Exploració i conquesta a Amèrica durant el segle XVI

El viatge de Magallanes i Elcano, els anys 1519-1522, va ser un capítol important en l'exploració del planeta. Però va ser només un episodi del procés que s'havia iniciat 27 anys abans, amb el descobriment d'Amèrica.

El descobriment d'Amèrica va ser una conseqüència del desig de comerciar amb Orient que tenien algunes monarquies de l'Europa Occidental, sobretot Castella i Portugal. Els productes orientals, i sobretot les espècies, assolien uns preus desorbitats en arribar a la Península Ibèrica. El monopoli del comerç per part dels musulmans i dels intermediaris genovesos era la causa d'aquest encariment.

Els portuguesos van ser els primers que van començar a pensar en la possibilitat d'assajar una via comercial directa amb l'Índia que els permetés de prescindir dels intermediaris musulmans i italians. A Portugal hi havia bons mariners, acostumats a la navegació atlàntica, que ja el segle XV van explorar les costes d'Àfrica en direcció sud. No es coneixia la grandària del continent africà, però els portuguesos confiaven que aconseguirien d'arribar a l’Índia després de voltar Àfrica. L'any 1487 va salpar una expedició, comandada per Bartolomeu Dias, que va aconseguir doblar el cap de Bona Esperança, l'extrem sud d'Àfrica, obrint així la ruta cap a l’Índia.

Mentrestant, la reina Isabel la Catòlica de Castella, seduïda pel projecte d'un mariner d'origen desconegut, Cristòfor Colom, es va arriscar a patrocinar una expedició que intentés d'arribar a l’Índia a través de l'oceà Atlàntic. El projecte era possible, ja que els homes cultes de l'època sabien que la Terra era rodona, però ningú abans no s'havia arriscat a navegar per mars plenes de perills desconeguts i en un viatge del qual s'ignorava la durada. Colom va salpar amb tres caravel·les del port de Palos (Andalusia) el 3 d’agost de 1492 i, després de més de dos mesos de navegació, el 12 d'octubre, va desembarcar en unes illes que ell considera pròximes a l'Imperi Xinès. Colom va fer quatre viatges consecutius sense trobar cap port ni ciutat important i va morir pensant que havia descobert terres pròximes a la Xina i l'Índia. Però, en realitat, havia descobert un nou continent, que més tard seria anomenat Amèrica. Mentrestant, els portuguesos van arribar finalment a l'Índia per la ruta del sud, l'any 1498, en una expedició comandada per Vasco de Gama. Al cap de poc temps, van comerciar directament les espècies i van bastir un imperi marítim i nombroses ciutats fortificades. Castella, tot i no haver aconseguit d'arribar fins a les espècies de l'Índia, va obtenir grans beneficis dels territoris descoberts, gràcies a l'or i la plata, que hi abundaven. Al cap de poc temps del descobriment, portuguesos, francesos, anglesos i holandesos hi enviaven expedicions per explorar les noves terres i disputar-ne el domini als castellans.

Durant la primera meitat del segle XVI, els castellans van consolidar la seva presència a Amèrica i van iniciar el procés de colonització. Van participar en la conquesta nombrosos aventurers i guerrers. Vasco Núñez de Balboa va arribar per terra fins a l'oceà Pacífic, el 1510, i hom va començar a pensar que les noves terres eren un gran continent que, com una barrera, separava Europa i Àsia. El 1519, Hernán Cortés va emprendre una expedició que culminaria amb la conquesta de Mèxic i la destrucció de l'Imperi Asteca. Cortés va avançar per Amèrica Central cap a Califòrnia, i unes altres expedicions van arribar fins als territoris dels actuals estats de Texas, Arizona i Kansas. Hernando de Soto va avançar a través de Florida i va explorar la regió del Mississipí. Francisco Pizarro i Diego de Almagro, després de molts esforços, van conquerir l'Imperi Inca (Perú actual) el 1533. Uns anys més tard, Pedro de Valdivia va estendre les conquestes pel sud a través de les costes de Xile, en lluita amb els indis araucans. Una de les expedicions més singulars va ser la protagonitzada per Francisco de Orellana, que, partint del Perú, va remuntar els Andes i, el 1541, va descendir pel riu Amazones, travessant selves impenetrables, fins a la desembocadura.