Evolució de la Urbanització a Espanya: Preindustrial, Industrial i Postindustrial

La Urbanització Preindustrial (Fins al Segle XIX)

Trets característics: La taxa d'urbanització no superava el 10% i es mantenia estable, amb un creixement paral·lel de la població urbana i rural. La grandària mitjana de les ciutats era de 5.000 a 10.000 habitants. Els factors que afavorien la urbanització eren econòmics (control dels recursos de l'entorn), religiosos (seu del poder religiós), politicoadministratius (seu del poder polític), estrategicomilitars i culturals.

Etapes

• Antiguitat: Les primeres ciutats van ser fundades pels colonitzadors fenicis i grecs, que van establir factories comercials a les costes mediterrànies i al nord per explotar recursos minerals i artesanals. Un exemple és la ciutat fenícia de Cadis. Durant la romanització es van fundar moltes ciutats com Tàrraco, Sevilla, València i Barcelona, amb funcions politicomilitars i econòmiques. Es va establir una xarxa de calçades per al transport de mercaderies. Amb la invasió germànica, moltes ciutats van desaparèixer.
• Edat Mitjana: Es va produir una nova fase urbanitzadora. A l'espai musulmà, que s'estenia de sud a nord, es van fundar ciutats noves com Madrid, Múrcia i Almeria, i es van assentar en assentaments anteriors com Granada, Còrdova i Màlaga, amb funcions estratègiques, administratives, religioses, culturals i econòmiques. A l'espai cristià, a les muntanyes del nord, la urbanització va ser escassa. Amb la reconquesta, va haver-hi un repoblament de zones com Barcelona, València i Bilbao.
• Edat Moderna: Al segle XVI, hi va haver un creixement urbà a causa de l'augment de la població i l'expansió econòmica pel comerç amb Amèrica. Al segle XVII, aquest creixement es va estancar a causa de crisis demogràfiques i econòmiques. Al segle XVIII, amb els Borbons, hi va haver una recuperació demogràfica i econòmica.

La Urbanització Industrial (Del Segle XIX Fins a 1975)

La taxa d'urbanització va experimentar un gran creixement, amb un increment de la població urbana superior al de la rural. Els factors que van afavorir aquest creixement van ser administratius, per la divisió provincial i les ciutats elegides com a capitals, i economicosocials, amb la millora de la indústria i l'augment de la població.

Etapes

• Fins a mitjan segle XIX: La concentració demogràfica va ser petita a causa de la debilitat de la indústria. Van sorgir les capitals provincials i el comerç marítim.
• Segona meitat del segle XIX: El creixement urbà va ser manifest i la taxa d'urbanització es va doblar, impulsat per la indústria que atreia població del camp.
• Guerra Civil i Postguerra: Van alentir el creixement urbà. Les ciutats van tenir problemes de deteriorament i abastiment, i es va afavorir la permanència de la població al camp. La política autàrquica va fomentar la indústria bàsica.
• Etapa de Desenvolupament (1960-1975): Major creixement econòmic i urbà del segle. La indústria va atreure mà d'obra barata del camp a les grans ciutats. També va ser afavorit pel baby boom. Les àrees urbanoindustrials es van localitzar al nord-est i a Madrid, Sevilla, Cadis i Huelva. Les activitats terciàries van fomentar el creixement de grans àrees metropolitanes com Madrid, Barcelona i Sevilla, i centres turístics com Balears i Canàries.

La Urbanització Postindustrial (Des de 1975)

La taxa d'urbanització ha desaccelerat el seu creixement a causa de la reducció del creixement natural, la paralització de l'èxode rural per la crisi industrial i la flexibilitat del sistema productiu.

Factors

• La indústria perd pes com a factor d'urbanització a causa de la crisi del 1975, que va provocar desindustrialització, i per la nova tendència de la producció industrial a dispersar-se per l'espai.
• Les activitats terciàries guanyen importància com a factor d'urbanització a les metròpolis amb serveis avançats, com Madrid i Barcelona. A les menys avançades, es frena el creixement demogràfic.
• Als anys 80, es va frenar el creixement i va decréixer per la natalitat i la immigració a causa de la crisi econòmica. Als anys 90, es va recuperar el creixement.
• La difusió de la indústria crea altres àrees urbanitzades.

La Morfologia Urbana

• Emplaçament: Espai concret on s'assenta la ciutat. Depèn del medi físic i de la funció per a la qual es crea la ciutat. Les ciutats amb fins defensius es van emplaçar sobre turons; les de funció comercial, en vies de comunicació.
• Situació: Posició relativa de la ciutat en relació amb el seu entorn. Depèn de les funcions de la ciutat, com el domini polític, el control de rutes comercials o el mercat d'àrees econòmiques.
• Plànol: Format per edificis, carrers, places i parcs. Hi ha tres tipus:
  • Irregular: Carrers estrets i tortuosos, places sense forma definida.
  • Radiocèntric: Té un centre del qual parteixen carrers radials, tallats per altres que formen anells al voltant del centre. Pot ser regular o irregular.
  • Ortogonal, en quadrícula o escac: Carrers que es tallen en angle recte.
• Construcció:
  • Trama: Disposició dels edificis. Pot ser compacta o tancada, si els edificis estan junts en grans extensions, o oberta, si els edificis deixen amplis espais.
  • Edificació: Pot ser col·lectiva i en altura (blocs, finques, pisos) o individual.
  • Usos del sòl: Comercial i de negocis, industrial, residencial.

La Ciutat Preindustrial: El Nucli Antic

Ocupa una petita superfície de la ciutat actual i té un gran valor cultural.

Herència de l'Època Preindustrial

Característiques: Ciutats envoltades de muralles, plànols irregulars, trama urbana tancada, usos del sòl diversos (habitatges, tallers, comerços, edificis públics). Socialment, coexistien diversos grups: l'elit al centre de la ciutat i els grups més desafavorits a la perifèria.

• Ciutat Romana: Plànols irregulars.
• Edat Mitjana:
  • Musulmana: Nuclis emmurallats, amb la mesquita i el soc (mercat). Fora, els barris de treballadors.
  • Cristiana: Emmurallada, amb el castell i l'església al centre.
• Renaixement: Nous barris amb plànols regulars, places majors per a mercats i ajuntaments.
• Barroc: Embelliment de les ciutats, amb carrers amplis, grans places i jardins.

Transformacions de l'Època Industrial

• Plànol: Reformes interiors i polítiques, procés de deteriorament morfològic i social. Al segle XIX i primer terç del XX, rectificació i alineació de carrers, obertura de nous carrers i places. Aquesta tasca va ser afavorida per la desamortització d'immobles eclesiàstics. Al segle XX, es van crear grans vies i places, amb carrers amples i llargs i edificis grans. La trama es va densificar. Els edificis eclesiàstics es van reutilitzar per a delegacions del govern, casernes, hospitals, biblioteques i museus. Van ser substituïts per habitatges col·lectius i en altura. Es va impulsar una política conservacionista. Socialment, va haver-hi segregació social al nucli antic.

Problemes i Transformacions de l'Època Postindustrial

El traçat dels carrers és inapropiat per al trànsit de persones i automòbils, provocant saturació i desaparició de places. L'edificació pateix el deteriorament d'edificis històrics i el contrast entre barris: edificis vells amb baixos ingressos i habitatges nous i rehabilitats de més preu. Els usos del sòl canvien: els barris tradicionals perden els usos del comerç d'articles quotidians i petits tallers, mentre que s'implanten zones d'oci i activitats per a immigrants, com ara comerços majoristes i productes barats.