Evolució de les Telecomunicacions: Del Telègraf a Internet

Informació i Comunicació

Informació: procés d’elaboració de dades que proporcionen coneixement.

Comunicació: procés de transmissió d’informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat combinant dues funcions. La comunicació pot ser unidireccional o bidireccional (ex: lectures d’un text, observació de la TV...).

En el procés comunicatiu intervenen 5 elements:

• Emissor: és l’origen de la informació
• Missatge: conté les dades o la informació
• Codi: representa la informació
• Canal: per on passa la informació
• Receptor: el qui rep la informació

El Telègraf i el Telèfon

Telègraf: va ser el 1r giny de les telecomunicacions que tingué una implantació massiva, atès que permetia la transmissió de missatges a llarga distància a través d’un fil elèctric, en un primer moment i per mitjà d’ones electromagnètiques en una 2na etapa (Marconi, 1901). Per transmetre la informació feia servir un tancament d’un circuit elèctric amb dos símbols (punt i ratlla).

Alexander Graham Bell va presentar el primer telèfon l’any 1875 que permetia transmetre el so a distància a través d’un cable elèctric i a Barcelona el telèfon va arribar l’any 1877.

El Telèfon i la seva Evolució

El telèfon: el sistema telefònic es fonamenta en la transmissió bidireccional del so a distància mitjançant la conversió del so de l’emissor (xarxa de comunicació), al receptor en convertir-se de nou en so. Actualment distingim dos tipus de telefonia: la telefonia fixa i la mòbil.

Telefonia Fixa

Es basa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic (casa, restaurant). Els aparells telefònics estan connectats a una xarxa de comunicació a través del cable elèctric.

Micròfon: converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so fan vibrar una membrana situada al micròfon que es converteix en variacions de tensió elèctrica que es transmeten a la xarxa de comunicació.

Auricular: fa l’acció contrària, en rebre el senyal elèctric el converteix en un senyal sonor.

Avisador acústic: consta d’un brunzidor electrònic que emet el so a intervals regulars.

Telefonia Mòbil

Els aparells són autònoms, es desplacen amb l'usuari. La connexió amb la xarxa es fa a través d'ones electromagnètiques. La telefonia mòbil és una evolució de les comunicacions per ones electromagnètiques entre l'aparell mòbil i una estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia convencional. Aquests aparells tenen connexió amb les centrals telefòniques a través d'antenes que estan repartides pel territori i formen una xarxa específica de comunicació entre mòbils i entre mòbils i telèfons fixos. Aquestes cèl·lules reben i emeten senyal cap al mòbil i cap a les centrals que gestionen informàticament tot el trànsit de trucades de la xarxa.

Altres Tecnologies de Comunicació

El Fax

És una tecnologia de telecomunicacions que s'usa per a transferir còpies (facsímils) de documents, usant dispositius que operen sobre la xarxa telefònica convencional. L'avantatge del Fax respecte altres mètodes com ara el correu tradicional és que en el fax la transmissió és pràcticament instantània. Tot i així, els desavantatges que suposen una baixa qualitat l'han relegat davant el correu electrònic com a forma més comuna d'enviar documents de forma electrònica.

La Ràdio

És la transmissió de senyals a través de la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La radiació electromagnètica viatja per mitjà de camps electromagnètics oscil·latoris que travessen l'aire i el buit de l'espai. La informació és transportada per mitjà de canviar sistemàticament certes propietats de les ones radiades, com l'amplitud, la freqüència o la fase. Quan les ones de ràdio passen per un conductor elèctric, els camps oscil·latoris indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informació.

Ones Electromagnètiques

Són ones que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic. Aquests dos components oscil·len en angles rectes respecte ells i respecte a la direcció de propagació, i són en fase entre ells. La radiació electromagnètica es divideix en diferents tipus segons la freqüència de l'ona (en ordre creixent de freqüència): ones de ràdio, microones, raigs T, radiació infraroja, llum visible, radiació ultraviolada, raigs X i radiació gamma. La radiació electromagnètica porta energia i moment lineal que poden ser transmesos quan interactua amb la matèria.

La Televisió i la seva Tecnologia

La televisió: és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la TV ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de vídeo, que permetien enregistrar els continguts de la TV, com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna. L'aparell usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. A part de la televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d'alta definició (HDTV).

El micròfon: converteix el so en un senyal elèctric de baixa freqüència que arriba al modulador.

Modulador: circuit electrònic que rep dos senyals d’entrada (l’audiofreqüència i l’oscil·lador). L’oscil·lador o l’ona portadora: és l’electromagnètica que defineix la freqüència d’emissió de l’emissora, i és l’encarregat de propagar-se a l’espai.

CCD: és una càmera de compte de fotons que és capaç de mesurar en una matriu de punts la quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests. De manera que es pot generar una imatge digitalitzada. Les càmeres digitals de vídeo i de fotos, així com alguns telescopis incorporen sensors CCDs.

Xarxes de Comunicació

Xarxes de Banda Estreta

Poden transmetre les dades a pocs milers de bits per segon (kbps). El MODEM és qui fa la codificació de la informació en la xarxa.

Xarxes de Banda Ampla

Poden transmetre les dades a milions de bits per segon (Mbps). La unitat de mesura de la velocitat de transferència és el bit per segon (bps).

La Missatgeria Instantània i Internet

La missatgeria instantània: és un sistema que permet intercanviar missatges entre dues o més persones en temps real, utilitzant una xarxa de comunicacions, com Internet.

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio. Ordenats: so, telègraf, telèfon fixa, mòbil, fax, ràdio, televisió, internet.

Protocol TCP/IP: identifica els ordinadors connectats a la xarxa amb un número per diferenciar-los inequívocament. El TCP divideix en paquets la informació que ha de circular per la xarxa i els gestiona per tal de reconstruir-la en lloc de destinació.

IP O VOIP: Permet una conversa entre telèfons connectats a Internet i no té cap cost.

Wi-fi: empra un sistema bidireccional de comunicació radioelèctrica, amb una portada de freqüència de 2,4 GHz.

Bluetooth: intercanvi de dades entre dispositius mòbils i fixos a distàncies curtes.

Antenes parabòliques: tenen la propietat de reflectir les ones i concentrar-les en un punt focus.