Exercicis de Llengua i Literatura Catalana: Guia Completa

Comprensió lectora: El debat sobre els zoològics

1.1. Verificació d'afirmacions sobre el text

• a) La causa inicial de les estereotípies de les elefantes velles és que es troben en captivitat al zoològic. Fals
• b) Totes les espècies tenen moltes dificultats per a adaptar-se als zoològics. Vertader
• c) La creació dels zoològics és una conseqüència del colonialisme. Vertader
• d) Segons els experts, els zoològics que no compleixen els estàndards de benestar dels animals s’haurien de tancar. Vertader
• e) Els animalistes consideren que el valor pedagògic dels zoològics no és un motiu suficient per a justificar-ne l’existència. Vertader

1.2. Sinònims de mots del text

• a) Senyals, rastres: indicis, marques, traces, indicacions, evidències
• b) Imperialisme: colonialisme, expansió, hegemonia, domini, supremacia
• c) Interrelació: interacció, connexió, relació, vincle, comunicació
• d) Vellesa, senectut: longevitat, ancianitat, maduresa, edat avançada, envelliment
• e) Innegables, indubtables: irrefutables, evidents, inqüestionables, indisputables, incontrovertibles

1.3. Referents dels pronoms

a) «La imatge es podria utilitzar per criticar la vida dels animals d’un zoo i la seva, sovint, trista aparença. Si n’expliquem la història, tanmateix, també serviria per col·locar-se al cantó oposat en el complex debat que recorre el món sobre el futur dels zoològics»:

El referent del pronom "n'" en negreta és "dels animals del zoo".

b) «Apropen la naturalesa als nens i els eduquen sobre els animals exòtics molt millor que qualsevol vídeo»:

El referent del pronom "els" en negreta és "als nens".

1.4. La tasca del Zoològic de Barcelona

Els treballadors del Zoo de Barcelona no entenen els qüestionaments sobre la seva feina i el zoo perquè creuen que els zoos són importants per a l’educació i la conservació, tot i acceptar que han d’evolucionar.

Gramàtica: Pronoms i complements verbals

3. Substitució per pronoms adients (CRV o CC)

• a) No s’adona dels errors -> No se n’adona
• b) No et fiïs del teu enemic -> No te’n fiïs
• c) Ve de casa de la mare -> En ve
• d) Va a casa de la mare -> Hi va
• e) S’implica molt en el grup de nens -> S’hi implica molt
• f) Assegura’t de tancar la porta abans de marxar -> Assegura-te’n
• g) Penso tot el dia en possibles projectes -> Hi penso tot el dia
• h) Es nega a treballar de cambrer -> S’hi nega
• j) Ha escrit la seva novel·la en una cabana a la muntanya -> Hi ha escrit la seva novel·la
• k) Parla de temes abstractes -> En parla
• l) S’ha enamorat de la seva companya de feina -> Se n’ha enamorat

4. Identificació de complements circumstancials

• a) "Aquesta nit" és un CC de temps i "al carrer", de lloc.
• b) "Amb el seu xicot" és un CC de companyia.
• c) "Tranquil·lament" és un CC de manera i "amb els seus pares", de companyia.
• d) "Demà" és un CC de temps i "a París", de lloc.
• e) "Amb els coberts de l'àvia" és un CC d'instrument.
• f) "En aquesta habitació" és un CC de lloc i "incansablement", de manera.
• g) "Amb mi" és un CC de companyia i "perquè no té casa" és un CC de causa.
• h) "Molt" és un CC de quantitat.

5. Complements predicatius de les oracions

• a) cansada
• b) molt enfadat
• c) president
• d) net
• e) espantats
• f) drets
• g) de llevadora
• h) de mal humor
• i) immòbil

6. Passar de passat perifràstic a passat simple

• Va ser —> Fou
• Va saber —> Sabé
• Va compartir —> Compartí
• Va participar —> Participà

Literatura Catalana Medieval

7. Qui és Ausiàs March?

Va ser un poeta i cavaller medieval valencià. Fou un dels poetes més importants del Segle d’Or. La llengua catalana va enriquir-se i cultivar-se literàriament gràcies a la seva obra.

8. Biografia de l'autor Joanot Martorell

L'autor de Tirant lo Blanc fou Joanot Martorell. Era un noble que vivia a la cort valenciana, cavaller bregós, mestre d’armes i cortesà. Va lluitar amb el seu cosí Joan de Montpalau per l’honor de la seva germana. Morí solter i sense fills.

9. Què és l'amor medieval?

L'amor medieval en la literatura catalana se centra en l'expressió artística de la passió i les relacions humanes durant l'Edat Mitjana a Catalunya. Inspirat principalment per la poesia trobadoresca, aquest amor abasta temes com l'amor cortès, la devoció cap a la dama estimada i la idealització dels sentiments. Reflectint les convencions socials de l'època, destaca per la seva galanteria, noblesa i, sovint, per la distància entre el trobador i la seva estimada, encarnant valors de cortesia i refinament.

11. Parts de Tirant lo Blanc

• Tirant a Anglaterra: Tirant es troba amb Guillem de Varoic, qui li ensenya els fonaments de la cavalleria. Posteriorment, Tirant assisteix i destaca a les festes del rei d’Anglaterra.
• Tirant a Sicília i Rodes: Tirant i Felip s'adonen que el soldà del Caire està preparant un estol i lluiten a Rodes. Felip es casa amb Ricomana.
• Imperi Grec: Tirant lluita contra el Gran Turc per defensar l'imperi. Durant aquesta estada, s’enamora de Carmesina, la filla de l’emperador.
• Nord d’Àfrica: En una part considerada una ucronia, Tirant lluita contra els sarraïns i els converteix al cristianisme. Plaerdemavida (dida de Carmesina) es casa amb el Senyor d’Agramunt.
• Epíleg: Tirant es casa finalment amb Carmesina, però es posa malalt i mor. Hipòlit, un cavaller bizantí, es casa amb l'Emperadriu.