Examen desenvolupament

Interaccionisme oderat: El cognitivisme: el màxim representant és Piaget i va estudiar principalment el desenvolupament de la intel·ligència i les funcions cognitives. Piaget considera la intel·ligència una prolongació de l’adaptació biològica (intel·ligència = capacitat d’adaptació). Piaget elabora una teoria del desenvolupament de les seves funcions cognitives de la persona que passa d’una estructura donada a una altra d’àmbit superior. L’exemple més clar per aquesta teoria és la construcció d’un edifici, ja que no es pot construir un nou pis si no s’ha acabat l’anterior. Cadascuna d’aquestes plantes rep el nom d’estadis de desenvolupament. hi ha 4 estadis: - Estadi d’intel·ligència sensoriomotriu (de 0 a 2 anys): a) intel·ligència pràctica, sense representació mental i sense llenguatge, és a dir, a través del moviment, de les percepcions i de les accions sobre l’entorn.  b) L’infant pot descobrir, en un pla sensorial i motor, propietats de les coses. c) Adquireix la noció de permanència d’objecte. d) Formalització dels esquemes (accions o moviments molt simples que l’infant repeteix, consolida i generalitza d’unes situacions a altres. -Estadi d’intel·ligència preoperatòria ( dels 2 als 7 anys): a) Intel·ligència verbal o intuïtiva, amb representació mental, que es recolza en esquemes mentals i en un sistema de conceptes. b) La seva funció simbòlica (capacitat d’evocar situacions o objectes absents) es manifesta a través de la imitació diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic, i finalment, es consolida amb el llenguatge. c) Dins el seu pensament màgic i encara egocèntric, pot associar fenòmens o situacions amb relacions lògiques de causa-efecte. d) Com que ha adquirit el llenguatge, pot pensar l’efecte de les seves possibles accions sense necessitat de dur-les a terme; i també pot distanciar-se de situacions o problemes immediats i pensar-los en una altre moment. - Estadi d’intel·ligència operatòria concreta ( dels 7 als 12 anys): a) Surt de l’egocentrisme i això li permet tenir un pensament més objectiu i raonar d’una manera més lògica. b) Pot fer operacions, però sempre referides a una realitat concreta, a “objectes” concrets (físics, morals, afectius o socials). Aquestes operacions poden ser simples (classificar, seriar, comptar) o més complexes, com les espaciotemporals (referides a espai, temps, moviment, causalitat, geometria, etc...) -Eadi d’intel·ligència operatòria formal (dels 12 als 16 anys): a)És el nivell més teòric i abstracte a què pot arribar el pensament i/o raonament. b) L’adolescent pot efectuar operacions formal de caràcter hipoteticodeductiu ( verificació empírica de les hipòtesis) i conceptualitzar-ne els resultats. C) Gràcies a un ús dels conceptes més precís i formal, i al domini de les operacions sobre la realitat concreta, pot fer hipòtesis i raonar, no només sobre les coses reals, sinó també sobre les coses possibles. Cada persona passa d’un estadi a un altre quan està preparat; no només per maduració i creixement, sinó que cal tenir un cert grau d’equilibri i organització mental en cadascú dels estadis per poder passar al següent, que s’aconsegueix a partir de successives adaptacions. Cada adaptació està constituïda per: - Un mecanisme d’assimilació; consisteix en la incorporació d’elements externs a l’estructura mental de la persona. - Un mecanisme d’acomodació; és la reorganització dels elements de l’estructura, després d’una assimilació. erquè es puguin donar els processos d’assimilació i acomodació són necessaris els següents factors:crxement orgànic i maduració del sistema nerviós i endocrí. xperiències en l’entorn físic.nteraccions i transmissions en el medi social.Equilibració: mecanisme innat que organitza i coordina entre si els tres factors anteriors. quest últim factor és imprescindible i és una autoregulació de l’individu a través de compensació actives com a resposta als canvis del medi. l desenvolupament moral: el principal representant és kohlberg. Seguint la línia de Piaget elabora una teoria cognitva-evolutiva. El criteri o judicial moral d’actuacions consisteix en sospesar les exigències de les necessitats i desitjos propis respecte a les exigències de les necessitats i desitjos dels altres. Defensa que hi ha un cert paral·lelisme entre el desenvolupament cognitiu i el desenvolupament moral i per tant hi ha correspondències amb els estadis piagentians. A partir dels seus estudis, kholberg proposa l’existència de tes nivells, de la fonamentació del judici moral i adins de cada nivell, dos estadis de desenvolupament. -Nivell preconvencional (nivell d’obediència): només pensa en els seus propis interessos. A) Estadi moral heterònoma (de 3-4 a 7-8 anys): el pensament és preoperatori i el punt de vista és egocentric, el criteri moral emana de l’autoritat dels superiors, per tant ha d’obeir per no ser castigat. B) Estadi individualisme amb un fi instrumental d’intercanvi (de 7-8 a 10-11 anys); té una perspectiva individualista concreta, ja pot veure les coses des de diferents punt de vista (el propi i el d’una altra persona), el criteri per diferenciar el que està bé del que està malament es basa en satisfer les pròpies necessitats consentint que les persones molt pròximes satisfacin les seves.

-Nivell convencional (nivell de conformitat): accepten les normes perquè consideren que és millor per la societat. A)Estadi expectatives interpersonals mútues (de 10-11 a 14-15 anys); ha passar de l’individual al grupal, l’individu té una preocupació pels interessos del grup. Amb el canvi de la capacitat cognitiva pot assumir rols de terceres persones, és a dir empatia. També busca l’aprovació dels altres, es vol ser una bona persona, de cara a un mateix i de cara als altres. B) Estadi de sistemes socials i consciència (de 14-15 a 18-19 anys); com que l’individu es mou fàcilment en el domini e les operacions formals, aconsegueix un gran equilibri en el tractament de les qüestions interpersonals i socials. -Nivell postconvencional (nivell d’autoacceptació): es va més enllà de les normes i lleis de la societat i s’assumeixen uns principis universals dels drets de la persona. A) Estadi contacte social i/o drets individuals (a partir dels 18-19 anys); hi ha una acceptació democràtica de les lleis, reconeixement que cada individu pot defensat els seus drets sense menyscabar els drets dels altres, les regles ha de ser respectades xq es tracta d’una contracte social. Admet l’existència de conflicte que de vegades, por haver-hi entre criteris morals i criteris legals. B) Estadi principis ètics universals; els principis morals són escollits per un mateix, i per tant, són autoacceptats. Per prendre decisions morals, la persona es guia per principis universals de justícia en el seu sentit més elevat, com són els principis de reciprocitat, d’igualtat dels drets humans... La psicoanàlisi: el seu fundador va ser Freud que considera el desenvolupament des d’una posició psicosexual. Per a la psicoanàlisi el desenvolupament es refereix a la constitució del psiquisme de l’individu i/o a la constitució de la seva personalitat (característiques ens distingeixen d’altres persones). La principal premissa de Freud és que les característiques psíquiques dels adults vénen determinades des de la infància.  La manera de ser d’una persona concreta ce determinada per una sèrie de factors ambiental i innats que s’han donat durant la infantessa fins a la pubertat. *Explicacions del desenvolupament: - L’ésser humà neix amb una sèrie de necessitats, d’instints ( o pulsions) que ha de satisfer que anomenen principi de plaer. - A partir del contacte amb el món exterior apareix la necessitat d’adaptar-se al principi de realitat, és a dir, nosaltres podem tenir unes necessitats però ens hem d’adaptar a la realitat i a les circumstàncies. - A partir d’aquests dos principis es desenvolupa l’explicació del psiquisme en la persona. - El principi de realitat regula el principi del plaer. L’allò: - És inconscient  - Una part és innata , és a dir, que ho portem de naixement. - És la font pulsional de la personalitat. - És l’origen de l’energia psíquica, és a partir d’aquí que és generen qualsevol conducta que volem fer. El jo: - És conscient (la major part. Té una part inconscient i una part preconscient. - Responsable del manteniment, supervivència i defensa de l’organisme enfront el món exterior. - Controla (proposant, inhibit o desviant) la satisfacció de les necessitats. - Es construeix a partir d’una sèrie d’identificacions amb la imatge de les figures parentals, és a dir, els trets que veiem dels nostres pares és el que nosaltres vam assolint. - Està proveït de percepció, memòria, llenguatge, pensament i activitat motora, per poder-se autocnoservar. - La funció del jo és controlar tota l’energia que surt de l’allò, llavors el jo frena al allò i el desvia.  El súper- jo – ideal del jo: - Fa que si tu tens alguna conducta que surt dels teus valors, llavors crea ansietat, sentiment de culpa, perquè segurament hi ha una confrontació entre el jo i el superjò.  - És el resultat de la interiorització de les normes socials i dels models a seguir que provenen del medi extern. - Es constitueixen a partir del jo com a financiació del complex d’èdip. - La major part és inconscient. - La seva funció és la d’autobservació, consciencia moral i d’ideal a seguir. - Exclou les conductes que no corresponen als seu sistema de valors a partir de l’ansietat o el càstig. - A partir del superjò construïm un ideal del jo (de com volem ser). *El complex d’èdip: planteja la idea que, durant la etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexual), aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe opositor, és a dir, el nen se sent atret per la mare i comença odiar el pare, ja que aquest té a la mare. Aleshores es un desenvolupa un sentiment de culpa ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. Tot i que molts cops s’utilitza el nom de “complex d’èdip” indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d’Electra, l’etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen. El motor del desenvolupament: - Freud inicialment defineix el motor del desenvolupament com la imposició del principal de realitat sobre el principi de plaer. - Després descobreix que les persones no només estan impulsades pel principi del plaer, sinó per un aspecte més primari com és la pulsió. - En la pulsió intervenen aspectes innats i aspectes adquirits. - La pulsió està constituïda per quatre factors: a) Font; part del cos sotmesa a tensió o pressió, don surt aquesta tensió que ens fa fer alguna cosa, per exemple (el menjar) la sensació de tensió o malestar per tenir l’estómac buit. B) Pressió i impuls; càrrega energètica que fa tendir a l’organisme des de la font cap a un fi, per exemple (el menjar) força o impuls físic dirigit per aconseguir l’objectiu. C) Fi o objectiu; satisfacció o supressió de l’estat de tensió de la font (descàrrega o compensació), per exemple (el menjar) eliminar la sensació de gana. D) Objecte; element per mitjà el qual compleix el fi, per exemple (el menjar) el menjar una beguda....* Diferència entre impuls i instint: Instint; tendències determinades genèticament en l’espècie per satisfer necessitats biològiques.  Pulsions: tendències determinades per la família, la societat o la cultura pròpies, per satisfer necessitats natural o no. Els humans tenim la capacitat de canviar fàcilment d’objecte o de fi, cosa que també ens diferència dels instints animals.