Evolució i Planificació Urbana: Anàlisi de Ciutats i Funcions

Vocabulari

1. Àrea urbana: Nucli amb una població superior a l'establert per l'administració per a ser considerat ciutat, envoltat de terres de conreu.

2. Ciutat central: Nucli urbà amb límits administratius i físics que aglutina activitats econòmiques, polítiques, socials i culturals.

3. Àrea metropolitana: Espai molt urbanitzat format per un nucli principal, la ciutat central, i els municipis que l'envolten.

4. Conurbació: Conjunt de ciutats que han nascut separades però que, amb el temps i el creixement, s'han unit.

5. Megalòpolis: Gran concentració humana resultat del creixement de ciutats, conurbacions i àrees metropolitanes.

Evolució de la Ciutat

1. Les ciutats antigues: Primeres ciutats entre el Tigris i l'Eufrates, amb funció de magatzem de l'excedent agrari i comercialització. A Orient, van aparèixer cap al mil·lenni aC. A Amèrica, les més antigues van sorgir a Teotihuacan.

2. Les ciutats clàssiques: Les gregues tenen dos nuclis: l'acròpolis (temples) i l'àgora (activitats ciutadanes). Els romans van crear una xarxa jerarquitzada de ciutats per l'imperi, moltes a partir de campaments militars.

3. La ciutat medieval cristiana: Expansió econòmica i demogràfica dels segles XI i XII revitalitza els nuclis urbans, llocs d'intercanvi i símbol de distinció de la burgesia.

4. La ciutat renaixentista: Es recupera l'urbanisme, ciència que estudia la ciutat amb una concepció integral, elevant-la a categoria d'art.

5. La ciutat barroca: Els arquitectes barrocs prenen la idea renaixentista de ciutat com a unitat arquitectònica, incorporant efectes visuals i grandiosos.

6. La ciutat colonial: Utilitzen el plànol rectangular amb la plaça major, usat des del segle XV a les ciutats peninsulars.

7. La ciutat del segle XIX: Creixement fora de les muralles (ravals). Nous barris al voltant de la fàbrica, creixement descontrolat per especulació. També es construeixen els eixamples, barris de planificació urbanística.

8. Les ciutats del segle XX: Polígons industrials i residencials als afores, com les ciutats dormitori. Diferències entre països desenvolupats i el Tercer Món.

Plànols Urbans

1. Plànols irregulars: Carrers estrets i sinuosos, sense planificació, condicionats per la topografia (ex: Girona).

2. Plànol ortogonal: Carrers rectilinis que s'encreuen formant angles rectes, illes rectangulars o quadrades.

3. Plànol radiocèntric: Carrers radials que parteixen d'un punt central, tallats per carrers perpendiculars.

Països del Nord

Estructura urbana fruit de la història. Centre històric al voltant de la catedral o edificis de decisió política. Barris com ravals i eixamples. Segle XX: barris perifèrics i polígons industrials. Ciutats nord-americanes i australianes: modernes, sense barri històric, amb CBD (districte central de negocis).

L'Espai Urbà a l'Estat Espanyol

Majoria de ciutats a la periferia litoral, excepte Madrid. Sistema urbà jerarquitzat: metròpolis estatals (Madrid, Barcelona), metròpolis regionals (Sevilla, València, Bilbao), capitals de província o comarca, àrea metropolitana, conurbació.

Països del Sud

Creixement demogràfic continuat per alta natalitat i èxode rural. Habitatges autoconstruïts (xavolisme). Centre de negocis i comerç, barris residencials per a grups dirigents a la periferia.

Funcions Urbanes

Principals: Residencial (lloc per viure) i econòmica (indústria, comerç, serveis).

Dominants: Industrial, administrativa, turística i de lleure, militar, cultural i religiosa.