). *q contingui descripcions q despertin a l’infant sensacions q li produeixin rialles,tristesa,etc). *q tingui un final desitjat, q satisfaci, almenys en part les expectatives. Tria del conte – l’educador ha de conèixer els infants i saber triar la narració apropiada. L’EDAT (és la primera variable q cal tenir en compte) CALENDARI (no tots els contes es poden narrar qualsevol dia) CIRCUMSTÀNCIES AMBIENTALS ( influeixen a l’hora de decidir; un dia de pluja que no es pot sortir al pati) CIRCUMSTÀNCIES ACCIDENTALS ( si en una sortida es descobreixen formigues) FINALITAT EDUCATIVA (concreta, si es volen treballar alguns hàbits). Paper del narrador – la clau per una bona narració és la manera com es conti. és important crear un ambient de complicitat amb nens. Per aconseguir-ho: *El seu propi estil de narració i espontaneïtat. *L’ús d’un registre lèxic i unes construccions gramaticals adequades a l’edat. *La insistència en els detalls, descripcions, explicacions. * La modulació de la veu per interpretar diversos registres. *L’ús d’onomatopeies, gestos i moviments per ajudar a la comprensió) *La participació dels infants. Disposar d’un entorn favorable: *s’ha d’organitzar l’auditori en una disposició adequada. *S’ha de mantenir el silenci, la calma i l’ordre. *és important no interrompre la narració per renyar. * Convé no tenir pressa i saber gaudir del moment. RITUAL PER COMENÇAR I ACABAR: És important l’ús de fórmules estandaritzades d’inici i final. Això permetrà predisposar l’infant a l’escola quan sent els primers mots i tb permetrà un tancament concloent. 1.5. ACTIVITATS Q POTENCIEN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGEà BAGUL DEL BUF: són un conjunt d’activitats de respiració relacionades amb el buf, en edats primerenques, x millorar la quantitat/qualitat respiratòria dels infants. Jocs de llenguatge: serveixen x introduir els infants en aspectes propis de la llengua, afavorir l’ús del Ll. Oral, potenciar el sentit del ritme, memòria, iniciativa creativa. Sempre de manera lúdica. (*vaixell carregat de..-senzill any i mig. *encadenar paraules- 5anys.) 1.6. TRASTORNS EN EL LLENGUATGEà categories: REGRESSIONS (comportaments pertanyents a estadis anteriors) RETARDS (no adquisició de determinats aspectes de llenguatge a una edat cronològica donada, és complicada d’apreciar. DISFÀCIA (retard persistent) TRASTORNS ADQUIRITS ( aparició +/- sobtada de conductes verbals anormals q no poden assimilar-se a una regressió/retard. La presència dakests sol indicar una situació patològica subjacent.) LA INTERVENCIÓ PRECOÇ: Detectar un trastorn des de l’inici = prevenir les accions inadequades del medi, iniciar la reeducació abans q desenvolupi una llarga història de fracassos escolars, consolidi uns comportaments inadequats. 1.7. TRASTORNS ESPECÍFICS EN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE à Alguns són específic de la mateixa elaboració del llenguatge. Altres trastorns/problemes tenen el seu origen en altres patologies. DISLÀLIES: És un trastorn d’articulació dels fonemes ja sigui per absència/alteració d’alguns sons concrets per la substituació d’uns per uns altres. les + freqüents:SUBSTITUCIÓ (un fonema es substitueix per un altre) OMISSIÓ (s’omet un fonema q no es pot articular) DISTORSIÓ (l’emissió del so és incorrecta) INSERCIÓ (intercalar al costat del so q no es pot articular un altre k no correspon a la paraula. –baràs, braç) exploració i reeducació: consisteix a detectar si l’infant articula malament el fonema o l’omet després de la repetició. L’edat + favorable x iniciar akesta recuperació és cap als 5 anys. Convé sempre k la reeducació es digui a terme abans k l’infant s’iniciï en l’aprenentatge de la lectura i escriptura. DISFÈMIES: tb anomenada tartamudesa; és un trastorn en la fluïdesa de la parla k es caracteritza x una expressió verbal interrompuda en el seu ritme d’una manera +/- brusca. Diverses categories: *infants k tenen una disfluència verbal normal, dins dels 3 i 5 anys. * infants k puguin tenir ris de desenvolupar un trastorn disfèmic – sotmesos a sessions d’observació abans d’iniciar cap tractament. * els infants amb una clara simptomatologia de tartamudesa – tractament d’intervenció directa. Consells: ansietat + conflictes = augmentar tartamudesa àgenera ansietat. S’han d’evitar situacions de tensió/renyar/criticar/censurar/ridiculitzar. No fer-li repetir paraules ni dir-li k parli lentament. És important k vagi smpre content i relaxat a dormir. Actuacions a l’aula: preparar psico i fisiològicament a l’infant pk pugui realitzar el tractament en unes condicions òptimes (actitud del grup envers el tartamudeig –educació respiratòria –educació corporal –educació rítmica.) educació respiratòria: la seva dificultat ersideix en una manca de coordinació entre els moviments respiratoris i els moviments laringuis responsables de la fonació. Educació corporal: la relaxació és una forma d’entrenament corporal k implica un domini del cos parcial i total. Educació rítmica: és important el tractament a partir del ritme del llenguatge. DISFÀSIES: És un trastorn generalitzat de la llengua a causa d’una adquisició inadequada dels seus mecanismes. Símptomes i diagnosi: diferents graus segons la gravetat del retard k es presenti entre lleu i greu. *aparició de les primeres paraules dps dels 3 anys. *aparició de les primeres combinacions dps dels 4 anys. *persistència d’un llenguatge esquemàtic dps dels 6 anys. Reeducació i estratègies d’intervenció: l’objectiu últim de tot programa de tractament, és l’èxit màxim del llenguatge. La reeducació és la posada en pràctica d’un programa, pensat i elaborat dps d’un estudi profund de cada cas i k ha d’estar dirigit x un especialista en trastorns del llenguatge. 1.8. TRASTORNS OCASIONATS X ALTRES PATOLOGIES à Sordesa i llenguatge: és la pèrdua total o parcial de la facultat de sentir. Diferents graus: sordesa congènita: profunda discapacitat d’audició des del naixement. Sordeses adquirides: depèn del moment n k es va produir la pèrdua (*pèrdua abans dels 3 anys. *pèrdua entre els 3 i 6 anys. * a partir dels 7 anys.) l’educació precoç: és essencial detectar el problema x intervenir-hi a través de l’educació precoç L’EDUCACIÓ DE LES VIES PERCEPTIVES RESTANTS: Sembla ser k les persones sordes hi veuen + o k les persones cegues senten millor. Amb l’educació precoç es pretén aconseguir una col·laboració en la percepció del so mitjançant altres mecanismes diferents de l’auditiu. PARÀLISI CEREBRAL INFANTIL. DISÀRTIA: és el resultat d’una lesió cerebral. Causat x una alteració en el control muscular dels mecanismes de la parla. Trastorns: problemes de veu a causa de trastorns respiratoris i fonatoris. –trastorns de ritme i d’accentuació. –alteracions en l’articulació. Tractament: s’ha de treballar seguint la trajectòria proposada x K.Bobath en 2 nivells: nivell 1(moure les parts del cos associades amb la fonació –cap, coll) nivell 2 (valoració i domini de les activitats vegetatives (rialla, plor,mossegada,capacitat respiratòria,parlar). AUTISME I LLENGUATGE: l’aparició de trets autistes abans dels 30mesos és un criteri important x al diagnòstic de l’autisme. Símptomes: profunda falta d’afecte a altres persones. –Desig obsessiu k tot es mantingui igual. –Atracció freqüent x certs objectes susceptibles de ser manipulats amb moviments motors. Afectació en llenguatge i intervenció: greus anomalies k abans es consideraven secundàries xo ara són d’aspecte específic. RETARD MENTAL I LLENGUATGE: tots akells k el nivell general de funcionament intel·lectual de les quals és inferior en dues desviacions de la mitjana de població. Pautes en l’evolució del llenguatge: APARICIÓ DE LES PRIMERES PARAULES (paraules sense sentit fins dps dels 2 anys) ADQUISICIÓ GRAMATICAL (l’infant amb retard, no podrà adquirir un coneixement gramatical pk no posseeix un nivell operatiu mínim a akestes edats) COMPRENSIÓ (suport en la melodia emocional de la frase. –millor captació del sms si s’associa amb la imatge. –endevinació x context pk de tota frase es capten el significat de 1 o 2 paraules. – realitzar un procés de recepció selectiu en funció dels seus interessos) CAPACITAT EXPRESSIVA (solen acompanyar del gest l’expressió verbal x elaborar qualsevol sms). ASPECTES METODOLÒGICS: DOS OBJECTIUS: *delimitar adequadament els propòsits i els objectius de tractament . *seqüenciar adequadament les activitats pk l’infant no se salti cap etapa evolutiva. Atendre: cada activitat rekereix un tipus diferent d’atenció, és important k l’infant atengui a tot el seu repertori. Imitar: un nen imita quan reprodueix una conducta k prèviament ha sentit o vist, sense imitació no és possible el llenguatge. Seguir instruccions verbals: cal k l’infant executi ordres verbals abans de realitzar l’ensenyament del llenguatge. 1.9. COMUNICACIÓ ALTERNATIVA I COMUNICACIÓ AUGMENTATIVA à Per compensar aquestes limitacions, podrem utilitzar els anomenats sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC) Alternatius: substitueixen el llenguatge oral. Augmentatius: complementen el llenguatge oral. ELS PLAFONS DE COMUNICACIÓ: Són sistemes alternatius de comunicació x persones k no poden produir sms parlats i consisteixen en un suport on apareix representat tot el repertori de vocabulari k la persona usuària necessita x transmetre els sms desitjats. Cada plafó esta adaptat a les necessitats de la persona k l’ha d’utilitzar. Sistema Bliss: la paraula simbolitza cada pictograma hi està impresa a sobre. Sistema SPC: els símbols representen les paraules i els conceptes + habituals q necessita la persona usuària. SAAC PER A INFANTS AMB DISCAPACITAT SENSORIAL: es podrà optar per 2 estratègies: mètodes gestuals: màxima expressió = llenguatge de signes. Kuan són petits s’aprèn de forma espontània. Mètodes oralistes: estructures gramaticals de la llengua oral acompanyada de signes. Mètodes globals: els infants són estimulats x emprar tots aquests mitjans de comunicació combinats. Nens amb discapacitat visual: el sistema de comunicació x excel·lència és el sistema Braille,és un alfabet compost x 63 caràcters, s’utilitza igual kel llenguatge escrit però varia la manera en què es representa i en la manera en k es llegeix (dits).