Sòls expansius

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,7 KB

 

1. Què  és un sòl expansiu?


Els sòls expansius són sòls que augmenten de volum en presència d'aigua, de manera que poden originar pressions diferencials prou fortes per aixecar paviments i edificis baixos.

2. Quins efectes poden tenir els sòls expansius?

A partir d'1  kg/cm2   les argiles poden generar risc en edificis baixos 

(no tenen prou força per afectar edificis alts i pesants), carreteres, canonades subterrànies, etc. Els problemes sorgeixen quan hi ha un subministrament discontinu d'aigua.

3.Per què les argiles poden originar sòls expansius?

Perquè no són el 100% impermeables, i absorveixen l'aigua que es perd en canonades, la que es fa servir per regar el jardí o la de precipitacions esporàdiques. Quan el sòl està permanentment humit, paradoxalment, no hi ha risc. L'aigua entra entre les làmines d'aquests minerals.

4. Quines argiles es poden expandir més?


Les argiles expansives concretament les esmectites, que absorveixen molta  aigua i s'inflen molt (augmenten el volum).

5.Com afecta la hidratació del sòl al volum de les argiles expansives?


La deshidratació produeix una contracció del sòl i la hidratació, una expansió.

6.Quin efecte té la presència d’anhidrita (sulfat de calci) en el sòl?


L'anhidrita pot convertir-se en guix per contacte amb l'aigua, la qual és expansiva  i produeix presssions fins a 750 kg/cm2. Augmenta el volum.

7.Quines són les causes d’un canvi d’hidratació del sòl?


Les fuites de canonades o piscines, l’aigua de rec o les precipitacions.

8. Quina gestió del risc de sòls expansius es pot portar a terme?


 Es pot enfocar de diferents maneres, segons els casos.

  • Estabilitzar
  • Excavar-los
  • Instal·lar-hi un sistema de drenatge
  • Aplicar tècniques especials de construcció.

9. Com s’estabilitza un sòl expansiu?


Mitjançant un tractament amb calç o altres productes químics que n'augmenten la resistència.

10. Per a què s’excava un sòl expansiu?


S'excaven per substituir-los per materials més estables (graves àrids, etc.)

11.Per què es drena un sòl expansiu? Perquè és mantingui un nivell constant d'humitat

12.Quina  mesura de construcció preventiva es pot aplicar?


Aplicar tèncniques especials de construcció, damunt de columnes que tinguin la seva base per sota del nivell expansiu, és a dir que els fonaments d'un edifici no s'assentin damunt d'argiles sinó que siguin més profunds, fins que es trobi un nivell d'altres materials.

13. Quina mesura de construcció  correctora  es pot aplicar?


Aquestes mesures són molt cares. Un exemple seria canviar els fonaments d'alguns edificis que presenten moviments.

14. Quin mesura preventiva generales pot aplicar abans de la construcció?


Fer assaigs d'argiles i càlculs del pes mínim que han de suportar per no provocar problemes (expansió del sòl). Elaborar mapes de risc.

15. On predominen els sòls expansius?


Es troben a les depressions, zones sedimentàries, i a les conques cenozoiques.

16. Per què el clima mediterrani afavoreix l’expansivitat del sòl?

Perquè és un clima més humit. Per la irregularitat de les precipitacions. Si el nivell de precipitacions és regular, el nivell d’expansió del sòl es manté constant.

Algunes zones del Vallès presenten problemes associats a la presència d'argiles expansives.


Quns factors afavoreixen les esllavissades?


Materials poc consistents, el pendent i la forma del talús Quina diferencia hi ha entre esfondrament i subsidència? Quines son les causes?
Un esfondrament és un fenòmen ràpid i sobtat en canvi la subsidencia són fenòmens lents. Les causes s’origen natural o humà.

Quina és la causa natural de pèrdua de sorra a les platges? I la causa antròpica principal?

 La deriva litoral, el temporal (l’onatge). Causa antròpica: els dics, espigons, ports.

Perquè la restauració de les platges no és una mesura eficaç per compensar el risc de pèrdua de sorra?

Perquè hi ha desequilibris en el medi i sobretot perquè hi ha més pendent, així que és més erosiu. Es correcte afirmar que totes les argiles poden produir problemas d’expansió? Quins altres materials generen aqest problema? No totes les argiles poden produir problemas d’expansió, ja que són partícules molt petites, amb molta porositat, i no perten la circulació de l’aigua, sinó que s’inflen (retenen l’aigua) i altres no tant, que depèn de la composició química.

Com es pot estudiar i valorar el risc de cobriment per dunes? Quines solucions s’hi poden aplicar?

Doncs obtenint una successió d’imatges de la mateixa zona de dunes, per apreciar-ne el moviment. Solucions: plantació de pins pinyoners.

Perquè l’extracció de petroli pot provocar probblemes de subsidencia en el terreny?

Quan s’extrau petroli, l’ascensió del petroli va determinada per la porositat, el petroli al ser poc dens, ascendeix quan les roques siguin permeables, per on el petroli pugui filtrar-se i així ascendir. Però quan es trova amb roques impermeables, fa que el petroli quedi retingut, i en una part quedi un buit. A partir d’aquesta manera es pot extreure.

Quins són els factors de risc que poden afavorir la formació d’allaus de neu?

Pendent, el gruix de la neu, orientació de la muntanyes, temperatura A quin tipus de risc s’exposa la construcción dun xalet en un lloc pla damunt de roques granítiques, sobretot si aquestes roques están fracturades? Les roques ígneas són les que tenen un nivel d’exposició al radó, per tant com mes radó i si li sumen que les roques están fracturades, existeix un risc d’esposició més alt per la construcción del xalet.

Quin paper tenen les praderies de posidonia davant de les costes, pel que fa a la prevenció de riscos costaners?

  Generen la sorra de les platges. Les restes d'algues i esquelets dels organismes que viuen allà (mol·luscs, equinoderms,...) són erosionats i produeixen sorra biògena, que la praderia exporta a les platges. Formen esculls naturals que actuen com autèntiques barreres de protecció de les platges. Aquests esculls proteigeixen la costa de les onades afavorint la formació de les platges. Les llargues fulles frenen les onades en els temporals fent que perdin força i evitant que s'emportin la sorra de les platges.



Entradas relacionadas: