L'expansió dels regnes cristians i la Corona d'Aragó

La conquesta castellana de Toledo

Durant els segles XI i XII, després del desmembrament del califat de Còrdova en diversos regnes de taifes, Castella i Lleó van ocupar la vall del Duero i la vall del Tajo. L’any 1085 van conquerir la taifa de Toledo, una ciutat estratègica. Tot i que els almoràvits van intentar recuperar-la, no ho van aconseguir.

En aquest període, el regne castellanolleonès va tenir una gran hegemonia sobre altres territoris. El rei Alfons VII fins i tot es va autoproclamar emperador l’any 1135. Aquesta situació, però, també va provocar revoltes i la secessió de Portugal, que es va separar de Lleó i va formar un nou estat independent l’any 1139. Més endavant, Alfons I de Portugal va conquerir Lisboa l’any 1147, mentre que Ferran II de Lleó va ocupar el nord d’Extremadura. Castella també va conquerir la ciutat d’Almeria amb l’ajut de les repúbliques de Pisa i Gènova i amb la col·laboració de la Corona catalanoaragonesa.

Per organitzar l’expansió cap al sud, el rei de Castella i el comte de Barcelona van signar el Tractat de Tudilén l’any 1151, que fixava els límits d’expansió. Més tard, els monarques van signar el Tractat de Cazorla l’any 1179, que el rectificava parcialment. Finalment, la reorganització dels regnes de taifes i l’arribada dels almohades van dificultar l’expansió cristiana. Davant d’aquesta situació, el papa Innocenci III va promulgar una croada, i un exèrcit format per castellans, catalanoaragonesos i navarresos va aconseguir la victòria a la batalla de Las Navas de Tolosa l’any 1212.

Definicions importants

• Hegemonia: Supremacia d’un grup o regne sobre un altre.
• Secessió: Separació d’un territori per formar un nou estat independent o unir-se a un altre.
• Setge: Estratègia militar consistent a bloquejar una fortalesa per forçar la seva rendició.

L’expansió cap al sud

Durant el segle XII, els regnes cristians van continuar avançant. Alfons I de Portugal va conquerir Lisboa (1147) i Castella va ampliar territoris amb l'ajuda de Pisa, Gènova i la Corona d’Aragó. Per evitar conflictes, es van signar els tractats de Tudilén i Cazorla. La victòria a Las Navas de Tolosa (1212) va marcar un punt d’inflexió en la Reconquesta.

L’expansió dels regnes hispànics: Navarra i Aragó

Navarra

Navarra va assolir el seu màxim poder amb Sanç III el Gran (1005-1035), que va dominar Castella, gran part de Lleó i va convertir el comte de Barcelona en el seu vassall. Malgrat això, va perdre importància en quedar situada entre Castella i Aragó, sense accés directe a Al-Àndalus.

Aragó

Ramir I va heretar Aragó l’any 1035. Més endavant, Alfons I el Bataller (1104-1134) va conquerir Saragossa (1118), Tudela, Calataiud i Daroca. En morir sense descendència, la noblesa va nomenar rei Ramir II el Monjo.

La repoblació

La repoblació va ser el procés d'ocupació dels territoris conquerits per població cristiana. Els reis concedien terres i privilegis per atreure nous habitants. A les zones de frontera, la repoblació va ser dirigida per ordres militars (Calatrava, Alcántara i Santiago). Els musulmans sota domini cristià eren els mudèjars, i els cristians procedents de territoris musulmans eren els mossàrabs.

Catalunya entre Aragó i Occitània

La unió amb Aragó

L’any 1137 es va produir la unió dinàstica entre Aragó i Catalunya mitjançant el matrimoni entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, donant origen a la Corona d’Aragó, tot conservant lleis i institucions pròpies.

L’expansió territorial

Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa (1148) i Lleida (1149), completant la incorporació de la Catalunya Nova.

L’expansió per Occitània

Els comtes de Barcelona van intentar expandir-se cap a Occitània. Tanmateix, la croada contra els càtars i la derrota de Pere II a la batalla de Muret (1213) van posar fi a aquesta expansió.

La Corona catalanoaragonesa

Jaume I el Conqueridor

Jaume I (1213-1276) va impulsar una gran expansió territorial cap al Mediterrani.

La conquesta i repoblació de Mallorca

Entre 1229 i 1235, Jaume I va conquerir les Balears, que van ser repoblades principalment per catalans.

La conquesta i repoblació de València

La conquesta de València va culminar el 1238. El Tractat d’Almirra (1244) va fixar els límits amb Castella. València va esdevenir un regne propi amb els seus propis Furs.

Glossari

• Dinastia: Sèrie de governants que pertanyen a la mateixa família.
• Mudèjars: Musulmans que vivien en terres cristianes conservant la seva religió i costums.

Dates imprescindibles per a l’examen

• 1085: Conquesta de Toledo.
• 1118: Conquesta de Saragossa.
• 1137: Unió de Catalunya i Aragó.
• 1139: Independència de Portugal.
• 1147: Conquesta de Lisboa.
• 1148: Conquesta de Tortosa.
• 1149: Conquesta de Lleida.
• 1151: Tractat de Tudilén.
• 1179: Tractat de Cazorla.
• 1212: Batalla de Las Navas de Tolosa.
• 1213: Batalla de Muret.
• 1229-1235: Conquesta de Mallorca.
• 1238: Conquesta de València.
• 1244: Tractat d’Almirra.