L'Evolució Política i el Pensament de l'Antic Règim
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
con un tamaño de 2,57 KB
Absolutisme i parlamentarisme
En l'absolutisme es va assolir el seu apogeu durant el segle XVIII, després que al llarg del segle anterior les monarquies aconseguissin concentrar tot el poder polític.
L'absolutisme a França va ser un dels exemples que més ho representa; en el segle XVIII van regnar Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI. Les monarquies es basaven en tres pilars:
- El dret diví: Els monarques eren impregnats d'un caràcter sagrat i eren considerats representants de Déu a la Terra.
- El centralisme: La presa de decisions estava concentrada en la figura del rei.
- La burocràcia: El monarca governava per mitjà de funcionaris.
El parlamentarisme a Anglaterra
El Parlament anglès va afermar el seu poder enfront del rei, el va enderrocar i va instaurar la república durant la Revolució Anglesa.
La Il·lustració
En el segle XVIII es va produir un canvi de mentalitat que es va estendre per tota Europa. Va ser un moviment cultural que qüestionava els valors i l'organització de la societat tradicional de l'Antic Règim.
El pensament il·lustrat
Eren les principals idees de la Il·lustració. Els drets naturals es dividien en dues parts:
- La llibertat: Consistia en el fet que cadascú tenia la seva llibertat individual.
- La igualtat: Els pensadors consideraven que tots els éssers humans neixen en igualtat de drets i condicions.
Organització social
Aquesta consta de tres parts fonamentals:
- El contracte social: Segons els il·lustrats, els humans renuncien a la seva individualitat en favor de la comunitat.
- L'organització en classes: Els il·lustrats proposaven una nova organització social basada en el mèrit.
- La fe en el progrés: Els pensadors il·lustrats consideraven que, mitjançant l'educació, els humans podien decidir si accedien a un progrés sense límits.
Principis polítics
El nou model polític es basava en dues parts:
- La divisió de poders: Consta del poder legislatiu, l'executiu i el judicial.
- La sobirania nacional: Era el pensament il·lustrat que el poder dels governants no prové de Déu, sinó que resideix en el poble.