Evolució, l'Origen de l'Ou i la Immortalitat Biològica

L'East Side Story i el supervolcà Toba

La hipòtesi de l’East Side Story explica que una gran esquerda geològica a l’Àfrica, coneguda com el Rift, va dividir l’ambient en dues parts. A l’oest es va mantenir la selva i els simis van continuar vivint als arbres. En canvi, a l’est es va formar la sabana, una zona de terra i herba seca. Els simis que habitaven aquesta regió es van haver d’adaptar a caminar per terra per poder sobreviure. Com a conseqüència d’aquesta adaptació, van desenvolupar el bipedisme, és a dir, la capacitat de caminar sobre dues cames.

D’altra banda, fa aproximadament 74.000 anys va entrar en erupció el volcà Toba. Aquest supervolcà va provocar un canvi climàtic molt brusc conegut com a hivern volcànic. La població humana es va reduir tant que es va produir un «coll d’ampolla» genètic, ja que només van sobreviure molt pocs individus. Aquest fet va afectar directament les rutes per les quals l’Homo sapiens es va expandir des d’Àfrica cap a la resta del món.

Els supervolcans són volcans capaços de produir erupcions gegants que poden alterar el clima mundial. Actualment, un dels exemples més coneguts és Yellowstone.

L'enigma de l'ou o la gallina

La resposta científica és que va ser abans l’ou. Els ous ja existien molt abans que apareguessin les gallines, ja que els dinosaures i els rèptils ja ponien ous amniòtics amb closca milions d’anys abans de l’aparició de les primeres gallines.

A més, l’evolució funciona mitjançant petits canvis genètics que es transmeten de generació en generació. En algun moment, dos animals que eren molt semblants a les gallines actuals es van reproduir i, a causa d’una mutació produïda durant la fecundació, van pondre un ou que ja contenia l’ADN d’una gallina moderna. Per aquesta raó, la primera gallina va haver de néixer d’aquell ou. Per tant, es considera que l’ou va aparèixer abans que la gallina.

4

Podem els humans ser immortals?

La resposta és no. Des del punt de vista biològic, la immortalitat humana és impossible perquè les cèl·lules es desgasten inevitablement amb el pas del temps.

Tot i això, existeixen alguns exemples d’immortalitat biològica:

• La hidra: és capaç de regenerar constantment les seves cèl·lules.
• La medusa Turritopsis dohrnii: pot tornar a una fase juvenil del seu cicle vital.

Per aquest motiu, aquests organismes són considerats exemples d’immortalitat biològica.

Una de les causes de l’envelliment són els telòmers. Els cromosomes tenen unes estructures protectores als seus extrems anomenades telòmers. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, aquests telòmers s’escurcen. Quan es desgasten completament, la cèl·lula envelleix o mor.

Existeix un enzim anomenat telomerasa que és capaç de reparar els telòmers. Aquest enzim està actiu en les cèl·lules mare, però en la majoria de les cèl·lules del cos es troba desactivat. Si estigués actiu de manera massiva, augmentaria molt el risc de patir càncer, ja que les cèl·lules podrien dividir-se indefinidament.

A més, alguns éssers vius amb ADN circular, com ara els bacteris, no tenen el problema dels telòmers. No obstant això, tampoc són immortals, perquè acaben morint a causa de l’estrès, l’oxidació o les mutacions perjudicials. Mantenir l’ordre i el funcionament del cos requereix energia, i aquest procés també té un límit.