Evolució política d'Espanya: Segles XVIII i XIX

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Entenem com a Sexenni Democràtic o revolucionari el període entre 1868 i 1874 en què, després d'enderrocar la reina Isabel II, s'intenta implantar a Espanya un sistema plenament democràtic. Aquest període va patir una gran inestabilitat, va passar per diversos intents d'organització de l'Estat i va finir finalment en un cop d'estat que restaurà la monarquia dels Borbons en la persona d'Alfons XII.

Característiques principals

• Successió de règims democràtics de curta durada i inestabilitat política.
• Contínua conflictivitat social per la tensió entre el poder i les demandes de les classes populars.
• Arribada d'ideologies d'esquerra radical (marxisme i anarquisme).

La revolució de 1868 i el govern provisional

L'anomenada “Gloriosa Revolució” de setembre de 1868 significa l'enderrocament d'Isabel II i l'inici d'un breu i intens període de democratització.

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

El regnat es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres etapes:

• Sexenni absolutista (1814-1820): Reinstauració de l'absolutisme i repressió dels liberals.
• Trienni Liberal (1820-1823): Ferran VII jura la Constitució de 1812, però finalment la Santa Aliança intervé per restaurar l'absolutisme.
• Dècada Absolutista o Ominosa (1823-1833): Retorn a l'absolutisme amb lleus concessions econòmiques.

La Guerra del Francès (1808-1814)

Fou un enfrontament militar resultat de la invasió napoleònica. Aquest conflicte marca l'inici de la construcció de l'Estat liberal a Espanya.

Etapes i evolució militar

1. Preliminars: Tractat de Fontainebleau, Motí d'Aranjuez i abdicacions de Baiona.
2. Batalla de Bailén (1808): Primera gran derrota francesa que obliga Josep I a abandonar Madrid.
3. Guerra de guerrilles: Nova forma de combat que desgasta l'exèrcit francès.
4. Desembarcament britànic: Amb el general Wellington, els aliats derroten els francesos a Arapiles (1812), forçant la seva retirada el 1814.

Canvis polítics al segle XVIII

Amb els Borbons (Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV), s'implantà el model absolutista francès i els Decrets de Nova Planta, que anul·laren els furs de la Corona d'Aragó. A les Balears, el 1715 s'aplicà el Decret de Nova Planta, mentre que Menorca restà sota sobirania britànica segons el Tractat d'Utrecht.

La Monarquia Hispànica

Fou una monarquia confederal on cada regne mantenia les seves lleis i institucions. Els Àustries (Carles I, Felip II, etc.) van governar sota un model autoritari que mai va ser un Estat unitari, amb una clara preeminència de Castella.

Liberalisme vs. Absolutisme

L'absolutisme concentrava tot el poder en el rei, mentre que el liberalisme defensava la separació de poders, la constitució i el parlament. El règim liberal s'implantà a Espanya al segle XIX, especialment durant el regnat d'Isabel II, tot i la seva fragilitat i les guerres carlines.

L'emancipació de les colònies americanes

Impulsada per la burgesia criolla i el buit de poder provocat per la invasió napoleònica. Després de la guerra colonial, la victòria de Bolívar a Ayacucho (1824) consolidà la independència de les noves repúbliques americanes.