Explica les característiques més importants de la producció poètica de salvador espriu

8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. Salvador Espriu va ser un escriptor realista marcat per la Guerra Civil. Conreà la narrativa, el teatre i la poesia, però es va dedicar especialment a la poesia, on denunciava les injustícies. La seua obra engloba dues fases, el cicle líric, on escriu
Cementiri de Sinera, que representa el seu món d'infància, la seua pàtria i el destí de l'home; i el cicle realista, on escriu La pell de brau, que conté poemes compromesos políticament i socialment dins d'un món molt personal.
Espriu representa la història col·
Lectiva, i per tant la seua obra és patriòtica. Abandonant la sàtira, crea poemes amb gran riquesa literària que mostren la seua preocupació pel destí de Catalunya, fent èntasis en el tema de la mort i el més enllà. Escriu basant-se en diverses fonts, com ara les clàssiques o les personals, i ho fa utilitzant ironia, caricatures i descripcions, i una sintaxi molt complexa. Malgrat això, Espriu vetla per una claredat comunicativa. Per tot això Espriu és l'escriptor més famós en llengua catalana, i fins i tot autors com Raimon han cantat els seus poemes. (181)9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. Durant la dècada dels 70 els escriptors es situen en  diverses tendències literàries.  D'una banda, la literatura en català experimenta una recuperació amb la revalorització d'autors com Foix o Joan Brossa. També es retorna als clàssics i  continua el Realisme social amb autors com Lluís Alpera o cantautors com Raimon.  D'altra banda, alguns autors s'inclinen per fer una poesia formal i independent del compromís polític, una poesia nova, amb una ruptura de valors i un desig de modernitat. Podem destacar a Pere Gimferrer amb Els miralls.  L'última d'aquestes tendències és la poesia d'experiència. Fou inaugurada per Gabriel Ferrater i elevada a l'excel·lència per Miquel Martí i Pol. En ella el poeta formula les seues vivències i reflexions. Finalment, durant els 90 la poesia abandona la idea de ser memòria col·lectiva i de promoure la transformació de la societat. Els poemes seran breus i menys emfàtics literàriament. Destaquen Vicente Salvador o María Fullana. Així i tot, la cançó continua sent el suport de la poesia per a la difusió entre la joventut, amb grups com Bajoqueta Rock. (176)