Examen historia 3
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,88 KB
LS INICIS DL CATALANISME POLITIC
Factors q van conduir a l aparicio dl catalanisme
Duran l 1a meitat dl segle19 a Catalunya va apareixer l catalanisme politic. En la cofiguracio dl catalanisme van confluir reivindicacions linguistiques i culturals, realitats economiques i socials diferenciades i actituds politiques propies. A ls realitats econimiques i tal, cal apuntar q l progresiva indutrialitzacio va eixamplar ls diferencies socials i politiques entre Catalunya i espanya. Mentre Catalunya creixia industrialment, espanya es quedava en una societat agraria.
En la configuració del catalanisme tb van influir unes actituds politikes propies d Catalunya. Axi ls diversos grups van reivindicar un poder autonom per Catalunya. Duna banda l carisme va afegir l seu programa a l restauració d ls antiges constitucions d Catalunya. Daltra banda l republicanisme federal exigia l formacio dun estat catala, cm a pas previ d una republica federal espanyola.
Opcions ideologiques dl primer catalanisme
Duran l restauracio l catalanisme va pendre una expresio politika, tanmateix l nacionalisme n esdevindrà un moviment d masses am un ampli suport electoral fns a principi segle20.
Valentí Almirall va reconduir l federalisme cap a ns postulats nacionalistes. Des d 1878 va identificar l reivindicacio d un estat com una exigencia propia d l realitat nacional d catalunya. Tb dins lesglesia alguns postulats van evolucionats cap al catalanisme, aket sector es va aver d enfrontar a una gran part d l jerarquia d lesglesia plenament espanyolitzada. L grup d intelectuals d la revista LA RENAIXENSA es caracteritzava per l radicalitat dls seus plantejaments catalanistes casi independentistesi pel seu rebuig a participar en la Restauracio.
LA POBLACIO CREIX I ES MOU
Creixement demografic
Durant l 1er terç dl segle20 es va produir un creixement d l poblacio, d 18,6 a 23,6milions. La taxa d natalitat va disminuir progressivament, però l caiguda d l taxa d mortalitat va se mol + rapida, tot i q enkara es van produir grans mortaldats per l tifus, i l grip. L creixement d l poblacio a Catalunya va se superior q espanya, d 1.966.000 a 2.758.000. l taxa d natalitat va baxar però l d mortaldat va baxa + rapidamen. ls malaties cm l verola i l xarampio van experimentar un retroces i l mortaldat infantil avia disminuit a menys d l meitat. A partir dls anys 20 ls naixements van superar sempre les defuncions.
Ls movimens migratoris
Mlta poblacio jove va anar d ls zones rurals a ls ciutats i a arees industrials a l recerca d treball. Ls zones + afectades van ser galicia, arago, castella, navarra, canaries i andalusia cap a ls grans ciutats km madrid, bilbao, valencia, sevilla, malaga o altres ciutats.
La immigracio
A Catalunya procedents d ls zones rurals i d muntanya anaven cap a BCN i altres ciutats.l q explika l creixement d poblacio va ser la immigracio d altres llocs d espanya i ho feien per trobar llocs d treball. Fins a l esclat d l guerra dl 14 l saldo migratori catala era mol reduit però a partir d 1915 l emigracio catalana a ultramar va caure en picat mentre q l immigracio creixia espectacularment. L gen q s traslladava era jove, l contrari q espanya q l poblacio s anava envellint.
LES CIUTATS
El creixement d ls ciutats
BCN tnia 533.000 hab i es va converir en na gran ciutat, l 1930 ja tenia + d 1 milio. Ls altres ciutats catalanes tb van patir n fort creixement, sobretot en zones industrials. A l resta d espanya l creixement d ls ciutats durant l primer terç tb va ser mol important.
Canvis urbanistics
El deficit d habitatges duran l 1er terç´dl segle20 va suposar nes condicions d vida ml dures per ls menys afavorits. L barrakisme era present en totes les ciutats axi cm ls rellogats q a BCN afectava + d 100.000 prsones. Els serveis municipals no creixien l mateix ritme, en canvi les fabrikes i ls noves activitats economikes van modificar l morfologia urbana i s van construir ls barriades obreres, q eren anomenades cases barates.
BCN
A + dl fort creixement demografic, va viure na expansio comercial i industrial i era l capital cultural d Catalunya. L expansio d l ciutat va ana acompanyada d una politika urbanistika. Projecte Cerdà clavagueram.
L 1921 es va formar l Gran metropolita d BCN per l construccio dl metro.
L MON RURAL
Canvis i continuitats
Duran l primer terç dl s20 ls ciutats van creixer i ls industries tb però l majoria d l poblacio spanyola vivia al camp i l agricultura i ramaderia ocupaven l major part d poblacio. A Catalunya, l creixement industrial i urba va se + intens.
L agricultura
A partir d 1910 s va augmentar l produccio, d cereals, patates i conreus d regadiu gracies a l makinaria, ls adobs kimiks i l superfici d regadiu. ,algrat ls millores la produccio agraria continuava tenint l mateixa estructura tradicional am predomini d zones d seca. L agricultura no generava llocs d treball i ls preus es mantenien estancats. L estructura d l propietat d l terra tmp avia canviat. L any 1922 s va constituir unio d rabassaires i altres cultivadors d Catalunya.(UR) a+ d ls feines agricoles, ls oficis tradicionals continuaven tenint na forta presencia en l mon rural. L ramaderia bovina era important al pirineu i la porciana l plana d vic.
La vida al camp
La vida era mol tipica i tradicional, festa major despres d l collita, forta presencia d l religio... fns q s van crear l cooperatives q van modernitzar ls estructures agraries. Ls activitats economikes es complementaven am serveis km l botiga, barberia, escola i am activitats ludiques km l cafè i ls balls.
Factors q van conduir a l aparicio dl catalanisme
Duran l 1a meitat dl segle19 a Catalunya va apareixer l catalanisme politic. En la cofiguracio dl catalanisme van confluir reivindicacions linguistiques i culturals, realitats economiques i socials diferenciades i actituds politiques propies. A ls realitats econimiques i tal, cal apuntar q l progresiva indutrialitzacio va eixamplar ls diferencies socials i politiques entre Catalunya i espanya. Mentre Catalunya creixia industrialment, espanya es quedava en una societat agraria.
En la configuració del catalanisme tb van influir unes actituds politikes propies d Catalunya. Axi ls diversos grups van reivindicar un poder autonom per Catalunya. Duna banda l carisme va afegir l seu programa a l restauració d ls antiges constitucions d Catalunya. Daltra banda l republicanisme federal exigia l formacio dun estat catala, cm a pas previ d una republica federal espanyola.
Opcions ideologiques dl primer catalanisme
Duran l restauracio l catalanisme va pendre una expresio politika, tanmateix l nacionalisme n esdevindrà un moviment d masses am un ampli suport electoral fns a principi segle20.
Valentí Almirall va reconduir l federalisme cap a ns postulats nacionalistes. Des d 1878 va identificar l reivindicacio d un estat com una exigencia propia d l realitat nacional d catalunya. Tb dins lesglesia alguns postulats van evolucionats cap al catalanisme, aket sector es va aver d enfrontar a una gran part d l jerarquia d lesglesia plenament espanyolitzada. L grup d intelectuals d la revista LA RENAIXENSA es caracteritzava per l radicalitat dls seus plantejaments catalanistes casi independentistesi pel seu rebuig a participar en la Restauracio.
LA POBLACIO CREIX I ES MOU
Creixement demografic
Durant l 1er terç dl segle20 es va produir un creixement d l poblacio, d 18,6 a 23,6milions. La taxa d natalitat va disminuir progressivament, però l caiguda d l taxa d mortalitat va se mol + rapida, tot i q enkara es van produir grans mortaldats per l tifus, i l grip. L creixement d l poblacio a Catalunya va se superior q espanya, d 1.966.000 a 2.758.000. l taxa d natalitat va baxar però l d mortaldat va baxa + rapidamen. ls malaties cm l verola i l xarampio van experimentar un retroces i l mortaldat infantil avia disminuit a menys d l meitat. A partir dls anys 20 ls naixements van superar sempre les defuncions.
Ls movimens migratoris
Mlta poblacio jove va anar d ls zones rurals a ls ciutats i a arees industrials a l recerca d treball. Ls zones + afectades van ser galicia, arago, castella, navarra, canaries i andalusia cap a ls grans ciutats km madrid, bilbao, valencia, sevilla, malaga o altres ciutats.
La immigracio
A Catalunya procedents d ls zones rurals i d muntanya anaven cap a BCN i altres ciutats.l q explika l creixement d poblacio va ser la immigracio d altres llocs d espanya i ho feien per trobar llocs d treball. Fins a l esclat d l guerra dl 14 l saldo migratori catala era mol reduit però a partir d 1915 l emigracio catalana a ultramar va caure en picat mentre q l immigracio creixia espectacularment. L gen q s traslladava era jove, l contrari q espanya q l poblacio s anava envellint.
LES CIUTATS
El creixement d ls ciutats
BCN tnia 533.000 hab i es va converir en na gran ciutat, l 1930 ja tenia + d 1 milio. Ls altres ciutats catalanes tb van patir n fort creixement, sobretot en zones industrials. A l resta d espanya l creixement d ls ciutats durant l primer terç tb va ser mol important.
Canvis urbanistics
El deficit d habitatges duran l 1er terç´dl segle20 va suposar nes condicions d vida ml dures per ls menys afavorits. L barrakisme era present en totes les ciutats axi cm ls rellogats q a BCN afectava + d 100.000 prsones. Els serveis municipals no creixien l mateix ritme, en canvi les fabrikes i ls noves activitats economikes van modificar l morfologia urbana i s van construir ls barriades obreres, q eren anomenades cases barates.
BCN
A + dl fort creixement demografic, va viure na expansio comercial i industrial i era l capital cultural d Catalunya. L expansio d l ciutat va ana acompanyada d una politika urbanistika. Projecte Cerdà clavagueram.
L 1921 es va formar l Gran metropolita d BCN per l construccio dl metro.
L MON RURAL
Canvis i continuitats
Duran l primer terç dl s20 ls ciutats van creixer i ls industries tb però l majoria d l poblacio spanyola vivia al camp i l agricultura i ramaderia ocupaven l major part d poblacio. A Catalunya, l creixement industrial i urba va se + intens.
L agricultura
A partir d 1910 s va augmentar l produccio, d cereals, patates i conreus d regadiu gracies a l makinaria, ls adobs kimiks i l superfici d regadiu. ,algrat ls millores la produccio agraria continuava tenint l mateixa estructura tradicional am predomini d zones d seca. L agricultura no generava llocs d treball i ls preus es mantenien estancats. L estructura d l propietat d l terra tmp avia canviat. L any 1922 s va constituir unio d rabassaires i altres cultivadors d Catalunya.(UR) a+ d ls feines agricoles, ls oficis tradicionals continuaven tenint na forta presencia en l mon rural. L ramaderia bovina era important al pirineu i la porciana l plana d vic.
La vida al camp
La vida era mol tipica i tradicional, festa major despres d l collita, forta presencia d l religio... fns q s van crear l cooperatives q van modernitzar ls estructures agraries. Ls activitats economikes es complementaven am serveis km l botiga, barberia, escola i am activitats ludiques km l cafè i ls balls.