Exemple de text expositiu

DIVERSITAT

Les persones som diferents, des de diversos criteris (lingüístics, ètnics, Culturals, religiosos, familiars, sexuals, físics...). Tanmateix, l’escola va ser Creada en un context social molt determinat amb l’objectiu d’homogeneïtzar, és a dir, adaptar els xiquets i xiquetes a un model social dominant i transmetre Aquest model. Des d’aquest punt de vista, la diversitat és un problema. Tanmateix, hui en dia l’escola avança cap a la integració i cap a una cultura de La diversitat, la qual cosa fa necessaris canvis en profunditat, i fins i tot Transformar l’organització escolar i la vida diària de l’escola perquè tothom Aprenga i visca des de la seua diversitat i des de les seues possibilitats. L’objectiu ja no pot ser que tots i totes aprenguen per igual, sinó que tots i totes Treballen reflexivament i col·lectivament i puguen construir pensament, sense Que ningú es puga sentir fracassat ni marginat. Alguns dels ingredients bàsics Seran: les activitats motivadores i funcionals per a tots els components de la Classe, els materials significatius i que no discriminen, el treball en grup i L’avaluació formativa i personalitzada. 

A les nostres escoles arriben alumnes que a penes han tingut experiència Amb la llengua escrita (fins i tot alguns no en tenen tampoc de la llengua oral), I d’altres que saben ja moltes coses del llenguatge escrit:
No sols son diferències Donades per les experiències diverses i per les situacions familiars respectives; Hi ha diferències en les capacitats i en el procés de maduració dels xiquets i Xiquetes, diferències quant al llenguatge oral i el seu ús  Hem de recordar que la diversitat és un valor, i que hem de posar tots els Mitjans al nostre abast perquè aquesta no es convertisca en desigualtat. Per Exemple, si realitzem les mateixes activitats al mateix temps per a tot l’alumnat, Segurament estarem aprofundint en al desigualtat d’oportunitats, ja que Aquesta manera d’actuar manté les desigualtats intactes, i les avaluacions ens Confirmaran que les diferències d’origen tenen la desigualtat com a Conseqüència.

Finalment, una altra qüestió relacionada amb la diversitat és la dels materials: Quan parlem de materials de l’entorn significatius per a l’alumnat, parlem de Significació per a un grup de xiquetes i xiquets diversos, amb experiències de la Vida diverses, amb famílies diverses... Serà per a nosaltres un repte oferir-los  materials no discriminatoris, significatius i que siguen realment motivadors per A cadascú i per a tota la classe. En definitiva, la diversitat de qualsevol tipus en l’alumnat no ha de ser un Obstacle: al contrari, pot convertir-se en una aliada nostra si la fem servir per a Estimular la discussió i la reflexió. 

LA MESTRA

 la mestra és responsable de la Planificació, organització i avaluació d'aquelles activitats que es desenvolupen A l'aula, i també d'afavorir qualsevol possibilitat d'aprenentatge. És per això que Ha de prendre decisions sobre allò previst i lo imprevist que sorgeix dins l'aula. Quan parlem del ensenyament del llenguatge escrit, la funció del mestre es Desenvolupa en tres moments de la seqüència didàctica:

 16.1. Disseny de situacions reals d’ús de la lectura i la escriptura: Totes aquestes situacions espontànies, poden ser l'origen d'una seqüència Didàctica; el docent només haurà de fer preguntes amb la finalitat de concretar L'objectiu, allò que es farà i allò que es vol aprendre. Per això, es molt important Que la mestra observe i interprete les possibilitats dels alumnes, per fer partir La seqüència didàctica dels seus coneixements previs i tractar d'afavorir un Aprenentatge significatiu. 

16.2. Observació i interpretació de les possibilitats de cada alumne: Una vegada compartida la necessitat de llegir o escriure per un objectiu ja Plantejat anteriorment, la mestra haurà de deixar un temps perquè els alumnes Intenten aconseguir l'objectiu proposat. Això permet a la mestra observar els Coneixements previs dels alumnes, els seus dubtes, temors i inquietuds, i També conèixer la representació que cadascú elabora de la funció social de la Llengua escrita.  

16.3 interacció pedagògica. Els principis que ha de sostenir la nostra interacció pedagògica són els Següents:

 No intervenir precipitadament

  Formular reptes assequibles:

  Donar informació: 

  Guiar en la recerca de solucions cada vegada més autònomes:

  Llegir per als xiquets

. 
Escriure per als xiquets. 

CONCEPTE DE LECTURA I ESCRIPTURA

Les dues competències estan fortament vinculades, ja que Treballen sobre el mateix objecte de coneixement. Però encara així, el text Escrit te característiques pròpies, ja que no escrivim exactament com parlem en La vida quotidiana. La lectura és el Procés mitjançant el qual es compren el text escrit. Per treballar la lectura Haurem de tindre en compte diversos aspectes: ü En primer lloc, hem de saber que la lectura és un procés actiu, ja que el Lector ha de construir un significat que no té per què coincidir amb el Significat que volia donar l’autor al text. Aquest significat és una Construcció pròpia que depèn dels coneixements previs i dels objectius del Lector. ü En Segon lloc, tindrem en compte que tota lectura persegueix un objectiu Determinat. Els objectius poden ser molt variats, determinen la lectura i les Estratègies utilitzades, i també el significat del text. ü També podem dir que la Lectura és “un procés d’interacció entre el lector i el text”. Per últim, Tindrem en compte que llegir és “implicar-se en un procés de predicció i Ínferència”. Això vol dir que al llegir, s’elaboren hipòtesis sobre el Significat que, a mesura que avança la lectura, es compleixen o rebutgen i se’n Creen noves.

Pel que fa a l’escriptura, Hem de ser conscients que escriure és un procés pel qual es produeix un text Escrit, i es troba present en molts contextos de la nostra vida diària. La Paraula producció té una gran rellevància en la realització d'un escrit, ja que Implica pensar si el missatge del text és adequat per al receptor, en la forma D'expressar-se l'autor etc. Per tant, consisteix en donar-li forma a l'escrit Per a aconseguir elaborar el contingut i el significat que l'autor desitja. La Composició del text es desenvolupa a través de tres subprocessos anomenats: Planificació, textualització i revisió. La planificació es basa en les Decisions que va prenent l'autor abans de l’elaboració del text, a la vegada Que realitza l'escrit o en la revisió per a assegurar-se que no hi ha cap Errada. Aquesta part de la composició del text desenvolupa principalment tres Subprocessos: la generació d'idees per a dur a terme la confecció del text; L’organització d'eixes idees que hem pensat; i finalment, l’establiment dels Objectius que volem aconseguir amb el text escrit. La textualització és la fase De plasmació del text. Es refereix al moment precís en què s’ajusten paraules Per a produir un sentit global. Els conceptes involucrats en aquest procés són: ü Coherència: Es defineix Com l’estructura dels significats subjacents d’un text. Per a donar-li Coherència a un text, cal donar-li estabilitat. Per açò, és necessari Organitzar els conceptes i les relacions de tal forma que el lector puga Interpretar-los adequadament. Si esta organització no és 24 ordenada, el nostre Text resultarà incoherent i serà molt difícil que el lector l’entenga. ü Cohesió: Es refereix a L’ordre gramatical dins d’un text. Té a veure amb els elements lingüístics que Ajuden a mantindre la coherència del text (alguns autors l’anomenen coherència Superficial). ü La Progressió temàtica: És el conjunt d’estratègies textuals que permeten que un Text avance. El progrés de la informació d’un text suposa que certes dades es Donen com assimilades i es van introduint dades noves. Finalment, parlarem de La revisió, que és la fase més important en la composició d'un text escrit. Cal tindre en compte que la Correcció es presenta en quatre operacions: supressió, substitució, addició i Canvi d'ordre

GÈNERES DISCURSIUS

 Seguirem el concepte de gènere discursiu de Bakhtin (enunciats del llenguatge Estables que s’agrupen perquè tenen certes semblances quant al contingut Temàtic, l’estil verbal i la composició). Quant als usos lingüístics, són les diverses Maneres de fer servir la llengua en contextos concrets (i que els podem agrupar En tres grans eixos: social -més formal / més col·loquial-, geogràfic –varietats Dialectals, per exemple- i de situació –formal/informal, oral/escrit, etc.). Quan comencem a fer ús dels gèneres escrits a l’aula d’infantil, els alumnes ja En tenen coneixements: de fet, distingeixen ben prompte alguns gèneres i les Estructures que posseeixen. A més, constitueixen un punt de referència Concret per a ells, ja que els ajuda a entendre com funciona la producció i la Recepció de textos, i s’integren molt bé en la dinàmica de l’aula: pensem en els Projectes, les seqüències didàctiques, les tasques concretes (per exemple, Quan volem escriure la lletra d’una cançó, quan repassem la llista de classe, Quan apuntem el que fa falta per anar-nos-en a una excursió...). El gènere Permet proposar als aprenents activitats amb sentit i, al mateix temps, Específiques per a l’aprenentatge de continguts lingüístics. Tal com indiquen diversos autors, no hi ha pràctica d’escriptura que no es Produïsca en funció d’un sistema de gèneres (bé per a respectar-lo, bé per a 27 Transgredir-lo): aquesta idea facilita tant l’escriptura com la lectura, ja que Permet identificar textos, formular hipòtesis sobre les característiques. No hi ha dubte, com hem vist ja, que una gran part dels gèneres discursius que Fa servir la nostra societat estan ja presents en l’escola de manera espontània, Ja que l’escola és un àmbit de relacions socials, on diverses persones es Reuneixen per tal de transmetre els sabers que una determinada societat Considera importants. Per tant, s’hi produeixen usos verbals molt diversos. Per Tant, si el sistema educatiu ha d’ensenyar als alumnes els usos de l’escrit Necessaris per a poder moure’s socialment i laboralment en el nostre món, és Molt important que hi estiguen presents els diversos gèneres discursius, tant Els que són específics de l’escola com els que la societat fa servir. D’aquesta Manera ens trobem que els gèneres compleixen dues funcions: 

A) Objecte d’aprenentatge (el text ens porta a aprendre alguna cosa)

B) Instrument de comunicació (el text té un objectiu comunicatiu)