Explica quines són les semblances i diferencies que hi ha entre el coneixement filosòfic i el científic.

Primerament, es relaciona amb el "zoon politikón" d'Aristòtil. Aristòtil diu: ‘’L'ésser humà és un animal de ciutat, si no és una bèstia (per atzar) o un Déu.’’ El ‘’zoon politikon’’ literalment significa ‘’animal social’’ referint-se a l’ésser humà que té la capacitat de relacionar-se, creant societats i vivint en la ciutat. Si en parlem d’aquest última part sobre que l’home és un animal social és el mateix que el que diu Foucault ja que ell en el text descriu que l’home és l'home perquè és capaç d’usar el llenguatge per expressar-se. 

A més el fet de ser animals socials de ciutat ens ha comportat a deixar de banda els signes naturals que utilitzen els animals i en lloc d’això crear una serie de signes convencionals. Aquesta creació d’aquests signes fa que podem comparar el text de Foucault amb el text d’Ortega i Gasset

Ortega i Gasset en el seu text marca les diferències entre l’animal i l'ésser humà. Ell diu que a l’animal l’única cosa que li preocupa és la supervivència, és a dir, només té necessitats biològiques com menjar, dormir, etc. En canvi, l’home cerca el benestar i per això inventa unes tasques no imposades per la naturalesa com treballar, estudiar, el temps, etc. Aquestes tasques que els humans inventen per poder ser animals de ciutat, inclouen també tots aquells signes convencionals dels que parla el text de Foucault metre que deixen en segon pla els signem naturals. Els signes naturals són per exemple les fulles caigudes dels arbres en la tardor, la febre que indica una infecció, etc, i els signes convencionals són els que apareixen en la llegenda d’un mapa, en la ruta d’un camí, etc.

Aquest text també menciona el cas de Víctor de l’Aveyron estudiat per Jean Itard. Per això es pot relacionar amb el text de Jean Itard, en el que ens resumeix com va ser l'evolució en el comportament i la mudesa de Víctor. Ell va aconseguir un gran desenvolupament però era tan impossible que pogués parlar que va abandonar l’esperança. Llavors, Víctor no va aconseguir assolir el signe, que és el llenguatge, que segons Foucault ens fa humans. I encara que no va aconseguir desenvolupar el llenguatge va abandonar en gran part la seva vida animal perquè ell tenia moral.

Per últim, es pot parlar sobre l’Innatisme de Descartes que és un corrent filósòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres a diferència de l'Empirisme de Locke, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència. En aquest text, Foucault deixa veure una postura Empirista perquè ens posa el exemple de Víctor, un nen que en estar aïllat no va poder adquirir el signes que ens fa humans, i per tant no naixem amb aquest signes incorporats sinó que els adquirim.