L'Expansió Colonial Europea: Cursa i Conflictes a Àfrica i Àsia (S. XIX)
L'Expansió Colonial Europea al Segle XIX
A la darreria del segle XIX, el progrés de la industrialització i la competència entre països van empènyer les principals potències europees a conquerir i a colonitzar moltes parts del món. La rivalitat entre potències va desfermar una veritable cursa colonial.
La Colonització d'Àfrica: El Continent Més Colonitzat
Àfrica era un territori poc poblat i, per això, va ser el continent més colonitzat.
Projecte Britànic a Àfrica
- Objectiu: Domini de la façana oriental de nord a sud.
- La Crisi de Fashoda: Els interessos de França i la Gran Bretanya van topar quan totes dues potències van voler ocupar una zona estratègica de l'Alt Nil. La superioritat militar dels anglesos va obligar els francesos a retirar-se.
- La Guerra dels Bòers: Va sorgir a causa de la pretensió britànica d'expulsar els grangers holandesos (bòers) que ocupaven Orange i Transvaal des del segle XVII, ja que hi havia mines d'or i diamants. Després d'una sèrie de guerres, aquests territoris van quedar annexats a l'Imperi Britànic.
- Resistència Zulú: Les tribus zulús, a Sud-àfrica, es van resistir a la conquesta britànica, començant una guerra. Després d'una sèrie de derrotes, els colonitzadors van impulsar la seva expansió.
Projecte Francès a Àfrica
- Objectiu: Dominar una franja d'est a oest.
Crisi Marroquines i Repartiment Territorial
- Crisi Marroquines: Van enfrontar Alemanya i França pel protectorat francès al Marroc. Els alemanys van convèncer els marroquins d'enfrontar-se a França per poder establir-hi el seu poder.
- A la Conferència d'Algesires (1906), s'hi va establir un protectorat francoespanyol amb el suport de la Gran Bretanya.
- A partir del 1880, altres estats es van voler establir a Àfrica (Alemanya, Bèlgica, Portugal...), i això va fer que la rivalitat pel territori fos cada cop més gran.
La Conferència Internacional de Berlín (1885)
Va estipular les condicions perquè les metròpolis ocupessin nous territoris, intentant regular la competència i l'ocupació efectiva.
L'Expansió a Àsia: Intervenció i Zones d'Influència
Projecte Britànic a Àsia
Es va centrar a l'Índia, territori que ja controlava gràcies a la Companyia Britànica de les Índies Orientals des del segle XVII. Des d'allà van anar estenent el seu territori cap a l'est.
- Conflicte dels Sipais: Els sipais (soldats indis enquadrats en l'exèrcit britànic) es van rebel·lar contra el domini britànic, però van ser derrotats.
- Rivalitat entre Russos i Britànics: Els russos havien anat estenent el seu territori cap a Sibèria i cap al Sud, convertint-se en una amenaça als interessos britànics a la zona de l'Índia. L'acord anglorús del 1907 va establir les zones d'influència respectives.
Projecte Francès a Àsia
França va tenir el centre d'expansió a la Indoxina, on va establir la Unió Indoxina (actuals Vietnam, Laos i Cambodja).
La Xina i les Guerres de l'Opi
La Xina va ser un territori que no va ser ocupat mai totalment per cap país, ja que tenia un govern molt establert. No obstant això, va ser objecte d'influència i conflicte.
Les Guerres de l'Opi
- Anglaterra comerciava opi de l'Índia a la Xina.
- Quan l'emperador xinès es va adonar de com havia afectat el consum a la Xina, va prohibir el comerç.
- Anglaterra no va escoltar la prohibició i va continuar comerciant el producte, cosa que va provocar les Guerres de l'Opi.
Anglaterra va guanyar les guerres, cosa que li va permetre aconseguir l'enclavament comercial de Hong Kong i obrir ports. Posteriorment, la resta de països europeus van aprofitar la situació per aconseguir també zones d'influència.