Explica les causes de la dependència energètica del petroli a la majoria de paisos del món
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,85 KB
1. L’energia com a element bàsic de l’economia
Producció energètica insuficient
Les fonts d’energia son fonamentals en les societats avançadés, per ser grans consumidors i això fa que la seva explotació, us i distribució tinguin implicacions econòmiques importants, incidències socials i impactes espacials, per això hi ha una relació entre el creixement de la renda i la demanda energètica. Però España te una producció energètica insuficient i necessita importar més de 4/5 parts de l’energia , sobretot de gas natural i carbó. L’evolució de la producció energètica Espanyola esta estancada, la producció de petroli i gas natural es cada cop més escassa, a causa de que la producció de carbó també decreix pel tancament de les explotacions mineres, que son poc rendibles, i per la producció d’energia hidràulica i nuclear e
La distribució d’energia
Una distribució correcta es basic per al funcionament de l’economia actual, ja que l’energia es la que garanteix el confort de la població, el funcionament de les empreses i dels serveis i del desenvolupament d’un territori. Es distribueix des dels llocs de producció i d’importació a traves de : Xarxes elèctriques, gasoductes i oleoductes. Que son conductes que necessiten un manteniment, una ampliació i una millora constant per assegurar una bona connectivitat i eficiència.
-Xarxa elèctrica: esta gestionada per l’empresa xarxa elèctrica d’Espanya, te cura de les infraestructures que formen la xarxa de transports i connecta les centrals de generació amb els punts de distribució als consumidors formada per 35000km de línies d’alta tensió i 3000 subestacions de distribució y també te cura de les connexions de la xarxa amb l’exterior actuen com a importadora d’electricitat de França i Portugal i exportant-ne i de Andorra i El Marroc.
-El Gas natural: distribuït a traves d’una xarxa de 7752 km de gasoductes, que van des de El Marroc i per sota les aigües de l’estret de Gibraltar, un gasoducte transporta des del jaciment de hassi r’mei a Algèria per Irún i Navarra, connecta amb la xarxa de distribució europea a traves de França i amb el que connecta amb la xarxa de Portugal a traves de Badajoz i Galícia, i properament des del mateix jaciment algeríà un altre gasoducte travessarà el mar fins a Almeria.
-Xarxa de gasoductes: en ampliació per el creixent consum del mercat Español, completant-les amb plantes de regasificació i d’emmagatzematge a Barcelona, Huelva i Cartagena. El mercat de distribució de gas està liberalitzat i intervenen diferents empreses, la més important gas natural.
-Xarxa d’oleoductes: 3835 km. La distribució dels productes petroliers s’inicia a partir de ports amb instal·lacions per rebre el cru des dels països d’importació, ports que estan connectats a refineries on apliquen els tractaments necessaris per obtenir-ne gasolina i altres productes, des de on s’emmagatzemen en diverses instal·lacions des de on es distribueixen. El sector petrolier esta liberalitzat, hi ha diverses empreses que importen, produeixen i distribueixen, les mes importants son Cepsa i Repsol –YPF, però la xarxa de distribució esta controlada pel grup CLH, que emmagatzema, transporta i distribueix el productes petroliers a la peninsular i balears.
El consum energètic creixent
: els consum energètic s’incrementa com mes avança la economia, en el període 1995-2007 el consum d’energia primària es va doblar, coincidint amb una etapa de creixement econòmic important, comporta una gran despesa en importacions, problemes ambientals d’emissió de gasos i també problemes geopolítics per la dependència de determinats països com a fonts de proveïment. Però la destinació de l’energia des de 1990a canviat, el consum energètic de la industria a disminuït per la disminució de les activitats secundaries, però en canvi ha augmentat el consum dels transports i dels usos diversos (consum domèstic). Però els problemes per l’augment dels consum han forçat a l’administració espanyola a prendre mesures per planificar les necessitats
energètiques,desprès de la crisis petroliera de 1973 va començar una planificació energètica , que es plantegen reduir la dependència energètica de les importacions de petroli, incrementar el consum del gas natural i reforçar l’ús de l’energia hidràulica i increment la producció de les energies renovables, tot això s’ha intentat aconseguir a través dels plans energètics nacionals (PEN), en el del període 1991-2000 s’introduïren objectius mediambientals com limitacions a l’emissió de CO2.
L’estalvi energètic, que el govern de l’estat espanyol porta a la practica un pla d’estalvi i eficiència energètica en el període 2008-2011 per reduir les importacions de petroli i les emissions de co2, ja que Espanya al ser membre de la uníó europea, es un dels estats firmants del protocol de Kyoto, objectiu del qual es millorar l’eficiència en l’ús d’energia. I en la diversificació de les fonts d’energia, la planificació espanyola persegueix incrementar la participació de les energies renovables en la producció d’energia primària.
2 El creixement de l’activitat terciària
2.1 El sector terciari infraestructural
L’activitat terciària consisteix en la prestació de serveis a la societat que inclou activitats como ara els transports, el comerç, l’educació, la sanitat o el turisme. El procés de terciarització va prendre força en la dècada de 1970, la terciarització mes important es va produir a Catalunya, Madrid, les Balears, les Canàries... Les zones amb menys presència son les de l’interior i les comunitats nord-occidentals. La importància dels serveis té diverses causes, com ara la sòlida economia industrial prèvia, la presencia de grans companyes i el gran desenvolupament del sector turístic.
El transport es un mitja bàsic de comunicació dins del territori espanyol. El transport per carretera és el més estès a Espanya. Ès el que més mercaderies i passatgers transporta, però també té problemes de congestió a les àrees metropolitanes i d’un impacte ambiental important, hi ha zones amb una intensitat mitjana com la vall de l’Ebre que es uníó entre els principals nuclis, com la costa mediterrània amb el centre.
El transport ferroviari és el segon transport terrestre important a Espanya. És dels que es desenvolupen més. El 90% de la xarxa ferroviària pertany a ADIF (administració d’infraestructures ferroviàries). Les altres companyes del sector son FEVE ( ferrocarrils de via estreta) i per últim companyies propietat de comunitats autònomes com els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La xarxa espanyola és molt inferior a la de la majoria de països de la UE. El futur del ferrocarril passa per potencia la millora de rodalies a les grans aglomeracions urbanes i la connexió amb les principals àrees urbanes que connectada amb la xarxa de la UE dels trens de gran velocitat.
El transport marítim és un paper destacat pel que fa al comerç exterior. Ha augmentat molt el trànsit per mas de mercaderies de tota mena, sobretot el de mercaderies en contenidors, en aquest àmbit de l’anomenada càrrega contenitzadora destaquen els ports de València i Barcelona. El transport marítim de passatgers també a anat en augment, el port de Barcelona és el primer port pel que fa aquest tipus de trànsit.
El transport aeri s’ha desenvolupat molt a Espanya, aquest creixement es Déu a la generalització dels vols de baix cost. Els principals aeroports són el de Madrid-Barajas, Barcelona i el de Palma a Mallorca.
2.2 El sector terciari comercial i financer
El comerç té una importància molt rellevant dins el sistema econòmic, perquè fa d’enllaç entre el sector productiu i el consumidor.
El comerç interior a evolucionat de manera que les petites botigues han perdut importància mentre que en guanyaven els supermercats i els grans comerços.
El sector financer a experimentat una transformació important provocada per la mundialització de l’economia i per l’euro.
El nombre de caixes i bancs ha anat disminuint per la desaparició de les entitats més petites y per la uníó de les més grans.
Les companyies financeres mes importants son el grup Santander Central Hispà i el grup Bilbao Biscaia Argentària. Santander es troba entre les primeres cent companyies del món.