L'Exèrcit Romà: Organització, Estratègia i Armament

L'exèrcit romà: història i organització

1. El servei militar

L'exèrcit era una institució professional i obligatòria. Els ciutadans romans d'entre 17 i 60 anys estaven obligats a prestar servei militar: fins als 45 anys participaven en les campanyes, mentre que els de més edat defensaven les ciutats i formaven la reserva. Hi podia participar qualsevol ciutadà romà (els esclaus n'estaven exclosos). La instrucció era severa i incloïa exercicis durs, com córrer, saltar i nedar amb tota la càrrega de l'armament.

2. Organització de les tropes

• Centúria: 100 homes
• Manípul: 200 homes
• Cohort: 600 homes
• Legió: 6.000 homes

3. Estructura de la legió

L'exèrcit s'organitzava en legions. Cada legió estava formada per deu cohorts i cada cohort per 5 o 6 centúries. Cada centúria era un grup de 100 homes comandat per un centurió. Per damunt d'ell hi havia 6 tribuns de rang senatorial. Les centúries es dividien en 10 contubernis, grups de 8 soldats que compartien tenda de campanya. Una legió comptava amb 5.000 o 6.000 infants i 120 genets. Durant l'Imperi, hi va haver un nombre aproximat de 30 legions.

4. Estratègia militar

La unitat principal era la infanteria pesada, distribuïda segons l'experiència:

• Hastati: soldats més joves.
• Prínceps: soldats de 30 anys.
• Triarii: els veterans.

La infanteria lleugera (velites) s'encarregava de desgastar l'enemic, mentre que la cavalleria lleugera (equites) atacava pels flancs per sorprendre i acorralar l'enemic.

5. Evolució de l'exèrcit

Al principi, era un exèrcit de ciutadans dividits segons la seva riquesa, on el servei només era obligatori en temps de guerra. Durant l'Imperi, es va transformar en un exèrcit professional, acceptant soldats voluntaris a canvi d'una paga. El servei podia durar més de 20 anys.

6. El campament militar

Els campaments es van convertir en places fortes amb muralles i torres de defensa. Es dividien en quatre parts marcades per dues vies perpendiculars: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). Incloïen dormitoris, banys, presó i hospital, sent l'origen de moltes ciutats actuals.

7. Armament i equipament

El legionari es protegia amb una cuirassa completa i un cinturó de cuir amb tires per protegir les cuixes. L'escut podia ser de bronze o fusta recoberta de cuir, de forma rodona o semicircular. El casc protegia el nas, les galtes i el coll. El calçat consistia en sandàlies fortes per a les llargues marxes. Les armes incloïen el pilum (pesat i lleuger), el gladius i un punyal de doble tall.

8. La paga del legionari

El sou era de 10 asos diaris (225 denaris anuals), pagats en tres terminis. Amb aquests diners havien de pagar-se la roba, les armes i la tenda. A més, rebien racions d'aliments, donatius de l'emperador i part del botí de guerra. En acabar el servei, rebien terres o una paga de 3.000 denaris.

Llengua llatina: conceptes bàsics

• Mots patrimonials: Paraules que provenen del llatí i han evolucionat fonèticament al llarg del temps.
• Cultismes: Paraules del llatí clàssic incorporades al català per crear vocabulari específic (ex: oculus per a termes mèdics oculars).
• Doblet: Paraula que presenta dues versions derivades del mateix ètim.
• Ètim: La paraula original en llatí.