Exemples de microsociologia dins l'aula

Sylvia Walby (1953)■ Les discriminacions interaccionen mútuament en diferents nivells de forma relacional i posicionen a les persones en situacions socials entrellaçadés ■ Intersectionality: Múltiple Inequalities in Social Theory INTERSECCIONALITAT

■ Nous reptes a l'eradicació de les desigualtats que no es poden abordar des dels paradigmes tradicionals. ■ Exemples: Sobrerepresentación de les minories en les presons, homophobia. Islamofòbia, reformes legals sobre immigració… ■Els efectes de la intersecció són superiors a la suma de les parts. ■ Permet reconcer aquells casos en els quals l'ètnia, el gènere, la identitat sexual i la classe social operen junts per a limitar l'accés als béns socials com a treball, educació o salut. 2. CANVIS SOCIALS I SISTEMES EDUCATIUS Itineraris educatiusCom els itineraris educatius poden generar inclusió i/o segregació? Del fracàs escolar a l’èxit per a tothom→Hem de saber perquè fracassen escolarment. Hem de buscar quines són les seves trajectòries educatives dels alumnes que pateixen un fracàs escolar o han patit aquest fracàs.

Es veu que hi ha una relació entre les trajectòries educatives amb el seu futur (estudis). Hem d’analitzar i identificar quins són els factors que porten al fracàs educatiu. Necessitem identificar l’arrel del problema per superar les trajectòries exclusores i les escoles guetto. Hem de millorar la qualitat educativa i augmentar les expectatives. Per tant, hem de potenciar la igualtat d’oportunitats i la igualtat de resultats. 1.Itineraris exclusorsPersones rebutjades del sistema educatiu. A les presons d’Amèrica es va fer un estudi i hi havia més sudamericans i negres que no pas blancs i van començar a fer aquests estudis. Als instituts hi ha les aules obertes normalment hi ha sudamericans i col·lectius molt vulnerables. Perquè passa això? Per un nivell baix d’estudis. Per tant, ens hem de preguntar, l’escola pot contribuir a superar les trajectòries d’exclusió educativa?Depenen dels estudis que tinguis arribes a un lloc o a un altre generalment. Les polítiques de redistribució són, en el cas de les escoles, repartir les persones immigrants en diferents escoles perquè no estiguin tots junts. Passos d’exclusió educativa:-Grups de nivell -Fora de l’aula -Fora del centre La segregació sempre genera exclusió i desigualtat i crea conflictes. L’autor Ausubel diu que els educadors i professors el que haurien de fer és veure què saben aquests alumnes i adaptar-se al seu nivell i context. Mètodes inclusores→Això és el que s’hauria de fer i no el mètode exclusor. Adaptacions quan l’objectiu és aconseguir el mateix nivell que els altres companys. A Finlàndia no segreguen mai a no sé que les persones tinguin una necessitat molt especial i específica. (Síndrome de Down, problemes psicològics greus...).Les agrupacions flexibles→Veure què saben i adaptar-nos al seu context, a la seva realitat. En l’àmbit educatiu aquesta adaptació genera exclusió ja que hem de dividir les classes per tal de, per exemple, avançar amb uns perquè ja saben l’inici, i una altra classe per ensenyar els inicis 2.Itineraris transformadors L’aprenentatge  dialògic i els grups interactius→ En la societat de la informació, l’aprenentatge depèn fonamentalment de les interaccions del nen o la nena amb totes les persones adultes amb les que es relaciona, aprèn i es desenvolupa. (Èmfasi en la dimensió intersubjectiva i sociocultural de l’aprenentatge).La inclusió benefica a tothom i no només als grups més desfavorits.Com convertir les escoles guetto en escoltes desitjables per tothom? → L’arrel del problema és que les escoles guetto no ofereixen una educació de qualitat i no preparen a l’alumnat per accedir sense dificultats a estudis superior o al mercat laboral. Via de la Universitat (Escoles Iman)→Atrauen a la família i els alumnes, qualitat de l’escola sense conflictes i no existència de segregació.3.CARACTERÍSTIQUES I PROCESSOS DE LES SOCIETATS ACTUALS: EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ DE LA VIDA SOCIAL. La realitat demostra que en certa manera, totes les teories que hem estat estudiant fins ara, tenen un cert sentit i són veritat. El món està Globalitzat, excepte alguns països, però en general estem globalitzats. Hem passat d’una societat industrial a una societat de la informació. Fordisme→La fabricació en cadena.El valor de lo intangible→Centralitzat en la informació. A la societat industrial era important el producte i ara la societat de la informació (actualment) ja no és tant important el producte que venem, sinó el COM ho venem. La marca, la publicitat...Passem de lo material a la informació. Posant com a exemple una botiga de roba com per exemple el ZARA, un dels objectius de la botiga és cobrir la demanda ràpidament. Globalización son los procesos en virtud de los cuales los estados nacionales soberanos se entremezclan e imbrican mediante actores transnacionales y sus respectivas probabilidades de poder, orientaciones, identidades y entramados varios. Existe una afinidad entre las distintas lógicas de las globalizaciones ecológica, cultural, económica, política y social, que no son reducibles (ni explicables) las unas a las otras, sinó que, antes bien, deben resolverse y entenderse a la vez en sí mismas y en mútua interdependencia. (Beck, U. 2002. ¿Que es lo globalización?)Estados nacionales soberanos→Països amb lleis pròpies que permeten que les nacions es barregin, les decisions d’aquí acaben tenint impacte a altres països. La globalització no només és econòmica, tot i que va ser la primera que va aparèixer, sinó que també té un impacte en l’àmbit social (Política, social, ecològic, econòmic i cultural).Que ha passat amb la crisis? Ha augmentat l’atur, ha augmentat la desigualtat social, falta de recursos econòmics...Molts de temps a l’atur pot provocar una depressió.Hi va haver un BUM de la construcció i molta gent jove va deixar d’estudiar i treballar per posar-se en la construcció i guanyar diners fàcils i ràpid. Ara tota aquesta gent que es dedicava a la construcció, s’han quedat totalment fora del sistema, ja que molts d’ells no tenen ni estudis ni han acabat la E.S.O.Consciència global i compromís global La consciència global és veure un Març de referència que va més enllà d’una regió o un país i que ateny el món sencer. Ser conscient de manera global significa tenir: tolerància cap a totes les cultures, coneixements mundials (història, economia, política, afers socials). Un exemple de consciència global es el moviment Not In Our Name desenvolupat arreu del món al 2003. A aquest moviment s’hi van afegir 30 milions de persones que protestaven contra la invasió d’Iraq i la guerra a la qual donava suport Bush, president dels EEUU. Un dels seus manifestos va ser el conegut Pledge of Resistence. Un altre exemple, van ser les protestes contra les conseqüències de la crisi econòmica i financera que va haver-hi a Wall Street així com a Madrid (15M) o a Tahrir a l’Egipte.DIVERSITAT I EDUCACIÓ: L'ESCOLA REGULAR I ALTRES ESPAIS / RECURSOS D'APRENENTATGE NOUS REPTES SOCIALS I EDUCATIUSDe l'escola industrial a la societat del coneixement: Fomentar la diversitat d'interaccions ESCOLA HERETADA DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL 1. Grups de nivell sota 2. Fora de l'aula 3. Fora del centre SISTEMES EDUCATIUS Sistemes educatius que justifiquen els resultats desiguals, creant a. La imatge que els i les gitanes no qui ni serveixen per a estudiar b. Escoles amb immigració = baixa qualitat educativa. Hi ha minories culturals que estàn aconseguint, amb molt d'esforç, trencar les barreres i cada vegada són més els que estan avançant pel sistema educatiu. Organització de l'aula - Mixture Característiques: - aula tradicional - Tot l'alumnat en una mateixa aula - Grups heterogenis (nivells barrejats) - Un només professor/per aula - Basat en la igualtat d'oportunitats Resultats: - No ofereix una resposta adequada a les necessitats de l'alumnat. - Presenta dificultats per a aconseguir èxit per a tot l'alumnat