Exploració Anatomica i Funcional: Mètodes i Procediments

Exploració Anatomica

Radiografia: Sotmet el cos als raigs X que poden travessar els cossos opacs en funció de la seva densitat i es projecten sobre una pel·lícula. Es poden veure els ossos.

Ecografia: Mitjançant ultrasons es travessen teixits vius. Un dispositiu capta els ecos produïts, passen a l’ordinador i després a la pantalla. S’utilitza per estudiar òrgans tous i en la gestació.

Endoscopia: S’introdueixen fibres òptiques pels orificis del cos (tub digestiu, vies urinàries...). Permet l’observació directa.

Escaner o TAC: Es veuen diferents parts del cos en seccions molt fines. L’aparell consta d’un tub de raigs X i uns detectors que recullen dades i envien a l’ordinador i passa el resultat a una pantalla (teixits tous de color fosc i teixits durs de color clar).

Biopsia: S’extreu una petita part de teixit viu per ser estudiada. S’utilitza pel diagnòstic de tumors.

Exploració Funcional

Electomigrafia: S’introdueixen electrodes en el múscul. Es produeix una petita diferència de potencial i els canvis s’enregistren en el miògraf que dona lloc a un gràfic, el miograma.

Termografia: Es filma el cos amb una càmera que capta la radiació infraroja que emet qualsevol cos calent i projecta la pel·lícula en una pantalla. L’augment de la temperatura en determinades zones està relacionat amb tumors.

Gammagrafia: S’injecten isòtops radioactius en quantitats controlades. Els isòtops es fixen i emeten radiacions gamma, registrades per una càmara i un ordinador. S’estudien els ronyons, pulmons, fetge, tiroides..

Resonància Magnètica: L’hidrogen, quan es situa en un camp magnètic intens, emet uns senyals que es poden registrar amb un ordinador.

Anàlisi de fluids: Les anàlisis més utilitzades són les de sang i orina. El més utilitzat és l’anàlisi de sang, encara que el d’orina dona informació de certes malalties metabòliques.

Anàlisi de SANG: S’anomena hemograma a la informació dels elements cel·lulars de la sang. Els més importants són l’hematòcrit i la fórmula leucocitària. Hematòcrit: % de glòbuls vermells respecte del volum total de sang. Fórmula leucocitària: proporció dels diferents tipus de leucòcits.

Donacions i Transplantaments: Un transplantament consisteix en implantar un òrgan o teixit d’un donant a un receptor (cor, pulmó, fetge, pàncrees....). Transplantament d’òrgans: intervencions quirúrgiques complexes (control mecanisme rebuig). Transplantament de teixits: les cèl·lules s’injecten i s’implanten soles (per curar malalties de la sang cal eradicar cèl·lules anòmales prèviament).

L'anestèsia: Les primeres substàncies anestèsiques són del segle XVIII i són l’éter, diòxid de nitrogen i el cloroform.

Farmacologia: Els medicaments: Als inicis plantes curatives i medicinals. El conjunt de recursos naturals contra la malaltia procedents d’aquesta tradició empírica de les herbes constitueix la matèria mèdica. El desenvolupament de la matèria mèdica dona lloc al naixement de la farmacologia al llarg del segle XIX. A principis del S.XX Paul Ehrlich estableix el principi de la quimioteràpia. El primer antibiòtic, és la penicil·lina, per Alexander Fleming a l’any 1929.