Existencia de Déu per Descartes

 Descartes Va ser un filòsof i matemàtic Francès del Segle XVII conegut com El pare de la filosofia moderna perquè es va produir un canvi en la Pregunta sobre la qual s’articulava la filosofia. Es passa de “què és l’ésser?” de la filosofia grega a la pregunta de Descartes De “com arribem a conèixer l’ésser?”. La filosofia de Descartes sorgeix en el context de la revolució científica del Segle XVI (que suposa un canvi de paradigma del teleologisme al Mecanicisme), en el desenvolupament de l’humanisme que va ressaltar El paper de l’home i el va considerar un element fonamental de la Creació, i per una gran confiança en la raó, en un moment en que Europa es troba dividida entre catòlics i protestants en guerra (reforma protestant). En aquesta època apareixen dos corrents de Pensament, el Racionalisme i l’Empirisme, que tenien diferents Concepcions del coneixement. Descartes serà racionalista i farà una Nova filosofia basada en la raó per a la nova ciència acabant amb El model escolàstic que es mostrava a les escoles, és a dir, Descartes ha arribat a la primera veritat (“el cogito”) en la Seva recerca de fonamentació racional de “la nova filosofia” i Ara es disposa a considerar aquesta primera veritat com a paradigma De totes les altres que s’hauran d’admetre com a igualment Certes. 

Tema:

metafísica tesis:
“és almenys tan cert que déu, que és aquest ésser perfecte … com ho pugui ser cap demostració de geometría”

·El Texto lo podemos dividir en cuatro partes: la primera se formaría Desde “«i, havent advertit que Aquesta gran certeza” hasta“m' assegurés l 'existencia del seu Objecte.”. En aquest apartat Observam como Descartes ja ha resolt el dubte i trobat la primera Veritat (el "cogito"), al qual s'ha concebut com "substància pensant"; es troba ara amb la necessitat de Demostrar l'existència de la "substància infinita" com a Causa i origen de la "pensant", és a dir, concedir un Fonament ontològic "bo" (i per tant, fiable) a la raó; L'argument que tria en aquest passatge és el conegut com "argument Ontològic", que consisteix a afirmar que, en el cas de la idea De déu, l'existència es troba necessàriament continguda en la seva Essència, al contrari del que passa, per exemple, en les veritats Matemàtiques, les quals van referides a entitats les propietats no Inclouen en cap cas l'existència real (fora del nostre pensament) D'aquestes mateixes entitats.

Quant A la segona part, constituiria "ja que per exemple, si suposem 1 Triangle" fins "fins i tot de manera encara més evident". Aquí Descartes diu que les propietats que es poden demostrar de Qualsevol idea matemàtica (que en una esfera totes les seves parts Tinguin la mateixa distància del centre, per exemple) els Corresponen necessàriament a aquestes idees. De la mateixa manera li Correspon necessàriament a la idea de déu, l'ésser perfecte, L'existència.

És En aquest apartat, també, on Descartes parla de la idea d'un ésser Summament perfecte, aquí el filòsof compara l'ésser perfecte amb Les idees matemàtiques, les quals són idees innates, l'origen no Està ni en els sentits ni en un mateix: són idees necessàries, que S'imposen a la ment. L'especificitat de la idea de déu consisteix en Què és la idea d'un ser perfecte, la qual cosa inclou per Descartes La perfecció de l'existència, ja que un ser perfecte que no existís (fora només imaginari) no tindria, a l'semblar d'Descartes, de la Perfecció major i més essencial de les que corresponen a qualsevol Ser, que no és una altra que la del ser real, és a dir, la de Existir.

I Per últim tenim el tercer apartat compost des de "i que per Consegüent ... Com ho pugui ser cap demostració de geometria» ". Amb aquestes paraules Descartes conclou afirmant que l'existència de Déu queda demostrada com una veritat segura, ja que es tracta d'una Idea innata, com ho són les idees matemàtiques. Queda demostrada Pel raonament anteriorment exposat, no solament pel fet de tractar D'una idea innata, sinó pel fet específic de que el seu ser inclou L'existència (per definició de l'ser mateix de déu com "substància Infinita")//////

Anàlisi General del text: el punt de partida de Descartes és el dubte Metòdic que porta al descobriment d'una primera veritat: "cogito, Ergo sum" (penso, per tant existeixo). És partir d'aquesta Primera veritat que Descartes construeix el seu sistema filósòfic Complet.//Sóc Pensament, diu Descartes diu: "sóc pensament," i el Pensament no és més que una successió d'idees (no és solament una "successió" d'idees, sinó una "substància Pensante", és a dir, un "ser" la seva naturalesa o Essència és el pensar. Cal recordar que Descartes va diferenciar Entre les idees innates, les que s'imposen al pensament, les idees Factícies, i les adventiciasl que semblen procedir del món Sensorial, així doncs la idea de déu és una idea innata.//La Funció que té déu en la filosofia cartesiana és la d'actuar com a Garantia, garanteix que la vida no és un somni, sinó una cosa real I que el funcionament de la nostra ment és correcte i real. Déu no Podria permetre l'existència d'un geni maligne que ens fes errar Sempre.//En conclusió, déu es demostra en el sistema de Descartes a partir de La primera veritat, del pensament, per convertir-se després en Garantia del funcionament correcte de la raó i en garantia que la Realitat que ens mostren els sentits no és només un somni. Aquesta última part probablement pertanyeria més al context filósòfic del Text, ja que l'anàlisi del mateix es desenvolupa al dividir-lo en Parts i comentar cadascuna d'elles, tal com ja vas fer abans

Conclusió:

En L'antiguitat, l'interrogant de qui ens va crear o com es va formar el Món o simplement la causa d'algun fenomen natural ja era raó per Carregar aquest fet a algun ésser extern, com també passa amb Esdeveniments estranys els quals sobrepassen la nostra realitat i ens Fan pensar que hi ha algú allà responsable que la nostra rutina Canviï d'alguna manera i ens porti a pensar que hi ha un ésser Totpoderós responsable d'aquests fets.Avui Dia la ciència i la teologia encara estan en desacord, i com la Ciència és raó, evidentment a través de la mateixa no podem Demostrar l'existència d'aquest ésser totpoderós, ja que per Arribar a aquesta conclusió, hauríem d'arribar a diverses respostes .En Conclusió, reafirmo la meva opinió dient que racionalment no es pot Demostrar l'existència de déu ja que la racionalitat sense proves és una simple teoria, per tant són només paraules. Crec que la Demostració de l'existència de déu és un tema moral, ja que a Través del lliure albir, qualsevol (que vulgui) pot "convèncer" Que déu existeix a través de la fe, cosa que racionalment, és molt Difícil d'explicar .El Argument ontològic ha estat posat en qüestió pels mateixos Filòsofs; per exemple el propi Kant, el qual el rebutja Explícitament: l'existència no seria un predicat ontològic més, Sinó una qüestió fàctica que és independent de la definició que Convencionalment donem l'ser de cada cosa.