Explica les aportacions de vicent andrés estellés al gènere poètic

Quim Monzó es considerat un autor actual, ja que quan va començar a escriure ja havia viscut els últims anys del franquisme i, per tant, no es veu reflectit a les seues obres. A més, no es va veure perjudicat per la censura, ni l’emmudiment, ja que al final de la postguerra, amb la mort de Franco, van sorgir noves editorials (com Bromera), nous premis literaris (com Ciutat d’Alzira) i la LUEV (1983).

Pel que fa a la seua biografia, Quim Monzó va nàixer a Barcelona en 1952. Va exercir moltes professions relacionades amb l’escriptura i la literatura, entre elles corresponsal de guerra, columnista i traductor, però sobre tot destaca per la seua faceta de narrador. Ha col·laborat en programes de Catalunya Radio i TV3, i actualment publica cada dia una columna al diari La Vanguardia i hi col·labora també en altres  com l’Avui. Ha guanyat diverses premis pel seu treball com el “Prudenci Bertrana” (1976) i el “Premi Nacional de Literatura”.

Quant la seua producció literària, és un mestre del conte literari modern. Destaca en la narració curta, fent reculls de contes com, Vuitanta-sis contes, El perquè de tot plegat, Guadalajara i Uf, va dir ell. Els seus contes són un reflex de la societat contemporània, ja que en ells tracta els aspectes més ridículs de la vida quotidiana urbana, com el consumisme, la soledat, la rutina avorrida i la despersonalització de les relacions humanes, amb un humor pessimista. Per exemple, al seu conte “El cicle menstrual”, els dos protagonistes no tracten d’esforçar-se pel que realment volen, sinó que es conformen amb el que els ha tocat viure. A més, els seus personatges són molt esquemàtics, definits amb unes inicials o amb un nom i una qualitat (com “Pti” o “la dona fatal”), però no tenen un nom real ni un rumb en la vida.

D’altra banda l’estructura narrativa no segueix un argument lineal, sinó que tracta de trencar les expectatives del lector amb un desenllaç inesperat i humorístic. Pel que fa al seu estil, destaca un lèxic fascinant i sorprenent, la ironia, una llengua viva i expressiva i una combinació de registres elaborats amb altres més lúdics. Així, barreja elements fantàstics amb reals i lírics amb grotescos. Finalment, entre els recursos literaris destaquem les metàfores (sensuals i surrealistes) i les onomatopeies (com “blup” i “splash”).

Cal afegir que el podem relacionar amb Manuel de Pedrolo per la temàtica existencialista, i la vida rutinària del personatges; amb Pere Calders pels elements absurds i fantàstics; amb Joan Fuster per la ironia; i amb Vicent Andrés Estellés per la Barreja d’elements lírics i grotescos

Comptat i debatut, Quim Monzó es considerat un dels autors actuals més importants, dins la nostra llengua. Els seus contes admeten diverses lectures perquè Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins. A més a més, ha sabut analitzar situacions de la vida quotidiana, fet que l’ha permès apropar-se als seus lectors.