Exploradors i comerciants de l'antiguitat

PITEES

Matemàtic, astrònom i explorador grec que va viure a Massàlia

Va navegar per l’Atlàntic fent un trajecte des del Sud de França fins les illes Britàniques. Va ser dels primers grecs en travessar l’Estret de Gibraltar. Aquest viatge, que durà uns vuit mesos, va estar redactant un escrit on parlava de cada ciutat per on passava, però aquest llibre va ser perdut quan es va cremar la Biblioteca d’Alexandria.

La ruta del seu viatge va ser:

• Massàlia - Estret de Gibraltar - Cabo Sagrado - Cabo Cabeo (Península de Bretanya) - Gran Bretanya - Thule (Terres que avui en dia no saben si són una part d’Islàndia, Noruega o de les Illes Feroe) - cercle Àrtic (Fins que el temporal li va impedir)
• I va ser quan va agafar una altra ruta: Thule - Bretanya - Costes dels Països Baixos - Alemanya - i a pocs quilòmetres per l’Estuari de Metuonis on hi habitaven la tribu dels Gotones - Illa Abalús - Massàlia
• Quan va tronar al seu país va començar a desenvolupar el comerç i redactar el seu llibre.

HOMES DE PURPURA

Comerciaven amb una tinta de color púrpura i aquesta era famosa. Petit comerç per Egipte on treballaven el vil i d’allà es seguir pel Mediterrani, després costa africana i acaban fondant Cartago el 814 a. C. Des del Nord d'Àfrica es van estendre a les Illes Balears i la Península Ibèrica, on van fundar la ciutat de Cadis en algun moment del segle IV a. C. A la Península Ibèrica, els fenicis van viatjar a l'interior establint rutes comercials pels rius Tajo, el Duero, l'Anas (Guadiana), el Betis (Guadalquivir) i lÍbero (Ebre). Portugal, se sap que els fenicis van comerciar àmfores de vi per plata i estany. Recent descobriment a l'actual regió vinícola de Valdepeñas, al centre d'Espanya, suggereix que potser els fenicis portessin la viticultura a l'interior de la península. Excavacions a la zona van revelar les restes de l'antiga ciutat ibera del Turó dels Caps, que va ser fundada en algun moment del segle VII a. C., trobant-se diversos exemples de ceràmica, terrisseria i objectes fenicis, incloent utensilis vitícoles.

ESCRIBES

Encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca. Els escribes pertanyien a una casta especial.

AGRIMENSORS

Encarregats de mesurar els terrenys. La seva activitat s'anomena agrimensura. L'ofici va sorgir a l'Antiga Roma. Els agrimensors, primer sota el nom de finitores o de gromatici i progressivament com mensores, nom que va derivar al segle IV en agrimensores.

ALEXANDRE

Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més famosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En una illa que hi havia al davant s’alçava el monument més famós de la ciutat, el gran far d’Alexandria, de cent vint metres d’altura.