Evolució de la poesia catalana del segle XX

Vicent Andrés Estellés: La veu del poble

Vicent Andrés Estellés va ser un autor reconegut als anys 70. Als anys 50 publica obres com La nit, en les quals presenta la realitat dolorosa de la postguerra. Els temes principals són l'angoixa per la monotonia de la vida i l'opressió política i moral, anticipant la poesia realista dels anys 60.

Poc després escriu Llibre de les meravelles, on es veu a si mateix com el poeta que té la responsabilitat de contar les misèries del poble. Les seues aportacions són:

• Narració de la crua realitat: fam, mort, precaritat, dolor de la postguerra, misèria, amor, sexe i repressió moral.
• Estil col·loquial però literari: indissociable de la seua temàtica i del poble.
• Cultura popular: referències per mostrar la quotidianitat, sovint amb ironia i paròdia.
• Teatralitat: aparició del destinatari (ell mateix o un interlocutor) i ús de llegendes urbanes.

Salvador Espriu: De l'existencialisme al realisme

L'obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 fins a una poesia més realista.

Existencialisme

A Les hores, el poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país; veu la pàtria com un gran cementiri per on passeja perdut, evocant el passat i cercant l'eixida d'un laberint.

Realisme social

El 1960 inicia el període realista. Els temes són la guerra entre germans, la demanda de pau, perdó i tolerància. El poeta-profeta s'implica en les aspiracions del poble per moralitzar i demanar que Espanya esdevinga un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Característiques de l'obra

• Densitat i hermetisme amb símbols del món antic.
• Pessimisme atenuat amb ironia i sàtira.
• Recreació mitològica per denunciar i moralitzar.

La poesia actual: Crisi i renovació

A final dels anys 60, el realisme entra en crisi per la transició democràtica. Apareix una nova generació que canvia l'accent del social a l'individual, influïts pel simbolisme i el surrealisme.

Característiques principals

• Trencament amb el realisme i actitud lírica intimista.
• Intertextualitat i referències a altres autors.
• Recreació del món prohibit de la infantesa i joventut.
• Retorn a l'estètica simbolista i formalista.
• Crisi de les ideologies i actitud de revolta.

Miquel Martí i Pol: El poeta de la condició obrera

La seua obra, senzilla, ha tingut una gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach i Rafael Xambó. El seu ressò social està lligat a:

• Lligam al poble: Roda de Ter, on ha viscut sempre.
• Condició obrera: La seua experiència en una fàbrica tèxtil (dels 14 als 43 anys) el va connectar amb els lectors conscienciats.
• Compromís: La lluita per la justícia social i el país, marcada també per la seua malaltia (esclerosi múltiple).

Els seus poemes descriuen la realitat d'herois quotidians amb un llenguatge directe, narratiu i ple de metàfores originals que atrauen l'interès del lector.