Evolució política d'Espanya (s. XIX - XX)

1. De la monarquia absoluta a la parlamentària (s. XIX)

Amb Ferran VII es va mantenir el poder absolut, però amb Isabel II va arribar el liberalisme: el poder del rei va quedar limitat i es van reconèixer alguns drets, tot i que només votaven els rics (sufragi censatari).

Amb Alfons XII es va crear el sistema canovista (ideat per Cánovas del Castillo), basat en el bipartidisme entre el Partit Conservador i el Partit Liberal, establint un torn pacífic per governar. Aquest sistema es va veure corromput pel caciquisme, on els rics obligaven els pobres a votar i es realitzava el pucherazo (manipulació dels vots, incloent-hi el vot dels morts).

2. La crisi de la Restauració

El rei Alfons XIII va intentar fer reformes per modernitzar el país i limitar el poder de l'Església, però va afrontar greus problemes:

• La Guerra del Marroc: Espanya volia controlar el nord de l'Àfrica, però els habitants s'hi oposaven.
• El servei militar injust: Els joves rics podien evitar la guerra pagant, mentre que els pobres hi eren enviats obligatòriament.

Davant d'aquest sistema ple de trampes, van sorgir grups opositors: els republicans, els socialistes i anarquistes (PSOE, UGT, CNT) i els nacionalistes que reclamaven l'autonomia.

Les tres grans crisis

• La Setmana Tràgica (1909): Revolta popular a Barcelona contra l'enviament de soldats a la guerra del Marroc.
• La Crisi de 1917: Vaga general, protestes militars i queixes dels polítics.
• El Trienni Bolxevic (1919-1923): Anys de forta conflictivitat social i violència als carrers.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Després del Desastre d'Annual, on van morir 10.000 soldats, el general Primo de Rivera va fer un cop d'estat amb l'aprovació del rei:

• Es van prohibir els partits polítics i els sindicats.
• Es va suprimir l'autonomia de Catalunya i es va prohibir el català.
• Amb la crisi mundial de 1929, el dictador va haver de dimitir.

3. Proclamació de la II República

La societat estava descontenta amb el rei pel seu suport a la dictadura. En les eleccions del 12 d'abril de 1931, van guanyar les candidatures republicanes. Davant d'això, Alfons XIII va marxar d'Espanya.

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República. La nova Constitució establia:

• La sobirania popular.
• El sufragi universal (les dones van obtenir el dret a vot).
• La separació entre l'Estat i l'Església (escoles laiques, matrimoni civil i divorci).

4. Etapes de la República

El Bienni de Reformes (1931-1933)

Governat per l'esquerra, es van impulsar reformes socials:

• Reforma agrària per repartir terres als pagesos.
• Creació d'escoles públiques laiques.
• Autonomia de Catalunya: es crea la Generalitat i s'aprova l'Estatut de Núria (1932), fent el català oficial.

El Bienni Negre (1933-1936)

Les dretes van guanyar les eleccions i van frenar les reformes, provocant la Revolució d'Octubre de 1934:

• A Astúries es va produir una revolta armada de miners.
• A Catalunya, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català.
• El govern central va enviar l'exèrcit, va aixafar les revoltes i va suspendre l'autonomia catalana.

5. Eleccions del febrer de 1936

Les forces d'esquerra es van unir en el Front Popular i van guanyar les eleccions, en un clima de gran tensió i polarització social.

6. El cop d'estat i l'inici de la Guerra Civil

El 17 i 18 de juliol de 1936, una part de l'exèrcit, liderada per militars com Franco i Mola, va fer un cop d'estat per enderrocar la República. El cop va triomfar en algunes zones, però va fracassar a les grans ciutats com Barcelona i Madrid. Aquest fet va dividir Espanya en dos bàndols, donant inici a la Guerra Civil.