L'evolució de la visió de Déu: Els 5 estadis religiosos

Estadi 1: "Deus ex machina" (Fins als 7-8 anys)

En aquesta etapa, Déu opera de forma directa sobre el món. Ell ens protegeix, però també ens pot castigar i abandonar; ens pot donar salut i també enviar-nos malalties. Si no complim la seva voluntat, ens castigarà. Es tracta d’una relació unidireccional: Déu ho pot tot, Déu ho fa tot, Déu tot ho fabrica.

Estadi 2: "Do ut des" (Dels 10 als 12 anys)

L’home descobreix que Déu no és el causant directe de les coses que passen. Déu no pot ser entès a la manera d’un titellaire que mou els homes segons els seus desitjos. En aquest estadi, la persona pot establir un diàleg amb Déu a través de les oracions, els sacrificis i l’acompliment de certs ritus.

Estadi 3: Autonomia absoluta i deisme (Adolescència)

Ara la persona es troba davant la constatació que determinats fets senzillament passen, de tal manera que ningú pot incidir sobre ells per canviar-ne el rumb. Es dibuixa una divisòria entre allò que som capaços de realitzar per nosaltres mateixos i allò que pertany a l'absolut.

L'individu se sap responsable de la seva pròpia vida i no confia en una intervenció divina directa.

Estadi 4: Autonomia religiosa (Entre els 20-25 anys)

En aquest estadi, es qüestiona el fet que l'home només cregui en ell mateix. Creix la consciència que entre Déu i l'home pot existir una nova relació. L'absolut comença a ser aquella instància que desplega totes les condicions de possibilitat de totes les seves accions i decisions. L'home forma part d'un pla diví que s'entén com "allò que Déu realitza a través nostre".

Estadi 5: Autonomia religiosa (A partir dels 25 anys)

En aquesta etapa no es concep el Diví sense l'humà. Trobem Déu en el compromís i les relacions amb els altres i amb la solidaritat universal. Trobem la llibertat i la felicitat sempre en relació amb l'altre.

Conclusions sobre el desenvolupament religiós

• Evolució de la visió de Déu: Un Déu màgic, un Déu moral, un Déu raonat... Els nens evolucionen en la seva visió de Déu d’acord amb el seu desenvolupament emocional i intel·lectual fins que arriben al Déu qüestionat per l’adolescència, però sempre dins d’un context social i familiar determinat.
• Ruptura i maduresa: Un adolescent intel·ligent trencarà amb una visió de la religió màgic-infantil. Un jove amb una educació religiosa raonable i que ha evolucionat pot arribar a la imatge d’un Déu humanitari, social i alliberador.
• El paper dels educadors: El paper dels pares i de l’educador és fonamental a l’hora d’ajudar l’infant i l’adolescent a assimilar les seves contrarietats.