Evolució de la motricitat gràfica i el dibuix infantil

Gargots desordenats (2 anys)

• No tenen intenció representativa.
• L’infant produeix primer gargots de vaivé o escombrada, després circulats i, finalment, bucles.

Gargots ordenats (3 anys)

Després de fer el dibuix, l’infant els dóna un significat.

L’etapa preesquemàtica (4 a 7 anys)

• Es fan conscients del que representen i els seus dibuixos estan relacionats amb les seves pròpies vivències.
• Inicialment aconsegueix fer una figura humana: el capgròs.
• Més tard dibuixa el tronc i millora els braços; als 6 anys la figura humana està molt aconseguida.
• La mida de les figures acostuma a ser molt subjectiva i depèn del grau de valoració de l’infant. Figures humanes distribuïdes en el paper.

2.6.2. Evolució de la motricitat gràfica (G. Calmy)

Cal mirar el nen quan dibuixa. L'evolució depèn de:

• Primer, del factor motor: prensió, postura i autonomia del braç, l’avantbraç i la mà.
• Després, del factor perceptiu: inclou la percepció visual i, per tant, la coordinació ull-mà.
• Finalment, del factor representatiu: referit al significat que l’infant dóna al que dibuixa.

Predomini del factor motor

• 18 mesos: Pot utilitzar un llapis subjectat amb tota la mà. Produeix traços que s’assemblen als gargots; l’origen motriu és una rotació al voltant de l’espatlla.
• 20-22 mesos: L’infant encara no mira el que produeix. Realitza un gargot d’escombrada. Les escombrades es converteixen en corbes sense cap punt de retrocés (traços curvilinis).
• 30 mesos: Pot sostenir el llapis entre el polze i l’índex gràcies a un major control del canell. L’ull segueix el moviment de la mà. Continua obtenint plaer en el moviment.

Predomini del factor perceptiu

• 3 anys: S’inicia la coordinació ull-mà en la motricitat gràfica.
• Gràcies al control cinètic (comença i acaba), l’infant domina el punt de partida i el punt d’arribada.
• Apareixen els primers esbossos de la figura humana (capgrossos).
• Observa el que dibuixa i intenta dirigir els moviments de la mà. Procura dibuixar dins el paper, sense passar-se del límit.

Predomini del factor representatiu

• 3 anys i mig: Dóna significat al dibuix que fa; el dibuix pren un valor de símbol: representa alguna cosa. Inicialment no hi ha semblança entre el dibuix i el que diu que és, però més endavant sí que n’hi ha.
• 4 anys: Diu prèviament el que dibuixarà i els dibuixos s’entenen més.
• 5 anys: Pot fer senefes (elements repetits d’un mateix adorn) i greques (seguit de traços que formen una línia trencada en angles rectes).