Examen d'arqueologia: Enfocament ecològic i teories arqueològiques

Primer examen d'arqueologia

Enfocament ecològic dels evolucionistes

Leslie White (1959)

La cultura és un sistema adaptatiu: l’evolució cultural s’explica en funció de l’apropiació creixent d’energia lliure extreta del medi ambient. És un enfocament marxista.

Julian Steward (1955)

Enfoc ecològico-cultural: dona més importància a les estructures tecnològiques que l’eficiència en la captació d’energia que feien aquestes.

Naturalesa funcionalista: les institucions, la cultura i les societats eren un producte de l’adaptació que complien una funció ecològica, demogràfica, etc.

Anys 1970-1980

La cultura es concebia dins les marc de processos de reproducció social que englobaven àrees extenses. S’imposen els conceptes de centre, perifèria i semiperifèria que comencen a aplicar-se a la Prehistòria i la Història Antiga.

Teories arqueològiques

New Archaeology

• Estudia els processos que actuen en i entre les societats.
• Es basa en la teoria dels sistemes: El procés cultural es veu afectat per diversos sistemes (medi ambient, economia, etc.)
• S’aïlla cada sistema i l’estudia com una variable independent.
• Hi ha un nombre limitat de processos històrics generals.

Teoria del rang mitjà

S’elabora per enllaçar el registre estàtic actual amb els comportaments culturals dinàmics que els van produir.

Consisteix en una sèrie de mètodes on es tracta de construir un enllaç que comuniqui:

• El registre arqueològic cultural (estàtic): Com es va formar, què sobreviu i perquè.
• Els comportaments antics (dinàmic).

Dona significat al registre arqueològic, és a dir, dona importància a la etnoarqueologia i l’arqueologia experimental.

Arqueologia simbòlica i estructuralista

• Llarga tradició en la història cultural.
• La cultura material sempre està construïda simbòlicament
• L’estructuralisme serveix per a afirmar que és possible veure els objectes com elements organitzats en un sistema de signes que condueix a un significat.

Arqueologia postprocessual o interpretativa

En principi només criticava l’arqueologia processual:

• Critica al positivisme hipotètico-deductiu (derivat de Hempel) pel problema d’aplicar-lo a les ciències socials.
• La cultura material té un significat.

Després apareix la teoria de l’Arqueologia Interpretativa:

• Hermenèutica: El que s’interpreti com a informació objectiva és variable, la interpretació suposa una retroalimentació entre dades i teoria a mida on la informació es va encaixant en un argument coherent.
• No creuen que les teories puguin ser contrastades a través de les dades.

A inicis del segle XXI s’aplica el terme postprocessual a dues coses:

• Arqueologia interpretativa.
• Crítica als processuals:

• Arqueologia feminista: Introducció del concepte de gènere:
• Via feminista que reivindica el protagonisme de la dona en la recerca arqueològica.
• Arqueologies indígenes:
• Els pobles estudiats passen a ser protagonistes, col·laboren amb les poblacions locals.

Arqueologia marxista

• Parteix dels escrits de Marx.
• Les relacions socials són el nus de la recerca per a qualsevol arqueologia marxista.
• La societat s’ha de veure en conjunt i no per parts.
• La contradicció i el conflicte són elements crucials en les societats humanes i actuen com a motor de canvi, aquesta dialèctica refusa la idea que la societat sigui un simple conjunt d’adaptacions funcionals a factors externs.
• L’acció humana té un paper molt significatiu en el procés de la història.
• Rebutja el determinisme ambiental, material o tecnològic.