Exploracions Marítimes i Civilitzacions Precolombines: Causes i Conseqüències

Les Grans Exploracions i el Món del Segle XV

Les corones de Castella i de Portugal van ser les principals protagonistes de les primeres exploracions de l’edat moderna. El món islàmic, després de la conquesta otomana de Constantinoble, s’havia convertit en una barrera que tallava les antigues rutes que connectaven Europa amb l'Extrem Orient. A l’Àsia, l'Imperi xinès i Cipangu (Japó) eren un mite poc conegut a Europa. A Amèrica, convivien cultures menys desenvolupades, però també civilitzacions complexes com la maia o imperis com l’asteca i l’inca.

Causes de les Exploracions

La necessitat de trobar noves rutes comercials amb l’Orient, després de la conquesta turca de Constantinoble el 1453, va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l’Extrem Orient. Per això, els països de l’Europa occidental van intentar trobar noves rutes cap a l’Àsia vorejant l’Àfrica o endinsant-se en l’oceà Atlàntic. També cal tenir en compte que continuava viu l’esperit evangelitzador i guerrer de les croades, al qual cal afegir l’afany d’ennobliment i de riquesa de molts comerciants i aventurers.

Avenços Tecnològics Clau

La millora dels vaixells i dels instruments de navegació va ser un factor clau que va afavorir la navegació a llarga distància a través dels oceans:

• Es van elaborar mapes nous, els portolans, pensats per a la navegació marítima.
• Es va generalitzar l’ús d’instruments d’orientació, com ara la brúixola i l’astrolabi.
• Es van construir nous tipus de vaixells, com ara la caravel·la, que es va fer servir en els viatges de descoberta i exploració dels segles XV i XVI.

La caravel·la unia velocitat i capacitat de càrrega. Combinava veles quadrades, que li permetien agafar una velocitat d’uns vuit nusos per hora, i veles triangulars, amb les quals maniobrava amb facilitat. Podia portar molta càrrega, perquè no duia remers que restessin espai a les bodegues; per això, tenia molta autonomia i podia fer viatges molt llargs.

El Viatge de Cristòfor Colom

Cristòfor Colom va ser un navegant que pretenia arribar a les costes orientals de l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic d’est a oest. Partia de la idea que la Terra és esfèrica, malgrat que la pràctica totalitat dels geògrafs i navegants d’aquell temps pensaven que era plana. Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar el viatge. Després d’una mica més de dos mesos de navegació, el 12 d’octubre de 1492, l’expedició va aconseguir arribar a terra ferma, havent travessat l’oceà Atlàntic.

Colom pensava que havia arribat a les Índies, però en realitat aquelles terres pertanyien a un continent desconegut pels europeus fins aleshores: Amèrica.

Civilitzacions Precolombines

Les civilitzacions més destacades del continent americà eren les dels maies, els inques i els asteques.

La Cultura Maia

Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La seva època d’esplendor va ser entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils. Els maies s’organitzaven en ciutats-estat.

L’Imperi Inca

L’Imperi inca era el més gran: comprenia part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, l’Argentina i Xile, seguint la serralada dels Andes de nord a sud. Quan els castellans hi van entrar en contacte, l’Imperi inca estava en ple apogeu, malgrat que estava desunit en una guerra civil entre els partidaris de l’inca (emperador) Atahualpa i els del seu germà Huáscar.

L’Imperi Asteca

Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. El seu imperi es fonamentava en l’aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Quan els castellans hi van entrar en contacte no feia ni cent anys que s’havia format aquesta confederació, per la qual cosa l’imperi estava en la fase inicial. Els asteques eren un poble guerrer que s’organitzava en tribus, dividides en diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus.

Graus de Desenvolupament

No totes les civilitzacions precolombines tenien el mateix grau de desenvolupament. Hi havia des de tribus que encara vivien de la caça i recol·lecció a grans civilitzacions molt desenvolupades com la maia, fins extensos imperis com l’inca, i molt poderosos com l’asteca.

Complexitat Maia

Algunes de les civilitzacions precolombines tenien un grau de desenvolupament molt complex. Els maies, per exemple, dominaven les matemàtiques i l’astronomia i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propis.

La Primera Volta al Món

Fernão Magalhães tenia com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir fer la volta al món. Ho va aconseguir a mitges, ja que l’expedició va sortir el 1519.

Després de descobrir l’estret que duu el seu nom a la punta sud d’Amèrica i internar-se al Pacífic, a la meitat del viatge, a les Illes Filipines, Magalhães va morir en combat contra indígenes. Qui va completar el retorn dels vaixells a Europa va ser el mariner Juan Sebastián Elcano el 1522.

El Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas, signat el 1494, pretenia evitar problemes entre els dos grans imperis ultramarins, Portugal i Castella. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions:

• A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard.
• Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica.

Aquest tractat, però, no va ser respectat més tard per les altres potències europees com Anglaterra, Holanda o França, que també volien participar en l’explotació del nou continent.

Factors de la Conquesta

La conquesta del continent americà va ser possible per la feblesa de les societats indígenes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat tècnica i militar, l’esperit evangelitzador, la brutalitat i l’afany de riqueses dels conqueridors.

Conseqüències de la Conquesta

La conquesta va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d’Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials.

Catàstrofe Demogràfica i Esclavitud

Els efectes demogràfics van ser devastadors. Les guerres de conquesta, les dures condicions de treball imposades pels colonitzadors i la propagació de malalties fins aleshores desconegudes al continent americà, com la verola, van causar la mort de milions d’indígenes, fet que provocà una veritable catàstrofe demogràfica.

La disminució de la població autòctona va tenir una important conseqüència que va afectar el continent africà. Va fer que els colonitzadors es decidissin a omplir el buit demogràfic amb esclaus negres procedents de l’Àfrica, portats especialment per treballar a les mines i les hisendes. La tracta d’esclaus és un dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat.

Intercanvi de Productes

En la nova relació entre els tres continents, Europa va explotar els altres dos, i una part important del desenvolupament que va experimentar durant l’edat moderna es fonamenta en els beneficis que va aconseguir amb la conquesta i saqueig d’Amèrica i l’Àfrica. A més dels esclaus, es van traslladar entre Àsia, Àfrica i Amèrica plantes com la canya de sucre, el plàtan o el cafè, mentre que el continent americà és la zona d’origen de conreus alimentaris com la patata, el tomàquet, el blat de moro o el cacau.

Defensa dels Indígenes

Fra Bartolomé de las Casas va ser un frare dominic que va destacar en la defensa dels drets dels indígenes. El 1552 va publicar la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, obra que denunciava la cobdícia, la violència, els abusos i la crueltat dels descobridors i colonitzadors.